Entrevista a Hanna Kokko, catedràtica de Biologia Evolutiva de la Universitat de Zuric.

Entrevista a M. Vicenta Mestre, Rectora de la Universitat de València.

Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).

Guardonat amb el Premi Crafoord en Ciències de la Vida, conversem amb l'expert sociobiòleg.

Massimiano Bucchi (Arezzo, Itàlia, 1970) és professor de Sociologia de la Ciència en la Universitat de Trento i actual director de la revista Public Understanding of Science (PUS).

Creador del Grup de Microbiologia Molecular de la Universitat d'Alacant, parlem amb el descobridor del sistema CRISPR.

Conversem sobre ribosomes, bacteris i fàrmacs amb la premi Nobel de Química de 2009

Guardonada amb el Jaume I de Protecció del Medi Ambient el 2017, parlem amb l'experta sobre biodiversitat.

Parlem amb l'expert en comunicació visual de les metàfores com a punt clau del llenguatge humà, així com del món de la recerca acadèmica.

Reconegut per establir les bases per a l'aplicació de l'estadística a la investigació en ecologia de comunitats, parlem amb l'expert canadenc.

El professor Leo Lorenz, president del Centre Europeu d’Electrònica de Potència, fa ús dels seus dots docents per tal d’esclarir-nos alguns conceptes de la seua disciplina, explicar-nos el seu parer sobre noves tecnologies com el cotxe elèctric, o també sobre el paper dels professionals enginyers en la nostra societat.

Conversa amb dos figures claus del pensament científic i escèptic: el físic i pensador belga Jean Bricmont i l'etòleg i divulgador de la ciència britànic Richard Dawkins.

Maria Blasco dirigeix des de 2011 el CNIO, on també lidera el grup de telòmers i telomerasa. Els telòmers són una mena de caputxons que protegeixen els extrems dels cromosomes i que s’acurten a mesura que la cèl·lula acumula divisions.

Jordi Garcés dirigeix Polibienestar, un centre únic a l'Estat espanyol que se centra en la recerca, anàlisi i innovació de les polítiques socials i en la planificació estratègica de polítiques públiques.

Tota una eminència en el seu camp, manté l'entusiasme per la matèria traspassats ja els noranta anys.

La trajectòria científica de Daniel Pauly, professor de l’Escola de Pesqueres de la Universitat British Columbia de Vancouver (Canadà), és amplíssima. Actualment lidera el projecte «The sea around us» (“El

«Hi ha un biaix inconscient de gènere en l’algoritme de Google», afirma la professora d’Història de la Ciència de la Universitat de Stanford i directora del projecte Gendered Innovations.

Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als

Al Parc Nacional de Yellowstone (Wyoming, Estats Units) es troba el Grand Prismatic Spring, una font termal on l’aigua bullint ascendeix trenta-sis metres des de les profunditats de la terra

Marquina treballa en una bona mostra del que és el quasi inabastable nombre de disciplines i aplicacions basades en el càlcul matemàtic que avui dia inunden la nostra vida quotidiana.

D’un encàrrec inicial de només cinquanta poemes d’ocells (Veus d’ocells, Lynx Edicions, 2000), les crea­cions de Celdoni Fonoll han crescut com els bolets fins a arribar a ser-ne sis-centes arreplegades en dotze llibres.

«La ciència és tremendament susceptible a la moda», afirma el professor emèrit de neuroanatomia de l'Institut Holandès de Neurociència. L'entrevistem al monogràfic «Els secrets del cervell».

«La ciència enriqueix la nostra manera d'entendre la realitat», assegura aquest professor de Física Teòrica de la Universitat Aix-Marsella i una de les figures més destacades de la ciència actual.

Jocelyn Bell és coneguda com la descobridora del primer senyal d’un púlsar, però també com una de les protagonistes d’un injust episodi de la història dels Nobel.