I… va aparèixer el color

La història de la vida de les plantes és una successió de civilitzacions: algues, molses, falgueres, coníferes i finalment plantes amb flor. El grup de les coníferes (els pins, avets, xiprers… plantes amb inflorescències en forma cònica, les pinyes) va aparèixer a l’era secundària. En realitat, l’espai colonitzat per les coníferes retrocedeix sota la pressió que exerceix l’última gran civilització vegetal: les plantes amb flors. Però… d’on ve el gran èxit de les plantes amb flor? El seu gran triomf és el fet de tancar els òvuls dins l’ovari i haver aconseguit organitzar el transport del pol·len mitjançant els insectes, fet que va augmentar les possibilitats de fecundació.

«Amb la flor, aparegueren els colors. Estratègies de màrqueting per atraure els animals; cartells publicitaris per establir relacions entre els éssers vius»

I la flor és, precisament, l’instrument d’aquesta nova estratègia. Així, en un procés decisiu en el sistema reproductiu, tant en el transport de l’element masculí (el pol·len) com en la protecció del femení (els ovaris protegeixen els òvuls), les plantes amb flors han aconseguit imposar-se a les altres.

Aquest és l’aspecte que haurien de tenir, abans d’encaixar-les i una vegada plegades, la flor i la tija. / © Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València

Amb la flor, aparegueren els colors: groc, vermell, blau, a més de tots els diferents verds que ja existien. Això va canviar el color del planeta, que fins aleshores era quasi verd. Així mateix, van aparèixer les aromes i també nous sabors: dolços, àcids, amargs. Tota una gamma de noves delícies: els fruits amb color i sabor per gaudir de les plantes. Estratègies de màrqueting per atraure els animals; cartells publicitaris per establir relacions entre els éssers vius. Però… on és el color dins de les cèl·lules? El color és un component químic que es troba dins de “sacs” o “bosses” a les cèl·lules, anomenats plastidis. Si el que acumulen és un pigment verd (clorofil·la), se’n diu cloroplast; però, si en compte de tenir clorofil·la el plastidi té uns altres pigments, se’n diu cromoplast. I omplen de colors les flors, les fruites, les arrels i diferents estructures de les plantes.

Per recordar-nos de la primavera et proposem fer aquesta activitat, basada en  la papiroflèxia (paraula que significa “doblegar paper”), i que es pot definir com la creació de figures de fàcil reconeixement doblegant un full de paper. Només necessites un paper bonic de color cridaner per fer la flor i un paper de color verd per fer la tija. A més, pots afegir un toc de color al bell mig que represente els elements que componen les flors seguint les instruccions del dibuix explicatiu. I recorda que si utilitzes paper de diverses mesures i colors pots aconseguir un vertader jardí animat.

© Mètode 2005 - 45. Virus - Primavera 2005
Responsable del Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València entre els anys 1988 i 2018.

Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic de la Universitat de València.

Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València