El passat maig es va inaugurar l'exposició «Mètode: 100 números de ciència», en ocasió dels primers 100 números de la revista, al Centre Cultural La Nau. L'exposició podrà visitar-se fins al 15 de setembre.
Necessitem una nova política de la comunicació de la cultura científica, que els ciutadans poguen incorporar el coneixement de la ciència a la gestió de la seua vida quotidiana, postular la democratització de la ciència i garantisca els valors de la solidaritat, la llibertat de pensament i la democràcia, estimulant la imaginació social i obrint oportunitats per a societats i maneres de vida més justes.
Des que el primer número de Mètode apareguera en 1992, la revista ha esdevingut una publicació de referència en l'àmbit de la comunicació i divulgació de la ciència.
Els avenços científics i tecnològics prometen que en el segle XXI poques morts quedaran sense resoldre. La ciència permetrà descobrir la causa dels enfrontaments a mort i els detalls de les cerimònies i ritus funeraris més inaudits.
Jorge Wagensberg se sentia aliè –intrús– en un món que ha perdut el gust per la conversa lenta i raonada. Una societat en què els humans, atrapats per la por al futur, la incertesa i la volatilitat, renunciem massa sovint a arribar a ser allò que som.
Amagats durant el dia, molts carnívors terrestres passen completament desapercebuts, però no habiten tan lluny de nosaltres com pensem.
La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.
El principi actiu del curare, un verí usat per tribus de l’Amazones, es va convertir durant anys en un fàrmac vital en cirurgia i per a tractar malalties que comportaven dolors i contraccions musculars.
Avui, a tot el món, en un sol dia circula moltíssima informació, molta més que en qualsevol altre moment de la història, i només amb una petita part del rastre que deixem a internet ja se'n pot elaborar un perfil amb força aproximació.
Aquest article ha estat retirat per la revista Mètode a causa d'irregularitats detectades amb posterioritat a la seua publicació. Data d'actualització: 18 d'octubre de 2018, 10:30 hores
L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.
El transplantament de microbiota fecal sona si més no sorprenent; no obstant això, és efectiu en determinades malalties.
La gelateria artesanal és el resultat de la contribució equilibrada de molts camps científics i es requereixen coneixements profunds en bromatologia, matemàtiques, química, física o nutrició.
La nau Solar Orbiter de l’ESA serà llançada a l’espai a principis de l’any 2020 i s’aproximarà enormement a la nostra estrella per a obtenir una visió inèdita del Sol: veure-lo pràcticament des de dalt.
El desplegament històric dels projectes científics i feministes ha fet patent que aquestes dues dimensions normatives poden establir relacions complexes.
Richard Phillips Feynman (1918-1988) va ser certament un personatge curiós, tal com ell mateix va subtitular els seus llibres d’anècdotes (Feynman, 1985; Feynman, 1988). No solament va ser un dels físics més brillants i originals del segle xx, un dels pocs científics que obren noves i amples vies en la seua disciplina.
Les competències administratives per a la conservació de la naturalesa a Espanya es troben majoritàriament transferides a les comunitats autònomes. En el cas de la Comunitat Valenciana, el Reial Decret 2365/1984, de 8 de febrer, va concretar aquest traspàs de competències.
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
Descrit com a marí i animal, dolç i dens, almescat i terrós, l’olor de l’ambre gris ha captivat l’ésser humà durant generacions.
Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.
Probablement des de la seua creació, els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implicacions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys de resultes de la introducció del reg per degoteig.
Només una malaltia ha estat eradicada del planeta gràcies a les vacunes: la verola o pigota, per a la qual ja no es necessita vacunació. N’hi ha d’altres a punt d’eradicar-se, però per a aconseguir-ho hem de continuar lluitant.
La gota freda no és sinònim de pluja forta mediterrània, tot i que des de la pantanada de Tous en 1982 per a molta gent són fenòmens equivalents.
Reduir al mínim indispensable el nombre d’animals que participen en un experiment és, a més d’un imperatiu legal, un objectiu desitjable des del punt de vista ètic. A més, reduir la grandària mostral d’un experiment redueix també el cost econòmic i el temps i l’esforç necessari per a dur-lo a terme.