Aquest monogràfic respon a la idea de saber-ne més, d’ajudar a entendre millor les relacions entre societat, alimentació i salut.

Des de Mètode hem intentat divulgar una visió de la pandèmia tan ajustada als fets científics com és possible, tant des del nostre web com en l’especial que obre aquest número, amb nombroses contribucions d’especialistes del nostre país i de l’estranger.

Aquest número, sota la coordinació de José Pío Beltrán, ofereix una acurada revisió dels avanços biotecnològics en què potser trobarem la resposta a un dels reptes immediats a què s’enfronta la humanitat: la superpoblació, que, amb l’agreujament del canvi climàtic que estem vivint, pot provocar una falta d’accés als aliments per a una gran part de la humanitat.

Els continguts del número 103 de la revista Mètode estan dedicats als escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat.

El nou número de Mètode és potent i colpidor, però també molt necessari. I no sols per a reflexionar sobre el passat sinó, especialment, per a fer-nos pensar sobre el futur.

Ciència i memòria: vet ací el contingut d’aquest número de Mètode, coordinat per l’arqueòloga Elisa García-Prósper i el metge forense Manolo Polo-Cerdá. A més, en aquest número 101, donem la benvinguda a quatre nous columnistes. Un Mètode que es reinventa i que posa la ciència al servei dels ciutadans.

Des de la primavera de l’any 2000 es va iniciar el que entenem a hores d’ara per Mètode: una revista de continguts d’alta divulgació, amb vocació universitària, amb una subscripció molt assequible i amb una important diversitat de temes.

Cada vegada més, la robòtica i la intel·ligència artificial són presents a les nostres vides. Avanços que fa uns anys només podíem trobar en la ciència-ficció (un gènere que sempre ens ajuda a intuir i a pensar sobre els camins que obre la ciència real), s’han incorporat al nostre dia a dia.

La vida és present en tots els racons del nostre planeta. La diversitat és canviant, en el temps i en l’espai, però hi és. Entendre com funciona aquesta biodiversitat, com depenen uns elements dels altres i com l’afecten els canvis és essencial per prendre decisions sobre la gestió de la conservació.

El desenvolupament científic i tecnològic de les darreres dècades ha conduït a veritables avenços en gran part de les àrees del coneixement.

Mètode s’hi suma a aquest esforç en favor de l’evidència científica amb el seu número 95: L’engany de la pseudociència, coordinat pel filòsof de la Universitat de València Angelo Fasce.

La salut, i especialment l’absència d’aquesta, no només està present en nombroses novel·les sinó també en el teatre i la poesia.

Hi ha tot un gènere dins de la divulgació de la ciència dedicat a la paleoantropologia. I és prou recent: potser unes de les primeres obres són els llibres de

«No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també es pot resoldre», va escriure Ludwig Wittgenstein. Certament, hauria de ser així, tot i que de vegades hi ha problemes

«Quan mire el cel estrellat m’abisme en la seua infinitud» escrivia Pascal. Certament, la mirada al cel estrellat és motiu de qüestions eternes, sobre la nostra insignificança en el cosmos,

Hi ha igualtat de gènere en la ciència? Tenen les mateixes oportunitats homes i dones per a seguir una carrera acadèmica o científica? Aquestes són dues de les preguntes que ens plantejàrem quan vam començar a preparar el monogràfic que teniu a les mans.

Deia la filòsofa i historiadora de la ciència Bernadette Bensaude Vincent que la necessitat de comunicar la ciència és un efecte secundari de la creativitat científica. En efecte, si avui

«Sentia jo llavors vivíssima curiositat –una mica novel·lesca– per l’enigmàtica organització de l’òrgan de l’ànima. “Regna l’home –em deia– sobre la Naturalesa per l’excel·lència arquitectònica del seu cervell.”» Així explicava

Per a comunicar temes de salut es requereix especialització, ser capaç d’entendre determinats conceptes, posar en context xifres, resultats d’investigacions, no deixar-se dur per afirmacions alarmistes però tampoc minimitzar possibles

«Què és la vida? Com han aparegut els éssers vius que ens envolten? La resposta a aquestes preguntes constitueix un dels problemes més grans de les ciències naturals. Conscientment o

La ciència necessita ser comunicada i en aquesta comunicació, el què i el com van ineludiblement de la mà. La retòrica és fonamental tant en la pròpia concepció científica com

Recentment, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha presentat el seu cinquè informe, en el qual subratllen sense cap mena de dubte les causes humanes del canvi

Stephen Jay Gould va definir la ciència com «Tot el que està confirmat de tal manera que no seria raonable negar-li la nostra aprovació provisional». És una definició molt general,

Les dades avui dia s’han convertit pràcticament en un sinònim de fiabilitat. Les xifres són utilitzades per a reforçar les informacions periodístiques, i els polítics les esgrimeixen per donar suport