Una tarda dels anys noranta estava descansant en una platja de la República Dominicana després de bussejar a la badia de Samaná amb l’equip de l’Aquari de Santo Domingo (probablement la millor instal·lació de fauna aquàtica de tot Amèrica Llatina).
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.
L’any 1999 preparava els continguts del nou museu de la ciència a Barcelona, que el 2004 obriria amb el nom de CosmoCaixa. Cercava peces amb què explicar suculentes històries de ciència mitjançant una genuïna museologia científica.
La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents!
Un museu és una forma de coneixement en si mateix, com ho és la ciència o l’art. Comparem aquestes tres formes de coneixement entre si.
La síndrome del malentès col·lectiu en estat pur és el germen de moltes tragèdies històriques incomprensibles i irreversibles.
La veritat absoluta i eterna existeix, però només en matemàtiques. El matemàtic és l’únic intel·lectual que fa servir l’absolut, l’etern i l’infinit amb tota normalitat.
Hi ha moltes maneres de divertir-se, però, si es jutja pel calendari de festejos a Espanya, res pot igualar a un excés de morbositat subtilment combinat amb un defecte de compassió.
Einstein ha estat, potser amb Isaac Newton, el físic que més pregonament ha aconseguit penetrar en la comprensió del món.
L’obra de Jane Goodall, que al seu temps va fulminar la veritat científica vigent, està en les arrels del coneixement que busquem sobre nosaltres mateixos.