Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.
0

En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
0

Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.
0

Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.

0

Visualitzar les galàxies allunyant-se les unes de les altres amb el pas del temps ens permet rebobinar la pel·lícula còsmica. A partir d’aquesta imatge no és difícil arribar a la idea del Big Bang, la gran explosió que va iniciar l’expansió còsmica.
0

Es pot veure Venus a l’oest poc abans d’alba? És una pregunta que sovint faig als meus estudiants d’astronomia. La resposta és que no.

0
111-89

En el marc de la teoria general de la relativitat, Einstein va postular l’existència de les ones gravitacionals, encara que pensava que mai es podrien detectar.
0

«Recentment un estel de nom poc romàntic, KIC 8462852, s'ha convertit en tendència en algunes xarxes socials». Per què? Ens ho explica Vicent J. Martínez.
0

És evident que no sols hi ha cinc planetes nans, sinó que segurament n'hi ha molts més, possiblement milers.
0
Tintoretto

National Gallery, LondresTintoretto. L'origen de la Via Làctia. El nom de Via Làctia és la versió llatina del nom grec galàxia i l'origen és mitològic.

0

Ja ho deia la darrera cançó de l'àlbum de Pink Floyd 'The Dark Side of the Moon', publicat el 1973: «There's no dark side of the Moon really. Matter of fact, it's all dark.»
0
123portada-48

Un dels grans reptes que afronta l’astronomia observacional avui dia és el de poder obtenir imatges astronòmiques des de la Terra

0

Les galàxies són les rajoles bàsiques de l'univers. Des que els astrònoms vam aprendre a mitjan dècada dels anys vint del segle passat que l'univers conté infinitat de galàxies, prompte

0

Mart és el planeta més pròxim a la Terra. El més pròxim i el més estudiat. Hi ha vida a Mart o al passat, hi havia vida? Quines característiques demostren les similituds entre la Terra i Mart?
0

Els mapes de les anisotropies de la radiació de fons de microones realitzats pels satèl·lits COBE i WMAP. Les estructures detectades pels dos satèl·lits, mesurant la

0

    La humanitat s’ha sentit sempre fascinada pel cel estelat. Encara que la vida a les ciutats, amb la seua contaminació lumínica, ens ha fet cada

0

Quan el 1936 Edwin Hubble publicà la seua classificació morfològica de les galàxies al llibre The

0

Hi ha multitud d’asteroides al sistema solar. Més de 10.000 han estat identificats i catalogats des que, el primer dia del segle XIX, l’astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobria Ceres, el

0

Durant aquests dies s’ha produït el trasllat de la seu del Rectorat de la Universitat de València a l’antic edifici de la Facultat de Ciències en el campus de Blasco

0

Els forats negres s'ha convertit en una icona de cultura. El misteri i la intriga que l'acompanyen són cada vegada majors. Perquè?
0

No és fàcil que les galàxies es troben aïllades en l’espai, més aviat formen grups que van des d’aquells constituïts per algunes dotzenes de membres fins als cúmuls rics de

0

Charles Messier era un caçador de cometes del segle XVIII. La seua obsessió era trobar

0

 Entre els astrònoms que han contribuït més notablement a desvelar l’univers en els darrers anys ha

0

En la imatge, dues galàxies espirals que es troben exactament en la mateixa línia de la visual, en la direcció de la constel·lació

0
1 2