Es publiquen molts llibres de fotografia i de tota mena: de viatges, de paisatge, de reportatge, de fotoperiodisme, de natura… de manera que qui vol perfeccionar qualsevol tècnica o modalitat en té per triar i remenar. Qualsevol tècnica excepte la de macro. En efecte, des de sempre ha estat una especialitat de la qual costava trobar bona bibliografia assequible i ben traduïda. Els qui estàvem interessats en el tema quan aquí no hi havia ni llibres, ni cursets, ni informació de cap mena, ens havíem de conformar –i això buscant intensament– amb minillibres molt senzills, como el de W. Kruyt (Macrofotografía, del 1977, traduït a partir de l’original de 1972) o el de Serge Bergal (Les bases de la photomacrographie, 1979). Si dominàvem aquesta llengua, el francès, podíem gaudir de l’editat per Kodak-Pathé: Gros plan photographique et photomacrographie (1982). En castellà la Kodak publicà el de William White Jr. (La fotografía de primeros planos, 1988), una autèntica joia de l’època però que molt pocs coneixen.
Als anys vuitanta trobem clàssics, com el de John Shaw (Closeups in Nature, 1987) i el de Heather Angel, traduït al castellà com La aproximación en fotografía (1985). Així mateix, W. White edità una recopilació d’articles que penso que és el millor que s’ha fet sobre el tema: Photomacrography, an introduction (1987). A la dècada següent n’aparegueren dos dels bons: The art of close-up photography (Joseph Meehan, 1994) i The complete guide to close-up and macrophotography (Paul Harcourt Davis, 1996).
Ara bé, totes aquestes obres són molt antigues i estan exhaurides, i només una es pot trobar fàcilment a casa nostra: la darrera, que va ser traduïda –i molt bé, per cert– per Tato Rosés el 2002, amb el títol Macrofotografía. Per això dèiem que ara hi ha poca cosa, car l’única assequible va ser escrita fa vint anys i, doncs, ni ensuma el tema digital.
Amb aquest panorama es pot comprendre la gran receptivitat amb què ha estat rebuda l’obra que ressenyem, ja que no innova res, però ho recull tot de forma meticulosa i, sobretot, ho exposa amb claredat. Cal remarcar que l’autor ha estat professor de nombrosos cursos, de manera que la didàctica està garantida i es troba incrementada per la passió que hi ha posat.
El contingut s’estructura en sis blocs: conceptes bàsics, l’equip, l’estètica, la llum, tècniques i edició. És d’agrair que en els temes controvertits prengui partit. En tot cas, seguint les explicacions, i sobretot els trucs, que no amaga, podem assegurar que s’obtindran imatges d’un nivell professional.
No cal dir que tot el que s’hi explica està acompanyat amb excel·lents imatges (350) de gran qualitat, que t’animen a posar en pràctica els procediments per aconseguir-les. La majoria són de natura, però això no treu que siguin exemples del que il·lustra. A més, incorpora els accessoris més moderns i tracta el tema digital amb gran lucidesa. Si hi afegim un llenguatge planer i que no es tracta d’una traducció, sinó que l’autor és un bon col·lega nostre, no podem fer res més que recomanar l’obra a tothom que vulgui iniciar-se o perfeccionar la fotografia macro, és a dir, captar el món més menut.
Albert Masó. Biòleg, professor, escriptor i fotògraf de natura (Barcelona).
© Mètode 88, Hivern 2015/16.
