Tot és química, afirma el títol d’aquest nou número de Mètode. Efectivament, la química està per tot arreu del món que ens envolta. La trobem a la nostra vida quotidiana, al carrer, al treball, tamb. a la nostra llar i, per descomptat, a la cuina, com ens va mostrar durant anys l’enyorat Fernando Sapiña, en la secció «La ciència a taula» de la revista. Si en el número anterior miràvem cap a la ciència recreativa, en aquesta ocasió ens centrem en el paper d’una disciplina fonamental com és la química per a fer front al repte de la sostenibilitat, un dels desafiaments més peremptoris a què ens enfrontem. La química ens ha permés notables avançaments al llarg de la història. I ara, com s’explica en aquestes pàgines, està cridada a ser una de les ciències més importants en alguns dels reptes actuals. Així, en el monogràfic, coordinat per Lluís Pascual, doctor en Química i professor associat del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València, s’hi aborden temes com la millora dels processos productius, la recuperació més eficaç de materials, o la recerca en dispositius de més precisió per a la salut. Perquè, comptat i debatut, la química ha modulat i modula la nostra vida. I, de la mateixa manera, no hi ha dubte que ho farà en el futur. Per això és tan necessària, com s’explica en el número, la creació d’un organisme internacional que revise les pràctiques lligades a la disciplina de manera global i periòdica. En aquest número també entrevistem la catedràtica Pilar Serra, vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la Universitat de València, per conèixer les propostes en aquesta matèria a l’àmbit universitari. Perquè la universitat ha de liderar la revolució sostenible del futur.
