Hores d'espart, el grapat d'ametles desat en silenci damunt la taula, el vi aspre, corda d'espart o cabàs de palma treballat amb els dits, lleugers, al racó. D'aquell bocoi, dic. Seguia en silenci, sense pupil·les, dits hàbils, durícies, feia coses d'espart. En llevar-se li queien de la faldilla, negra, fullosa, unes engrunes d'espart encara. Vicent