|
Què és una pseudociència? Es pot curar el càncer amb aigua i sucre com si d’uns simples cruiximents es tractés? O potser amb un abracadabra seria suficient? En el llibre El arte de vender mierda, obra pertanyent a la Colección Libros Abiertos, l’autor, Fernando Cervera, llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de València, on també realitzà els seus estudis de màster en Aproximacions Moleculars en Ciències de la Salut, i actual propietari d’una empresa que desenvolupa la seua activitat en el sector de la biotecnologia, ens introdueix de ple en l’univers de les estafes biomèdiques. Per això ens presenta una història auto-biogràfica que començà com una broma entre l’autor i un altre estudiant, però que acabà convertint-se en tota una aventura que va permetre als seus protagonistes explorar el món de les pseudociències i teràpies alternatives des de dins, ensenyant-nos com n’és de fàcil entrar en aquest «negoci», on tot i que estigues venent merda pots fer-te tan ric com el rei Mides. Amb l’objectiu de donar a conèixer aquest tipus d’estafes i combatre la desinformació general que les envolta, nasqué, del cap de dos joves, el fecomagnetisme i els terapeutes Hugh Nielsen i Leslie Laurie, personatges imaginaris presentats com a experts en el sector de les teràpies alternatives, que afirmaven ser capaços de curar qualsevol malaltia emprant-hi femta humana. El fil argumental transcorre per diversos escenaris: des de clíniques alternatives –on hi tenen cabuda afirmacions com que les malalties són causades per formes geomètriques en desharmonia– a fires esotèriques nacionals. En el seu camí per aquests «pintorescos llocs», aquest parell de joves científics es van trobar amb personatges dignes d’aparèixer en un llibre de Lewis Carroll: des de versions del doctor Dolittle, que afirmen poder parlar amb la teua mascota a través d’una fotografia, fins a personatges que venen varetes que augmenten el teu poder d’autocuració (sí, esteu llegint bé, varetes al més pur estil Harry Potter). Ressalten a més les entrevistes amb terapeutes, que els acullen en el sector amb els braços oberts sempre que hi haja una remuneració pel mig; polítics responsables de la sanitat pública espanyola, que defensen amb dents i ungles aquest tipus de «medicina», i l’experiència amb altres persones que s’empassaren a cegues, bé per desesperació, bé per ignorància, en l’infal·lible «poder guaridor» de la fecoteràpia. Organitzat en vuit capítols, El arte de vender mierda és un llibre amb fort caràcter divulgador. Dirigit a un públic no especialitzat i escrit en un llenguatge clar i senzill, aquesta obra mostra un problema real de la societat actual que no fa sinó créixer i que, lamentablement, ja ha assolit unes dimensions alarmants. Això hauria de portar-nos, la societat en general i el sector científic en particular, a plantejar-nos prendre-hi mesures. Així doncs, ens quedarem asseguts mentre deixem que es faça un dany irreparable a la població i a la imatge de la ciència o, per contra, assumirem la nostra responsabilitat per i amb la societat i seguirem l’exemple de Fernando Cervera, destapant i educant la societat per a evitar aquest tipus d’estafes? Pedro Dorado Morales. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV). |
El arte de vender mierda
|
