Els cereals han estat capaços de colonitzar els espais més inhabitables del planeta. En la il·lustració, podem observar les parts principals que componen aquestes plantes: 1) Espigueta. 2) Esquema de la flor. 3) Diversos tipus de flor o inflorescències./Eugeni Sierra / Enciclopèdia Catalana
Per a aquesta col·laboració del número de tardor, volem proposar una activitat que ens proporcione materials per a les manualitats que es realitzen en l’escola. Per això hem recuperat una recepta per a fer cola amb farina, coneguda i utilitzada des de fa molt de temps, i molt senzilla de dur a terme. Produir la cola que s’utilitza en els treballs i manualitats escolars és una altra manera de reduir despeses i de fer de manera divertida accessoris i útils necessaris per a les activitats escolars. A més, és un pretext per a introduir-nos en el món dels cereals, un grup de plantes que reben el seu nom de la deessa Ceres i que representen el grup de vegetals que s’han desenvolupat d’una manera més eficaç; són una forma de vida sostenible i austera.
Els cereals són plantes que quasi sense fulles, i sense estructura llenyosa, viuen arreu del planeta i són capaces de colonitzar els espais més inhabitables, com ara paratges després d’un incendi o extenses planes de secà. Els més coneguts són els aprofitats per a l’alimentació bàsica, com l’arròs, el blat, la dacsa, la civada, el sègol, la melca, el mill, l’espelta o l’ordi. Són molt valorats per les seues qualitats nutritives, perquè la llavor, tot i ser ben menuda, proporciona els nutrients essencials per a l’alimentació en una dieta bàsica.
En els cereals trobem el sucre vegetal per excel·lència, el midó, del qual manquen els animals. El midó està format per dos tipus de molècules, l’amilosa –que són unitats de glucosa que formen cadenes lineals– i l’amilopectina –les cadenes d’unitats de glucosa del qual estan ramificades–. La propietat d’aquestes dues molècules, una de llarga i una altra de més petita, és que formen un compost quan s’uneixen amb la molècula d’aigua, que serà la base del nostre producte, la cola. La cola és un material adhesiu que es fa servir per a enganxar cartells o paper pintat i realitzar obres d’artesania amb paper i cartó o paper maixé. És la solució perfecta quan has d’enganxar moltes coses i no vols gastar en adhesius sintètics. Encara que molts sabem que la cola és bàsicament farina blanca de qualsevol cereal, la forma exacta per a fer-ne és un art que avui molt poques persones dominen.
ACTIVITAT: COLA CASOLA AMB FARINA
La cola amb farina, també anomenada pastetes, s’ha utilitzat des de fa molt de temps, i a més és molt fàcil de fer. Us en descobrim la recepta i uns consells per a conservar aquesta cola més temps. La millor opció és fer-la el dia abans d’utilitzar-la i preparar només la quantitat necessària per a la manualitat, ja que com a màxim pot durar tres dies. Es tracta d’una cola lleugera, és a dir, la poden utilitzar els xiquets.
Procediment
—Preparem una tassa (¼ de litre) d’aigua i l’escalfem.
— Mentrestant, mesclem tres cullerades (45 ml) de farina blanca amb tres cullerades d’aigua freda i removem per evitar els grums. Si en compte de farina de blat utilitzem farina d’arròs o de dacsa no es fan grums.
— A continuació afegim aquesta pasta a l’aigua ja calenta, i a foc molt lent es va removent fins aconseguir una textura que podem descriure com espessa. Si la deixem caure d’una cullera, no ha de gotejar.
«Fer cola amb farina és un pretext per a introduir els més petits en el món dels cereals, un grup de vegetals que ha desenvolupat de manera eficaç una manera de vida sostenible i austera»
— Deixem refredar.
— Si la massa s’haguera enganxat a la cassola, la deixarem a remull. Si utilitzem farina d’arròs o de dacsa, s’espesseeix ràpidament i és més difícil que la massa s’enganxe al fons de la cassola.
— En cas de ser necessari, un colador japonès pot ser molt útil per desfer els grums que es puguen formar. També és possible desfer-los amb els dits.
— Guardem les pastetes en un recipient net.
— Si només n’heu fet servir una poca, guardeu la cola restant en un pot. Perquè es conserve més podem bullir-la, o també desar-la al frigorífic.
L’any 1990, la Universitat de Washington va mesurar la força adherent de distintes coles.
Alguns consells
— Podeu usar una olla i escalfar-la al bany maria, així evitareu que la nostra mescla s’enganxe al fons.
— Es pot substituir la farina per maicena o per farina de dacsa o d’arròs si ho desitgeu.
— Les pastetes solen durar com a màxim una setmana; per això és recomanable fer-ne només la quantitat que es necessita.
— És possible que necessiteu una cullera de fusta o alguna cosa semblant per remenar la cola, perquè es fa molt espesa a mesura que l’aigua s’evapora.
— La consistència òptima sol variar segons les necessitats, però el més comú és que tinga la consistència de les coles normals de paper.
— Si hi afegiu una culleradeta de te o vinagre, les pastetes duraran més temps (encara que no molt més d’una setmana). Ideal per a enganxar cartons i papers. També hi podeu afegir unes gotetes de llima.
— Si s’hi afegeix una miqueta de sulfat de coure durarà molt més sense descompondre’s i si volem utilitzar la cola en l’elaboració de peces de paper maixé, això evitarà que els insectes les facen malbé.
— Si la cola té taques negres o verdes significa que ha començat a descompondre’s i heu de llançar-la.
— Feu servir sempre utensilis nets, no fer-ho pot accelerar la descomposició de la cola.
