Observació de les referències socials i culturals que hi ha darrere de les plantes icòniques del modernisme
El coneixement de les espècies endèmiques del territori és necessari per a abordar qüestions ecològiques i, així, protegir la nostra particular i valuosa fauna aquàtica.
Les microreserves de flora són fonamentals per a protegir i conservar la flora endèmica, rara o amenaçada en el nostre territori.
Repàs de la trajectòria vital de Ramon Folch i Guillèn, un dels referents del pensament socioecològic.
El cómic autobiogràfic permet parlar del càncer des de la perspectiva de l'humor i compartir l'experiència de la malaltia.
Els cervells no poden ser agrupats en dues categories excloents: masculins i femenins. Avui dia, la realitat és una altra.
La pandèmia de COVID-19 ha posat en estat d'alarma algunes millores en matèria d'igualtat de gènere arreu del món.
La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.
Es pot estudiar l’aplicació de la neurociència a l’educació mantenint tots els ets i uts del mètode científic utilitzat en neurociència? O encara més bàsic, es pot aplicar la neurociència a l’educació?
Sense cap mena de dubte, ens trobem en una etapa engrescadora per a la biologia evolutiva. La paleoproteòmica té el potencial per a explorar intervals de temps que eren del tot inaccessibles fins ara.
El Puig Major és un massís de relleus molt escarpats. Però no ofereix únicament un atractiu topogràfic i geològic: l’espectacular cimal de les Illes acull singularitats vegetals notables.
Tant en el cas de les grans obres –autopistes o línies d’alta velocitat ferroviària– com en els nous desenvolupaments urbanístics expansius que no responen a les necessitats reals de més habitatges, és urgent declarar el final del creixement pel creixement i abordar polítiques alternatives de vertader interès social i ambiental.
El Cosmos de Humboldt és l’estudi de la Terra, llar de l’ésser humà, en l’espai; el Cosmos de Sagan és l’estudi de l’espai com a llar de la Terra i de l’ésser humà. Però tots dos coincideixen en l’ús de la ciència com a mètode per a comprendre els fets que es donen en l’univers.
Cal realment augmentar la producció global d’energia, materials i aliments per a fer front al creixement de la població mundial?
La presència dels microplàstics al medi marí s’ha erigit com un dels principals reptes a què s’enfronten les agendes mediambientals i conservacionistes.
Integrar la natura a la ciutat és encara una assignatura pendent. Com podem millorar la presència d'arbres en el nostre entorn urbà?
Segles abans que Armstrong i Aldrin arribessin a la Lluna, diversos personatges de ficció ja hi havien posat el peu. A falta de mitjans reals per fer-ho, la literatura podia facilitar el viatge.
Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.
L’investigador Max Boykoff acaba de publicar el llibre Creative (Climate) Communications. Ací ens ofereix algunes de les idees clau que desenvolupa en la seua nova publicació.
La indústria dels colorants va constituir el primer sector empresarial de llarg abast nascut directament d’un descobriment científic. Una circumstància que seria clau perquè les nacions desenvolupades prengueren consciència de les implicacions que se’n deriven i estimularen la investigació.
Si volem citar obres en què els elements químics tenen un paper destacat en la trama, no ens faltarà material.
Necessitem una nova política de la comunicació de la cultura científica, que els ciutadans poguen incorporar el coneixement de la ciència a la gestió de la seua vida quotidiana, postular la democratització de la ciència i garantisca els valors de la solidaritat, la llibertat de pensament i la democràcia, estimulant la imaginació social i obrint oportunitats per a societats i maneres de vida més justes.
Les modificacions epigenètiques tampoc alteren el missatge que contenen els gens. Únicament regulen la seva expressió de manera simple i econòmica, sense necessitat d’anar sintetitzant factors de transcripció.
Encara avui, el Muluia manté en bona part de la seua conca baixa un acceptable estat de conservació pel que fa a la qualitat de les aigües, la vegetació i les comunitats animals.