Un jardí de carnívores

Només nomenar les carnívores ja es desperta la imaginació. N’hi ha infinitat de formes corresponents a onze famílies, divuit gèneres i 671 espècies. Els gèneres Utricularia, Nepenthes i Drosera són els més nombrosos en espècies, amb més de cent cadascun. I presenten una variada gamma de colors, gairebé tants com les seves formes. N’hi ha de vermelles, verdes, roses, violetes, on tan sols les fulles són la part carnívora. El seu hàbitat i procedència és global, és a dir, viuen en tot tipus d’hàbitats –aquàtics, terrestres i epífits (damunt d’altres plantes)– i als cinc continents.

Figura A

Les carnívores són plantes realment fascinants. La dionea, procedent de Carolina del Nord (EUA) deu el seu nom a la deessa Dione, mare d’Afrodita, i li va ser atorgat per John Ellis, un comerciant que va introduir nombroses plantes americanes al continent europeu. Posteriorment Charles Darwin la va definir com la planta més meravellosa del món i li va dedicar un extens capítol dins del seu volum consagrat a l’estudi de les plantes carnívores, perquè aquestes feien les delícies dels seus fills.

Per als qui teniu experiència en la jardineria, us proposem una activitat inusual per crear un jardí o una petita col·lecció, o simplement pel gust de gaudir conreant plantes carnívores. Com qualsevol altre cultiu, pot fer-se a partir de llavors. És fàcil aconseguir-ne a la xarxa, però en aquest cas us proposem un pas més: fer esqueixos o multiplicar-les per divisió de mata. Aconseguir mantenir viva qualsevol planta carnívora és tot un repte, per això us donarem unes pautes no només per cuidar-les sinó també per crear el vostre propi jardí o col·lecció.

Activitat: un jardí de carnívores

Figura B

Per a l’activitat, us proposem utilitzar els gèneres més fàcils de trobar i combinar per crear un jardí: Sarracenia, Darlingtonia, Heliamphora, Drosera, Dionaea, Utricularia, Pinguicula, Nepenthes, Cephalotus, Byblis i Ibicella.

Metodologia per fer la multiplicació per divisió: 

1  Prepareu-la a partir d’un test de dionea o sarracènia. Es pot començar a partir de dos gèneres molt cridaners. Per fer-ho cal extreure la planta amb cura i col·locar-la en una superfície protegida (figura A).

2  Netegeu la planta de terra fins veure’n les arrels, l’operació es pot facilitar tirant una mica d’aigua a sobre per eliminar el substrat.

3  Separeu petits trossos de planta que mantinguen arrel.

4  Prepareu un substrat amb una proporció d’esfagne, torba i perlita o qualsevol dels substrats que hem recomanat anteriorment (figura B).

5  Prepareu el test o cossiol amb un fons per al drenatge, amb pedres o argila expandida.

6  Ompliu-lo amb substrat fins a altura mitjana.

7  Col·loqueu el tros de planta al cossiol i empleneu-lo amb la barreja fins a la vora (figura C).

8  Regueu amb el tipus d’aigua aconsellada. Si teniu hormones d’arrelament, afegiu-les a l’aigua, o mulleu les arrels lleugerament abans d’introduir-les en el substrat. Al cap d’uns dies veureu l’evolució.

Ja podeu dissenyar el jardí i posar els tests que heu comprat. Els nous exemplars serviran per reposar les plantes d’aquest jardí. De cadascuna, se’n poden traure de noves esqueixant-les o multiplicant-les per divisió.

Figura C

CURES BÀSIQUES PER A PLANTES CARNÍVORES

Llum. Durant la primavera i l’estiu els agrada la llum directa del sol. Poden viure a l’exterior si la temperatura acompanya.

Aigua. Sense calç ni clor, pot ser de pluja o aigua mineral o destil·lada, amb un pH de 3 a 7. També necessiten humitat ambiental.

Terra. Els substrats més adequats són els que faciliten el drenatge, com esfagne, torba, escorça, perlita i sorra. Hi ha moltes possibilitats de combinar i barrejar aquests tipus. Cada gènere pot tenir una composició, per exemple: Nepenthes, amb qualsevol combinació; Cephalotus, amb esfagne i torba; Darlingtonia, torba i sorra; Dionaea i Sarracenia, amb esfagne i sorra; Utricularia i Pinguicula, sorra, escorça i esfagne.

Recipients. En cossiols, si és possible blancs o recipients transparents que no acumulen massa calor en exposar-los a la llum, amb un bon drenatge.

Latència. Dionaea, Darlingtonia, Sarracenia i algunes espècies de Drosera, Pinguicula i Utricularia passen per períodes de latència en les estacions fredes. Si els substrats estan ventilats i airejats, poden aguantar fins que la temperatura i la llum siguen les adequades.

Temperatura. Pot ser fresca. Algunes fins i tot prefereixen tempe­ratura d’hivern, tot i que cal anar amb compte amb les gelades.