|
Explorador Andrés podria haver estat una marca de roba i accessoris per a intrèpids excursionistes-aventurers del segle xxi però no és aquest el cas. Amb sort, alguns d’aquells que viuen a València capital pensaran en el col·legi o en el carrer del mateix nom, fins i tot en una banda de blues que passejà el nom de l’explorador per la nit valenciana. Certament en una placa de carrer caben poques explicacions però, almenys, el nom sona a moltes persones, que no és poc. El llibre que comentem ací és una passa més per a la recuperació de la memòria d’un vilafranquí, ara il·lustre i universal, que, com a conseqüència de l’aturada de la Universitat de Barcelona entre els anys 1830 i 1832, aprofità l’oportunitat per a satisfer la inquietud de coneixement d’altres països, cultures i naturaleses, concretades en el golf de Guinea, al continent africà; en l’illa Saint Helena, al bell mig de l’oceà Atlàntic i en l’illa de Cuba, en ple Carib. Aquesta inquietud havia estat avivada per Marià Graells, que més tard fou catedràtic de Zoologia en el Reial Museu de Ciències Naturals i director del Reial Jardí Botànic de Madrid. Marcel·lí Andrés no posseïa cap especialització concreta, potser gràcies a això ens deixà un relat molt equilibrat, en què donava fe de la geografia, topografia, clima, geologia, antropologia, sociologia, etnografia, botànica i zoologia d’unes terres tan distintes de les seues. Encara que el seu escrit manca d’il·lustracions, les descripcions són suficientment detallades com per poder visualitzar allò que descriu. No obstant això, Rafael Monferrer, vilafranquí també i autor de l’obra biogràfica que presentem, analitza cada aspecte de l’obra d’Andrés i ens proveeix de les il·lustracions que complementen el relat del viatge, a més d’escodrinyar en tots els estudis coneguts que hi fan referència. Monferrer s’ocupa en aquesta biografia de resoldre els enigmes, inexactituds i tòpics que han penjat al nostre personatge. L’autor mostra una indubtable imparcialitat i no es deixa portar per la grandiloqüència que sol acompanyar aquestes biografies, especialment durant les celebracions commemoratives d’homenots com aquest. Un aspecte que traspua constantment a l’obra de Monferrer, i amb raó, és la lamentació del que podria haver estat l’explorador Andrés si no hagués caigut sobre el seu treball la fatalitat de la pèrdua de la major part dels materials recol·lectats durant el seu periple i, en especial, de la prematura mort a l’edat de trenta anys. Cal lloar el treball fet per Monferrer, on reivindica la figura de Marcel·lí Andrés en tots els seus vessants. Sense cap mena de dubte, un pas de gegant en la recuperació de la memòria i vigència d’un pioner, com ell mateix diu, ignorat per desconegut. Ara bé, si voleu un consell, si la curiositat us mou a llegir aquesta biografia, no deixeu de llegir l’obra original de l’explorador ara que el CSIC l’ha posada a l’abast de tothom. Res no pot substituir la lectura d’aquesta suggeridora relació del viatge contada en primera persona pel mateix explorador, Marcel·lí Andrés i Bernat. Antoni Aguilella. Departament de Botànica (UV). |
L’explorador Andrés (1807-1837)
|
