Antonio M. Bañón Hernández

Catedràtic de Llengua Espanyola en la Universitat d’Almeria (Espanya). Ha liderat diversos projectes d’investigació sobre salut i discurs. Les malalties rares han constituït el seu principal objecte d’anàlisi. Ha estat director de l’Observatori de les malalties rares (OBSER) i ha rebut distints premis pel seu treball d’investigació en l’àmbit de la comunicació sobre salut (Federació Espanyola de Malalties Rares – FEDER, Federación Almeriense de Asociaciones de Personas con Discapacidad – FAAM, Associació Internacional de Familiars i Afectats de Lipodistròfies – AELIP, Asociación de Enfermedades Raras d’Genes, Asociación de Personas con Discapacidad El Saliente). Ha dirigit distints congressos sobre malalties rares i és autor de més de cinquanta ponències, així com de més de cent cinquanta publicacions científiques sobre anàlisi del discurs.

literatura i medicina

La literatura ha estat, és i serà un element nuclear en l’estudi de les distintes formes de representació semiòtica de la salut i de la malaltia. Hi ha dos elements essencials perquè això siga així; en primer lloc, el fet que l’activitat relacionada amb la salut i la malaltia, també en entorns professionals, està travessada contínuament per narracions (a vegades, en forma d’informes o apunts presos en escoltar el relat del pacient); el segon és que, certament, el fet d’emmalaltir i el de curar va associat a circumstàncies de vegades excepcionals i suggeridores per a la creació.
0
malalties poc freqüents

Quin és el discurs dels mitjans de comunicació sobre les malalties rares? Ho estudien en aquest article Antonio M. Bañón i Josep A. Solves.
0