Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
Cartografies sensibles és un projecte basat en el concepte d’art i ecologies dirigit per Eugenia García Sottile. Emmarcades en aquest projecte, el Jardí Botànic de la Universitat de València ha acollit les intervencions de Joaquín Jara i Rosa Rodríguez.
La pregunta no ha de ser si la tomaca és o no una fruita, sinó si és o no un fruit, que és el veritable concepte científic. Ens ho explica Josep Roselló.
L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
Per què unes espècies estan en uns llocs determinats i altres a tot arreu? Per què hi ha més diversitat biològica als tròpics? Afectarà l’escalfament global a la biodiversitat de manera distinta a com han actuat canvis climàtics al passat?
Joan Borja i Sanz, mestre per l'especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana, parla amb Xavier Vendrell, responsable de la unitat de genètica reproductiva a l’empresa Sistemas Genómicos.
Quan parlem d’espècies sense dimorfisme sexual, caldria completar la frase amb un apunt: especies sense dimorfisme sexual que nosaltres puguem detectar.
El Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, a La Corunya, acull l’acte d’entrega dels premis de la setena edició d’Inspiraciència, el concurs de relats d’inspiració científica organitzat pel CSIC.
La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals reconeix en la quarta Nit de les Revistes i la Premsa en Català la trajectòria de la revista Mètode.