Durant centenars d’anys, els astròlegs tractaven de relacionar l'aparició sobtada de cometes i la seua presència al cel amb vaticinis de fets que esdevindrien, normalment infortunis
Aquesta secció de Mètode fa vint anys d’existència. Per a celebrar-ho em semblava interessant recuperar un tema del qual vaig parlar en el número 34: les nebuloses planetàries.
El primer objecte del cinturó de Kuiper que New Horizons ha visitat, després d’abandonar Plutó, es va anomenar provisionalment Ultima Thule i recentement ha rebut el nom d’Arrokoth.
Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.
En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.
Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.
Visualitzar les galàxies allunyant-se les unes de les altres amb el pas del temps ens permet rebobinar la pel·lícula còsmica. A partir d’aquesta imatge no és difícil arribar a la idea del Big Bang, la gran explosió que va iniciar l’expansió còsmica.
Es pot veure Venus a l’oest poc abans d’alba? És una pregunta que sovint faig als meus estudiants d’astronomia. La resposta és que no.
En el marc de la teoria general de la relativitat, Einstein va postular l’existència de les ones gravitacionals, encara que pensava que mai es podrien detectar.
