José Plumed
Tècnic en arboricultura del Jardí Botànic de la Universitat de València
Les palmeres desapareixeran?
Si continuem sense remeis eficaços, sí. Necessitem un remei cent per cent eficaç per resoldre el problema perquè una sola femella fecundada pot destruir la resta de palmeres. El que està clar és que serà difícil de controlar, com va passar amb la formiga argentina, que es va introduir a Europa des d’Amèrica i ha aconseguit desplaçar l’europea i ja ha arribat al nord d’Àfrica.
«És necessari que tots els actors col·laboren i posen en comú una estratègia, perquè si no les estratègies individuals difícilment funcionen»
Des que va botar l’alarma del morrut, com ha canviat el treball en el Jardí Botànic?
Hem hagut de dedicar més temps a les palmeres. Les fumiguem una vegada el mes i mirem tota l’estona cap amunt per veure si detectem algun símptoma. Ens gastem molts diners en prevenció fa ja més de sis anys. En tenim tres, d’infectades; a aquestes els he eradicat totes les fases vives de l’insecte, però no sé si ara en tinc 50 més, d’infectades, perquè fins que no es manifeste la malura, no ho sabré. Estem prevenint i donant el màxim grau de protecció a aquestes palmeres. Encara així, és necessari que tots els actors col·laboren i posen en comú una estratègia, perquè si no les estratègies individuals difícilment funcionen.
Quins mètodes de prevenció apliquen?
Sempre hem fet lluita ecològica. Si les palmeres infestades es detecten ràpidament, les larves, amb sort, no han arribat a la gemma apical. Podem podar ràpidament, eliminar tot el que està afectat i, si no ha tocat l’ull, la palmera torna a brollar i no ha passat res. Pateix un estrès fisiològic però sobreviu. Ara bé, si ha tocat l’úll parcialment i tallem aquesta part, pot ocórrer que l’ull isca doblegat, que n’isquen dos, que li falte un mos… és una tècnica molt recent, es fa des de fa cinc o set anys.
Una plaga com la del morrut pot afectar la biodiversitat de la zona?
Sí, per descomptat. Les palmeres porten associada molta fauna. Hi ha molts insectes que ajuden a la pol·linització de les palmeres i que mengen pol·len i molta fauna, com els tords, que dispersen els fruits. Tots els lloros de València vénen ací a menjar i gran part de la seua dieta són els fruits de les palmeres.
No troba que, ara que ja és una evidència el mal que ocasiona el morrut a les palmeres, es farà més cas a la lluita contra la plaga?
No. Si el regidor diu que encara no hi ha morrut a València, quin cas faran? Des del Jardí Botànic reclamem que tracten totes les palmeres perquè com més morruts rojos hi haja fora, més possibilitats hi ha que es mengen el palmetum del Jardí Botànic de València, declarat Bé d’Interès Cultural; perquè aquest es troba enmig d’una ciutat infectada. Però els polítics oculten a la població el que està ocorrent; d’una banda, perquè no hi tenen cap remei i, d’una altra, perquè és extremadament costós fer un intent de control. A més, hi ha una investigació sobre un fong que és molt efectiu contra el morrut i tu ho has sentit? Realment hi ha algú interessat en el morrut?
Però si les palmeres atrauen el turisme, per què els polítics no s’hi involucren al cent per cent?
Les palmeres Phoenix per exemple, a Europa, no són reconegudes com a espècie europea. Per als europeus no és el mateix un roure que una palmera. La conceben com una planta fora de la nostra flora autòctona i per això no aproven normatives adequades per protegir-la.