Editorial núm. 91

Hi ha igualtat de gènere en la ciència? Tenen les mateixes oportunitats homes i dones per a seguir una carrera acadèmica o científica? Aquestes són dues de les preguntes que ens plantejàrem quan vam començar a preparar el monogràfic que teniu a les mans. Amb SheScience hem volgut analitzar sobre la situació de
les dones en la ciència, els efectes dels biaixos androcèntrics en la recerca i els potencials canvis que representarien per a la ciència, i per a la societat en general, unes pràctiques inclusives.
Tal i com assenyala la coordinadora d’aquest número de MÈTODE, Capitolina Díaz, en la relació entre dones i ciència cal tenir en compte tant les dones investigadores, com les dones com a objecte d’estudi. En aquest monogràfic hem tractat de respondre a totes dues vessants de la qüestió. Ana Sánchez, Teresa Samper-Gras, Marcela Jabbaz i Capitolina Díaz se centren en la institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic. Els estudis crítics de gènere i ciència protagonitzen l’article de Carmen Magallón. Nazareth Gallego-Morón analitza les possibles causes del descens de participació de les dones a partir de la lectura de la tesi doctoral. Carme Valls-Llobet critica la invisibilitat de les dones en les ciències de la salut i reivindica una ciència de la diferència. Finalment, Marine Buet exposa un exemple concret d’investigació sobre gènere des de diferents disciplines. Tanca el monogràfic una entrevista a Londa Schiebinger, professora d’Història de la Ciència i directora del programa Gendered Innovations. Acompanyen aquests articles les il·lustracions de Paula Bonet, que condensa la relació entre dones i recerca en sis rostres de destacades científiques.
També celebrem l’Any Llull, que coincideix amb el 700 aniversari de la mort d’aquest pensador i escriptor. Ho fem oferint un article de la filòloga i medievalista Lola Badia, on ens parla del vincle entre aquest erudit i la ciència, una relació que arriba des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. A més, en les nostres pàgines trenquem el silenci mediàtic sobre salut mental i reflexionem sobre els estigmes que perpetuen els mitjans de comunicació, analitzem l’origen de la toponímia de la comarca valenciana de l’Horta i Daniel Climent i Carles Martín Cantarino ens expliquen algunes curiositats sobre l’apogeu dels estudis botànics a l’Europa del segle XVIII. Tot això acompanyat per les entrevistes al poeta i músic Celdoni Fonoll, i a Antonio Marquina, catedràtic d’Anàlisi Matemàtica de la Universitat de València, a més de les seccions dels col·laboradors i col·laboradores habituals de la revista.