El Puig Major és un massís de relleus molt escarpats. Però no ofereix únicament un atractiu topogràfic i geològic: l’espectacular cimal de les Illes acull singularitats vegetals notables.

Tant en el cas de les grans obres –autopistes o línies d’alta velocitat ferroviària– com en els nous desenvolupaments urbanístics expansius que no responen a les necessitats reals de més habitatges, és urgent declarar el final del creixement pel creixement i abordar polítiques alternatives de vertader interès social i ambiental.

El Cosmos de Humboldt és l’estudi de la Terra, llar de l’ésser humà, en l’espai; el Cosmos de Sagan és l’estudi de l’espai com a llar de la Terra i de l’ésser humà. Però tots dos coincideixen en l’ús de la ciència com a mètode per a comprendre els fets que es donen en l’univers.

Cal realment augmentar la producció global d’energia, materials i aliments per a fer front al creixement de la població mundial?

La presència dels microplàstics al medi marí s’ha erigit com un dels principals reptes a què s’enfronten les agendes mediambientals i conservacionistes.

Integrar la natura a la ciutat és encara una assignatura pendent. Com podem millorar la presència d'arbres en el nostre entorn urbà?

Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.

Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.

L’investigador Max Boykoff acaba de publicar el llibre Creative (Climate) Communications. Ací ens ofereix algunes de les idees clau que desenvolupa en la seua nova publicació.

La indústria dels colorants va constituir el primer sector empresarial de llarg abast nascut directament d’un descobriment científic. Una circumstància que seria clau perquè les nacions desenvolupades prengueren consciència de les implicacions que se’n deriven i estimularen la investigació.

Si volem citar obres en què els elements químics tenen un paper destacat en la trama, no ens faltarà material.

Necessitem una nova política de la comunicació de la cultura científica, que els ciutadans poguen incorporar el coneixement de la ciència a la gestió de la seua vida quotidiana, postular la democratització de la ciència i garantisca els valors de la solidaritat, la llibertat de pensament i la democràcia, estimulant la imaginació social i obrint oportunitats per a societats i maneres de vida més justes.

Les modificacions epigenètiques tampoc alteren el missatge que contenen els gens. Únicament regulen la seva expressió de manera simple i econòmica, sense necessitat d’anar sintetitzant factors de transcripció.

Encara avui, el Muluia manté en bona part de la seua conca baixa un acceptable estat de conservació pel que fa a la qualitat de les aigües, la vegetació i les comunitats animals.

Suposada gratuïtat, nous models de negoci, protecció dels drets d’autor i permisos de reutilització dels continguts publicats en obert. Aquestes són les claus de les publicacions adherides al moviments d'accés obert.

El passat maig es va inaugurar l'exposició «Mètode: 100 números de ciència», en ocasió dels primers 100 números de la revista, al Centre Cultural La Nau. L'exposició podrà visitar-se fins al 15 de setembre.

Des que el primer número de Mètode apareguera en 1992, la revista ha esdevingut una publicació de referència en l'àmbit de la comunicació i divulgació de la ciència.

Els avenços científics i tecnològics prometen que en el segle XXI poques morts quedaran sense resoldre. La ciència permetrà descobrir la causa dels enfrontaments a mort i els detalls de les cerimònies i ritus funeraris més inaudits.

Jorge Wagensberg se sentia aliè –intrús– en un món que ha perdut el gust per la conversa lenta i raonada. Una societat en què els humans, atrapats per la por al futur, la incertesa i la volatilitat, renunciem massa sovint a arribar a ser allò que som.

Amagats durant el dia, molts carnívors terrestres passen completament desapercebuts, però no habiten tan lluny de nosaltres com pensem.

La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.

El principi actiu del curare, un verí usat per tribus de l’Amazones, es va convertir durant anys en un fàrmac vital en cirurgia i per a tractar malalties que comportaven dolors i contraccions musculars.

Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.

Aquest article ha estat retirat per la revista Mètode a causa d'irregularitats detectades amb posterioritat a la seua publicació. Data d'actualització: 18 d'octubre de 2018, 10:30 hores