La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents!
Un museu és una forma de coneixement en si mateix, com ho és la ciència o l’art. Comparem aquestes tres formes de coneixement entre si.
Considerem un col·lectiu humà els membres del qual prenen partit sobre un episodi que només pot ser vertader o fals. La fiabilitat individual és un nombre p entre zero i
Cada domini del coneixement té el seu llenguatge, el seu contingut i el seu mètode. Totes tres coses imprimeixen caràcter i quan un coneixement avança és perquè ho fa alguna
Jorge Wagensberg Valerie Jane Morris Goodall ha estat guardonada enguany amb el xxvii Premi Internacional de Catalunya. És una bona ocasió per
Jorge Wagensberg En la ja longeva cultura humana hi ha hagut un grapat d'idees especialment transcendents. Són idees que divideixen la història
Un article publicat al març de 2015 en la revista Science dóna compte del fòssil humà més antic. Aquesta troballa afina una mica més el lloc
Què tenen en comú un arbre, un planeta, un disgust i una promesa? El nombre 1! Els nombres són l'abstracció del llenguatge que permet,
Hi hagué un temps en què l’Homo sapiens coexistia amb altres espècies del gènere, com l’Homo neanderthalensis o l’Homo denisova. No obstant això, tots els grups eren molt reduïts. Avui
■ Viatjar al futur és possible amb el cos, però sempre amb el cos i la ment alhora La teoria especial de la relativitat publicada per Albert Einstein el 1905
El cor necessita sang, els pulmons necessiten aire, la boca necessita saliva, l’oïda necessita so, els ulls necessiten llum… i el cervell necessita canvi.
Sóc en una llibreria davant de la llista dels deu llibres més llegits. En no ficció, n’hi ha set d’autoajuda, dos més també ho són
La cultura, entesa com a informació transmesa per via no genètica, comença en el món animal amb l’evolució biològica ja ben madura. Corbs i ximpanzés, per exemple, no sols fan
Com recorda el filòsof Jesús Mosterín en el seu últim llibre Ciencia, filosofía y racionalidad (Gedisa, 2013), el coneixement humà, el científic inclòs, tendeix a caure en la temptació de
Ben pocs són els que reneguen del quefer interdisciplinari, encara que pocs siguin també, curiosament, els que el practiquen. Què és una disciplina? Es
Per la teoria del pensament interdisciplinari, tothom hi sent simpatia, però la pràctica pocs l'exerceixen. Es reconeix com a fecunda però sempre s'ajorna mitjançant la simple
[caption id="attachment_13825" align="alignleft" width="176"] Jorge Wagensberg[/caption] En la història de la ciència hi ha alguns exemples gloriosos de ments que anticipen grans teories científiques sense que res de la comprensió vigent
La intuïció que tenim del món consta de quatre dimensions, tres d’espacials i una de temporal. En efecte, el nostre cervell percep, a través del nostre sensorium, volums de tres
«Espero que tinguin vostès les preguntes adequades a les meves respostes», va dir segons sembla en una ocasió Henry Kissinger per obrir una caldejada
La història de la convivència humana és la història de la llibertat dels individus i de les individualitats en què aquells s’agrupen. La llibertat