El coronavirus ha suposat una aturada de l'activitat econòmica i de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, però si no es prenen mesures, en acabar la crisi actual, les emissions tornaran al seu camí habitual.
El projecte internacional CONCISE estudia, a través de les consultes públiques sobre comunicació científica, la manera en què la societat rep i transmet la informació sobre ciència.
Els trastorns per ús de substàncies representen un greu problema de salut pública. Per desgràcia, hi ha pocs medicaments per a tractar-los, i l’eficàcia dels que hi ha és millorable.
Consumir alcohol és un fet arrelat i normalitzat en la nostra societat tot i que pot augmentar la probabilitat de patir conseqüències negatives per a la persona bevedora i el seu entorn.
Igual que amb els escamarlans, les drogues activen el nostre sistema de recompensa fent-nos creure que són un benefici per a la supervivència.
Segurament tots coneixem algú proper que consumeix alguna droga. Pensem, per exemple, en el tabac o l’alcohol, o també en la marihuana. Pot ser que en algun moment hagen volgut
Aquests dies es compleix el desé aniversari de la catàstrofe de Fukushima. Després del terratrémol i el tsunami, la ciutadania va utilitzar diversos instruments per a mesurar els nivells de radiació.
La ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional que millora l’alfabetització científica de la societat
Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.
En l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania ha crescut exponencialment.
Les espècies bioactives de la Mediterrània podrien utilitzar-se per descobrir nous medicaments, però el canvi global suposa una amenaça per a elles.
El canvi climàtic i la intervenció humana al Mediterrani han produït proliferacions de microalgues en les costes.
Anàlisi de 35 anys d’imatges tèrmiques de les conques de la Mediterrània, una mar especialment sensible a l'escalfament global.
Els efectes dels abocaments urbans no s'observen a simple vista però provoquen efectes negatius sobre els ecosistemes aquàtics.
El transport de gel continental a l’oceà i l'expansió tèrmica de les aigües són els principals factors d'augment del nivell de la mar, amb un impacte global.
L'antropocè afecta sobretot als oceans, augmentant la seua temperatura i fent-los més àcids i menys oxigenats.
Un fenomen de tanta transcendència com és el canvi global i els seus múltiples efectes ha merescut l’atenció de diversos números de Mètode. En els últims anys, la preocupació ciutadana
Les dietes miraculoses poden implicar problemes de salut a causa de les pèrdues ràpides de pes, les restriccions excessives d’energia i l'exclusió d'aliments o nutrients necessaris.
Com que les drogues d’abús i la ingesta de menjar ultraprocessat actuen sobre els mateixos mecanismes cerebrals, ens qüestionem si el consum excessiu i crònic de certs aliments rics en greix i sucres podria sensibilitzar el circuit cerebral de recompensa incrementant la vulnerabilitat al consum de drogues.
Per tal que siguin un instrument útil, cal que les guies alimentàries tinguin en compte els aspectes culturals, antropològics, educatius, socials i econòmics, així com la dieta habitual de la societat a la qual van dirigides.
Existeix la idea errònia generalitzada, principalment per culpa de perverses pràctiques agnogèniques, que la nutrició és un camp complicat i difícil, que no sabem realment què menjar i que els professionals de la salut no es posen d’acord.
L’epidemiologia nutricional estudia les relacions entre l’alimentació i les malalties. En aquest article de revisió s’han seleccionat cinc dels avanços més rellevants en aquest camp, com a exemple de la importància dels factors alimentaris en la prevenció de malalties no transmissibles.
La creixent preocupació per la salut ha avivat l’interès per les relacions entre la dieta i la prevenció de la malaltia. Però, malgrat els notables avanços científics, hi ha encara moltes preguntes sense resposta i molts missatges amb base científica que no acaben d’arribar a la població perquè s’extravien entre falsedats i mitges veritats.
La norma del nostre temps és menjar sols, productes desconeguts, en envàs individual i a tothora.