Elogi de «Mètode»

Elogi de «Mètode»

Coincidint amb la publicació del número 54 de la revista trimestral Mètode, corresponent a l’estiu de 2007, Martí Domínguez ha rebut l’important Premi Nacional de Cultura, en la categoria de periodisme, que atorga el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, per la seua tasca com a director d’aquesta publicació. El jurat l’ha destacada com «una de les millors revistes sobre ciència i pensament d’Europa». Amb una orientació innovadora i plural, Mètode ha reivindicat un lloc per a la cultura científica com a patrimoni clau i viu de les societats contemporànies, amb un llenguatge accessible i un estil editorial modern i atractiu, que entra pels ulls. No és el primer premi que rep: a la portada del darrer número figura la distinció del Premi Ciencia en Acción del 2006.

«El jurat l’ha destacada com “una de les millors revistes sobre ciència i pensament d’Europa”»

Mètode va nàixer l’any 1992, per iniciativa del vi­cerector d’Investigació de la Universitat de València, Antoni Aucejo i la infatigable dedicació d’una única periodista: Olga Dénia. Com a vicerector de Relacions Exteriors encarregat del gabinet de premsa i comunicació vaig donar suport a aquella iniciativa, que buscava especialment donar a conèixer a la societat valenciana els aspectes principals del gran potencial científic i investigador de la Universitat de València. Des d’aleshores he format part del consell assessor i he tingut el privilegi de col·laborar quasi ininterrompudament amb la revista; durant una primera etapa més modesta i centrada en la difusió de la investigació científica feta principalment per grups de la Universitat de València, i també després, en una segona etapa a partir del 1999, quan Martí Domínguez va donar a la revista una orientació més àmplia, general i oberta a temes i col·labora­cions de totes les àrees de la cultura científica i del món. L’actual rector, Francisco Tomás, li va donar una empenta definitiva durant la seua etapa com a vicerector d’Investigació i avui la revista Mètode ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Universitat de València, del qual cal felicitar-se i en el qual fer participar també el conjunt de la societat valenciana. No hauríem de deixar passar aportacions i reconeixements tan positius per guanyar una mica d’autoestima i d’orgull per les coses pròpies, de vegades més valorades a fora que entre nos­altres mateixos.

6-56

Mètode representa avui un producte incomparable, que està fent una contribució excepcional a la difusió científica i a la desmitificació de la ciència com a refugi exclusiu d’especialistes; és la millor representació d’una ciència per a la societat, d’un periodisme científic seriós, lluny de les vel·leïtats propagandístiques que responen a interessos econòmics; lluny de frivolitats divulgatives de periodistes poc informats o del culte al mite de l’heroi de la ciència. Construïda a partir d’un format àgil que combina el tractament plural de temes monogràfics amb excel·lents il·lus­tracions, entrevistes, reportatges i seccions fixes, Mètode ha aconseguit un públic fidel entre professors, investigadors, empresaris, docents d’ensenyament secundari, estudiants i un públic culte cada vegada més ampli i variat que justifica un tiratge ample de 4.000 exemplars. Més n’hauria de tenir, perquè és tot un exemple de periodisme científic consolidat, que a més fa un anuari que distribueix amplament entre les institucions i ha encetat una col·lecció de monografies científiques.

Avui dia Mètode és una publicació reconeguda i pres­tigiosa, reiteradament guardonada nacionalment i internacionalment, mèrits que poques universitats del món –si és que n’hi ha cap– poden exhibir. Llarga vida, doncs, a la revista; felicitacions a la seua alma mater, el biòleg, periodista i escriptor Martí Domínguez i al reduït grup de col·laboradors que tant de temps i tanta intel·ligència esmercen en la publicació, i aprofitem l’avinentesa per presumir, en qualsevol lloc del món, del Mètode amb el qual la Universitat de València està aportant una contribució ben significativa a la difusió científica internacional.

PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2007

Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic
Dani Freixes

Premi Nacional d’Arts Visuals

Frederic Amat

Premi Nacional d’Audiovisual
Manuel Barrios

Premi Nacional de Cinema
Cesc Gay

Premi Nacional de Circ
Bet Miralta i Jordi Aspa

Premi Nacional de Cultura Popular
Coordinadora de Colles Castelleres

Premi Nacional de Dansa
Marta Almirall

Premi Nacional de Disseny
Martí Guixé

Premi Nacional de Literatura
Francesc Serés

Premi Nacional de Música
Benet Casablancas

Premi Nacional de Patrimoni Cultural
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica
Ricard Torrents

Premi Nacional de Periodisme
Martí Domínguez

Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana
Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia

Premi Nacional de Teatre
Lluïsa Cunillé

Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística
Josep Fontana

Josep Lluís Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València.(Article publicat el 23 d’agost de 2007 a Levante-Emv).

© Mètode 2011 - 56. Matèria d'art - Número 56. Hivern 2007/08
Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.
RELATED ARTICLES