La capsa de Dillenius és una novel·la, però basada en fets històrics. El protagonista, Joan Isern Batlló i Carrera (1821-1866), és un personatge ben real: el botànic principal del grup de naturalistes que la reina Isabel II va enviar al continent americà a bord d’una esquadra en una missió neocolonial, la més important de tot el seu regnat.
Los renglones torcidos de la ciència és un llibre de divulgació científica especial. Ho és perquè resulta magistral l’ús que es fa de recursos comunicatius poc habituals. Per exemple, l’ordenació de les idees és en si mateix explicativa, i permet comprendre que, «quan viatgem per la història de la ciència, observem que el que aprenem en els llibres de text no s’ha descobert tal com ve en els seus índexs», com assevera el mateix autor.
L’autor d'Un científico en el supermercado ens presenta un recorregut transversal per la ciència que ens envolta. Ens explica que la ciència està present en totes aquestes coses petites i grans amb les quals convivim.
Cómo comemos és una bona lectura que ens mostra que la solució al problema de la malnutrició mundial no passa per una única via, sinó que, de fet, moltes caben dins la nostra cistella de la compra.
Aquest llibre de Juan Pimentel pertany, sens dubte, al camp de la història de la ciència –de la ciència espanyola–, però confinar-lo únicament a aquesta categoria constituiria un greu error, perquè és molt més que això.
Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma tan sobtada com una epidèmia, però quan passi aquesta emergència seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació per evitar la que ens caurà més endavant.
L’existència de Marc Hamer va quedar marcada per sempre als setze anys. Al cap de poc de morir-se-li la mare, el pare li va deixar anar que a casa feia nosa i que anés a buscar-se la vida on fos. El que d’entrada podia semblar el començament d’una novel·la de Dickens es va convertir, per a aquest anglès, en una oportunitat de conèixer a fons la natura i de dialogar amb ella.
A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.
Els llibres La mujer invisible i El género y nuestros cerebros tenen en comú la reivindicació d’una bona ciència, que permeta enfrontar-se sense prejudicis a les diferències (o similituds) entre homes i dones.
El talent que cal per a escriure un currículum no és el mateix que per a escriure una novel·la de ciència-ficció, i el públic potencial és molt menor, però les conseqüències de fer-ho bé o malament són molt més dramàtiques.
El llibre Antropocè: la fi d’un món, de l’investigador del CSIC Daniel Closa, està adreçat a qualsevol classe de públic i explica què és i com ens afecta això del canvi climàtic. És una lectura que arriba just en el moment adequat.
Jorge Riechmann és professor de filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Madrid, poeta, assagista i un conegut activista en moviments d’ecologia social. Amb aquest llibre ens fa arribar un assaig que corre el risc de ser adjectivat de múltiples formes en funció de l’òptica de qui afronta la seua lectura.
Tradicionalment, s’ha presentat el llop com l’enemic de l’home, el gran depredador que ens aguaita en el bosc per atacar-nos. Per això se l’ha odiat i perseguit des de sempre. Els pocs casos d’atacs als homes han servit per a justificar matances massives i la depredació sobre el bestiar ha provocat la persecució contínua fins a fer-lo desaparèixer de la major part del territori ibèric.
Lucy Cooke, l’autora de La inesperada verdad sobre los animales, posa els ulls de la biologia evolutiva sobre una acurada selecció de tretze animals per a compartir amb nosaltres un relat zoològic veraç, alhora que enginyós i divertit.
La moralitat es defineix com «el conjunt de costums i normes que es consideren bones per a dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat», però alguna vegada ens hem parat a pensar si la biologia ha representat un paper clau en l’establiment d’aquests valors morals en la nostra societat?
L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques.
El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol.
Aquesta obra analitza el registre fòssil dels nostres ancestres més recents a la recerca de l’origen de la compassió, un dels sentiments que acostumem a identificar com a típicament humà.
Estem acostumats a una divulgació en la qual un expert sedueix el gran públic amb recursos narratius i, una vegada captada la seva «víctima», li para una emboscada científica. Aquest llibre no fa això. És literatura, o vol ser-ho. D’altra banda, fa olor de periodisme, però tampoc és un compendi de reportatges.
El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.
La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic?
No podia trobar-se un millor subtítol per a aquesta obra: Històries, anècdotes i consells per a millorar les teves fotografies. I és que d’això tracta. L’autor ha recorregut mig món a la crida i cerca de bones imatges de natura.
Són incomptables els detalls que es podrien destacar d’aquesta obra, que sorprendran i fascinaran tant l’aficionat als ocells i a la naturalesa en general com el professional, que sens dubte descobrirà aspectes sobre els ocells que difícilment hauria imaginat.
Històries naturals s’organitza com un recull d’articles que el nostre autor –novel·lista i biòleg– sistematitza concatenant degudament cadascun dels relats que se’ns exposen. Cada article és tot un món, és a dir, un assaig on la curiositat s’exposa a la llum de la matèria observada.