Fomentar la consciència ecològica en els joves

Un congrés a la Universitat de València analitza la cultura del decreixement en l'educació superior

alumnat universitari

Les futures generacions tindran un rol clau en l’avenir d’aquest planeta. Per això, educar-les en el desenvolupament sostenible i fomentar una consciència ecològica és de gran rellevància perquè puguen valorar-lo i cuidar-lo. En aquest context, el passat 10 de març es va celebrar a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València la segona edició del Congrés sobre Sostenibilitat Curricular i ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) en la formació universitària. Entre els ponents hi van participar professors de diferents universitats espanyoles i alguns convidats com Jennie Winter, de la Universitat de Plymouth Marjon; l’escriptor i professor Enrique Javier Diez, de la Universitat de Lleó, i el director de la revista Mètode, Martí Domínguez.

Fomentant el pensament crític

Al congrés es va presentar la sostenibilitat com un concepte que cal entendre i aplicar a tots els aspectes de la institució, però com s’arriba a aquest objectiu? Per a Jennie Winter, degana d’ensenyament i lectura de la Universitat de Plymouth Marjon, «un dels objectius per contribuir al desenvolupament sostenible és l’educació de qualitat», atès que «és un esforç col·laboratiu i que varia en funció del país». «El que succeeix a la universitat és molt important, ja que almenys el 80% dels assistents acaben en un lloc de lideratge», va ressaltar la ponent, que va indicar la importància de generar una consciència més ecològica i potenciar el pensament crític en els estudiants. Natividad Miguel Salcedo, subdirectora de Relacions Internacionals, Qualitat i Sostenibilitat de la Universitat Politècnica Superior d’Osca, va incidir en la rellevància d’integrar els ODS en les assignatures i activitats impartides en el centre educatiu.

Vicedegana en conferència de sostenibilitat

Natividad Miguel Salcedo, subdirectora de Relacions Internacionals, Qualitat i Sostenibilitat de la Universitat Politècnica Superior de Huesca explica com imposar els ODS a les guíes docents. / Foto: Esther Figueres.

La sensibilització ambiental i inculcar els valors ambientals en els joves va ser l’objectiu compartit per tots els ponents, per tal de «despertar la llavor ecològica de cara al futur», en paraules de Montserrat López Mújica, del Departament de Filologia Moderna de la Universitat d’Alcalà de Henares. «Ens enfrontem a una crisi ecològica sense precedents», va emfatitzar.

En molts casos, els docents involucren l’alumnat en activitats sostenibles, com la gestió de residus (marxa ASPACE OSCA) o l’elaboració de pòsters i exposicions sobre temes de sostenibilitat. Però, com va indicar Alfredo Juan Grau, professor de Finances Empresarials de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, «encara queda molt camí a recórrer».

Professor explica accions socials relacionades amb el desenvolupament sostenible

El professor Javier Pereda, vicedegà en Comunicació i Cultura de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València explica les accions socials a les que participa l’alumnat. / Foto: Esther Figueres.

Els docents van mostrar gran interès a aportar una consciència més ecològica als seus alumnes, i es van proposar activitats innovadores i futurs projectes per aconseguir-ho. «Cal focalitzar el problema a les aules i aconseguir que l’alumnat obtinga aquests conceptes transversalment sostenibles», va ressaltar Amparo Hurtado Soler, vicedegana de Transformació Docent, Innovació i Igualtat de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

La normativa com a eina aliada

El 2015, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar els ODS. A Espanya, es va imposar en 2021 l’obligatorietat d’incloure la sostenibilitat en tots els plans d’estudi. Raquel Herrera Espada, vicerectora adjunta de Qualitat de la Universitat Rey Juan Carlos, va descriure el procés de promoure una educació més sostenible com a desafiant, i va indicar com es van trobar des de persones amb problemes ideològics cap a les mesures propostes fins a aquells molt implicats en la temàtica. Entre els problemes trobats, la vicerectora va destacar la necessitat de més informació i finançament per implementar els ODS en l’educació.

L’ensenyament en decreixement

Enrique Javier Díez, escriptor i professor del Departament de Didàctica General, Específiques i Teoria de la Universitat de Lleó, va presentar el seu llibre titulat Pedagogía del decrecimiento. L’escriptor va emfatitzar la falta d’equilibri actual entre l’estil de vida de la societat actual i l’explotació dels recursos terrestres, i va indicar que «no és possible el creixement continu en un planeta limitat». Amb una influència de pensament d’índole anticapitalista, el professor va ressaltar l’emergència climàtica i ecològica que afecta avui dia el planeta, i va denunciar com «la humanitat corre al precipici amb la seua forma de vida». Fent referència al títol d’aquest congrés, l’autor va explicar com el decreixement és una altra manera de relacionar-nos amb el món i la necessitat d’aprendre a viure amb menys per millorar el nostre equilibri amb el planeta. «Som ecodepenents i hem d’aprendre a viure amb la resta d’espècies», va finalitzar l’escriptor.

L'escriptor i professor Enrique Javier Díez presenta el seu llibre Pedagogía del decrecimiento.

L’escriptor i professor Enrique Javier Díez presenta el seu llibre Pedagogía del decrecimiento. / Foto: Esther Figueres.

La sostenibilitat a les aules

Uns dels principals objectius que comparteixen els docents és ensenyar l’alumnat perquè es qüestione i plantege els seus dubtes i inquietuds. Així, alguns dels participants des de la Univeristat de València, com Maria Alcantud, professora d’anglès del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, o Yolanda Echegoyen, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, van exposar com és possible instruir als alumnes en sostenibilitat, incloent-hi textos i activitats relacionades amb el desenvolupament sostenible en les seues lliçons, per a transmetre als alumnes una consciència ecològica i més sensible als problemes que afecten la societat d’ avui dia des d’un enfocament transversal. Les professores María Calero i Tatiana Pina, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, van ressaltar el seu treball per crear consciència sobre el malbaratament alimentari i incitar els joves a detectar el problema i buscar solucions.

D'esquerra a dreta: Antonio Martín i Yolanda Echegoyen, professors de la Universitat de València, donen exemples del material a disposició del alumnes i el professorat per a promoure una consciéncia ambiental des d'una experiència transdiciplinar.

D’esquerra a dreta: Antonio Martín i Yolanda Echegoyen, professors de la Universitat de València, donen exemples del material a disposició dels alumnes i el professorat per a promoure una consciència ambiental des d’una experiència transdiciplinar. / Foto: Esther Figueres.

L’humor gràfic com a divulgació científica

En la jornada es va presentar la metàfora com «un gran element comunicatiu», en paraules de Martí Domínguez, director de la revista Mètode i professor de la Universitat de València. Les vinyetes gràfiques en premsa s’adapten al moment i context social, podent promoure canvis en l’opinió pública i emprant-se com a mètode de divulgació científica per crear debat i consciència sobre un tema tan rellevant actualment com la sostenibilitat.

En definitiva, una jornada de xerrades amb les quals abastar el desenvolupament sostenible des de diferents punts de vista. On els docents van compartir la seua motivació d’inculcar una consciència ecològica i el pensament crític en els seus alumnes i la societat, promovent el lema d’aprendre en decreixement per viure millor necessitant menys.

 

 

© Mètode 2024
Graduada en Biotecnologia i estudiant del Màster Universitari en Biodiversitat: Conservació i Evolució de la Universitat de València.