Portada de la revista Science&Vie, en la seua edició juvenil, on es presenta Einstein com un dels grans revolucionaris de tots els temps.
Portada de la revista Science&Vie, en la seua edició juvenil, on es presenta Einstein com un dels grans revolucionaris de tots els temps.[/caption]La celebració de l’Any Mundial de la Física és present a tot el món. Des d’Alemanya fins al Japó, passant pels Estats Units, Suïssa, Israel, el Regne Unit i Espanya, es ret homenatge a una ciència bàsica i aplicada que ha estat responsable d’un avanç tecnològic realment revolucionari. Tants als instituts científics com a les més diverses institucions socials es recorda el treball dels homes i les dones de la física, entre els quals destaca Albert Einstein, que va visitar el nostre país l’any 1923. Amb tot, quan el físic Ehrenfest li preguntà el motiu de la visita, “perquè a Espanya no hi havia física d’interès per a ell”, Einstein li respongué: “… però el rei fa unes festes excel·lents”.
En aquesta ocasió, la revista Mètode presenta un viatge de la mà del professor de la Universitat de Leeds Josep Simón Castel per les diferents exposicions internacionals al voltant de la física. Entre elles, apunta l’organitzada per la Facultat de Física i el Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València a la Facultat de Farmàcia, la qual ofereix una visió completa de l’univers einstenià. Un món caleidoscòpic, però unificat, que Carles Pedrós-Alió associa amb el procés de desenvolupament pictòric de Joan Miró.
També revisem la situació actual de la física a través del testimoni del president de la Real Sociedad Española de Física (RSEF), Gerardo Delgado. Una situació que a Espanya és dolenta si considerem la disminució d’estudiants i d’hores lectives, que necessita del suport administratiu per desenvolupar una investigació lliure que cree les bases de la investigació aplicada. D’altra banda, un exemple de la passió que aquesta ciència provoca en científics magnífics com Alain Aspect, el físic que va aconseguir qüestionar les desigualtats de John Bell i confirmar que els fotons emesos al mateix temps són dos moments de la mateixa ona, és a dir, un únic estat quàntic. Un descobriment que ens relata de manera atractiva Rebeca Romero i l’aplicació del qual avui s’estudia en la tecnologia de la computació, de l’encriptació i, tal vegada, de la teleportació.
