«Si no connectem la cultura amb la biologia no descobrirem com funciona la consciència»
Entrevista a Roger Bartra
Roger Bartra es va llicenciar a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història en 1967. Va cursar estudis de mestratge en ciències antropològiques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i es va doctorar en sociologia a la Sorbona de París.
L’entusiasme de Simonetta Gribaldo cap als arqueus és evident. No en va els ha dedicat gairebé tota la seua trajectòria científica, cosa que no va ser fàcil. Però dins del món de la microbiologia, l’estudi dels arqueus ha estat de baixa prioritat fins fa ben poc.
«Limitar a 1,5 ºC l'augment de la temperatura és un objectiu pràcticament irrealitzable»
Entrevista a José Antonio Sobrino
El catedràtic de la Universitat de València José Antonio Sobrino és contundent sobre la capacitat de reacció contra el canvi climàtic: «Limitar l'augment a 1,5 ºC és pràcticament irrealitzable».
Jon Butterworth va visitar l’IFIC, a València, per a parlar dels reptes i de les oportunitats que té la física de partícules per a mantenir l’interès del públic.
Elizabeth Rasekoala ha estat guardonada per la seua lluita en favor de la diversitat, la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència a l’Àfrica.
«El Premi Nobel és important perquè escriu la història de la ciència»
Entrevista a Gunnar von Heijne
Entrevista a Gunnar von Heijne, Secretari del Comitè del Nobel de Química (Suècia).
Entrevista a Angela Saini, periodista científica i escriptora (Regne Unit), autora del llibre Inferior (2017).
Entrevista a Robert Sapolsky, professor de la Universitat de Stanford (EUA), on ens parla sobre algunes de les qüestions més actuals de la biologia.
«Escriure sobre les dones de l’observatori de Harvard va ser una revelació per a mi»
Entrevista a Dava Sobel
Entrevista a Dava Sobel, escriptora i divulgadora científica.
Entrevista a Hanna Kokko, catedràtica de Biologia Evolutiva de la Universitat de Zuric.
Entrevista a M. Vicenta Mestre, Rectora de la Universitat de València.
Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).
«Matar a la teua filla va en contra de la tendència a voler transmetre els teus propis gens»
Entrevista a Robert Trivers
Guardonat amb el Premi Crafoord en Ciències de la Vida, conversem amb l'expert sociobiòleg.
Massimiano Bucchi (Arezzo, Itàlia, 1970) és professor de Sociologia de la Ciència en la Universitat de Trento i actual director de la revista Public Understanding of Science (PUS).
«El major repte de CRISPR és que es puga utilitzar com a agent terapèutic»
Entrevista a Francisco Mojica
Creador del Grup de Microbiologia Molecular de la Universitat d'Alacant, parlem amb el descobridor del sistema CRISPR.
Conversem sobre ribosomes, bacteris i fàrmacs amb la premi Nobel de Química de 2009
Guardonada amb el Jaume I de Protecció del Medi Ambient el 2017, parlem amb l'experta sobre biodiversitat.
Parlem amb l'expert en comunicació visual de les metàfores com a punt clau del llenguatge humà, així com del món de la recerca acadèmica.
«Les estructures espacials subjauen a la majoria de processos ecològics»
Entrevista a Pierre Legendre
Reconegut per establir les bases per a l'aplicació de l'estadística a la investigació en ecologia de comunitats, parlem amb l'expert canadenc.
El professor Leo Lorenz, president del Centre Europeu d’Electrònica de Potència, fa ús dels seus dots docents per tal d’esclarir-nos alguns conceptes de la seua disciplina, explicar-nos el seu parer sobre noves tecnologies com el cotxe elèctric, o també sobre el paper dels professionals enginyers en la nostra societat.
Conversa amb dos figures claus del pensament científic i escèptic: el físic i pensador belga Jean Bricmont i l'etòleg i divulgador de la ciència britànic Richard Dawkins.
Maria Blasco dirigeix des de 2011 el CNIO, on també lidera el grup de telòmers i telomerasa. Els telòmers són una mena de caputxons que protegeixen els extrems dels cromosomes i que s’acurten a mesura que la cèl·lula acumula divisions.
«No hi ha prou recursos hospitalaris per atendre la quantitat de persones grans que patiran malalties cròniques»
Entrevista a Jordi Garcés
Jordi Garcés dirigeix Polibienestar, un centre únic a l'Estat espanyol que se centra en la recerca, anàlisi i innovació de les polítiques socials i en la planificació estratègica de polítiques públiques.
Tota una eminència en el seu camp, manté l'entusiasme per la matèria traspassats ja els noranta anys.