Un boletaire apassionat, científic i gourmet

Quants llibres sobre bolets es publiquen cada any? No ho sé; no puc contar-los. Surten com bolets! podríem dir. Tanmateix, si els mirem bé veurem que la majoria són guies de camp que descriuen diverses espècies. Són útils, unes més que altres, i poques «totalment útils», ja que no solen ser exhaustives, de manera que: com saps que el que estàs mirant no és una de les espècies que falten?

En tot cas, la majoria són «il·legibles». Estan pensats per a consultar-los quan tens necessitat, però no per a empassar-se’ls sencers, car podrien resultar indigestos per «acumulació de fitxes descriptives». I aquí rau la particularitat de l’obra: és un llibre de bolets llegible. O sigui, que es pot llegir del principi al final; és més, el que ens costarà és deixar-lo a mitges.

Ningú dubta que la passió boletaire està molt arrelada en el poble català. Però potser mai t’hagis preguntat d’on arrenca aquesta passió. Doncs bé, en aquesta obra en trobareu la resposta, ja que mostra la relació històrica dels catalans amb els bolets. I ho fa des del punt de vista biològic i mèdic, però també social, lingüístic, literari, nomenclatural… sense oblidar la saborosa vessant gastronòmica i la curiosa mitologia. 

Curiosa barreja: una frase de Josep Pla al costat d’un text medieval; la forma de cuinar un bolet al llarg del temps després de les seves propietats medicinals; les característiques biològiques d’una espècie abans de les llegendes i supersticions. Tanmateix, és una barreja agradable d’engolir. Al capdavall, no es diu que els bolets augmenten el gust quan es barregen? I és important que sigui així, ja que una recopilació de dades podria fer-se difícil de pair.  

A més, està farcit de bones il·lustracions, la majoria làmines antigues d’obres històriques, les quals ens permeten retrocedir en el temps i contemplar com veien el món dels bolets els nostres avantpassats. I també com s’hi referien i com ho fem ara, ja que, a més dels mites, usos i costums, tracta especialment de la riquesa idiomàtica i remarca que com més conegut és un bolet, més noms té. 

Però d’on ha sortit aquest que fa un llibre així? És que empaitar rovellons inspira per a escriure sobre el tema? No. L’autor ja ens va fer un avís fa cinc anys, molt contundent per cert: Els noms dels bolets (Ed. Lynx, 2007). Les seves pàgines –prop d’un miler– ja evidenciaven que ens trobàvem davant d’un erudit de la matèria. A sobre, Josep Cuello ha estat professor tota la vida. Tot això és una garantia que les explica­cions són entenedores; la redacció, àgil; la lectura, agradable. Finalment, transmet la passió que senyala el títol: l’estima pels bolets és gairebé una forma d’estar al món. No sé si pot influir que els recents estudis filogenètics indiquin que, en l’escala de l’evolució, els bolets són més propers a l’Home que a les plantes, on se’ls havia arribat a incloure.

Per altra banda, el llibre té cops amagats: et reserva una sorpresa al final. Em refereixo a les quaranta receptes –de tradicionals i de noves– de Pilar Cuello, la germana de l’autor. Podríem dir que és un llibre dual perquè es pot degustar dues vegades: llegint-lo i tastant les receptes. Bon profit!

Albert Masó. Biòleg, professor i fotògraf de natura (Barcelona).
© Mètode 75, Tardor 2012.