Aquest article reflexiona sobre la ciència recreativa a l’aire lliure i les seves relacions amb l’ensenyament, la divulgació científica, el col·leccionisme o el turisme geològic.
La química recreativa permet visualitzar i participar en experiències pràctiques no sempre fàcilment accessibles, però és important que el fet lúdic no faça ombra sobre els coneixements i raonaments científics que es volen transmetre.
Una manera de fomentar l’interès per la física és posar les persones en contacte amb experiències que estimulen la seua curiositat i les induïsquen a buscar l’explicació dels fenòmens.
Actualment, la ciutadania interessada en temes científics té al seu abast nombroses vies per a accedir-hi, des dels formats clàssics dels llibres i les revistes de divulgació, passant per programes televisius o radiofònics, fins a les plataformes i xarxes de la internet social.
En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. Ací s'analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal.
Aquest article ofereix una revisió dels principals canvis en la manera d’acostar el fet científic a les audiències a través de les noves narratives que ofereixen les xarxes socials, caracteritzades per l'ús quotidià i la verticalitat.
La pèrdua i degradació d’hàbitats és una de les principals amenaces per als primats. En la protecció de l'entorn no es pot ignorar la diversitat cultural dels grups de població que viuen a les àrees protegides perquè la supervivència de la biodiversitat depén de les actituds d'aquestes comunitats.
Quan va sorgir la cultura acumulativa a la nostra història evolutiva? En aquest article es repassen les aportacions de l’arqueologia experimental amb primats a aquesta pregunta mitjançant la descripció de diversos experiments amb ferramentes de pedra duts a terme amb grans simis.
Fins a quin punt els ximpanzés cacen cooperativament? L’evidència disponible apunta que, amb experiència, són capaços de coordinar-se, però no queda clar si també poden col·laborar segons una estratègia compartida.
La socialitat proporciona als primats beneficis com una xarxa de suport més gran i més oportunitats d’aprenentatge, però també planteja reptes relacionats amb la competitivitat i la coordinació.
L’estudi de l’evolució de la intel·ligència als primats, tal com s’interpreta a partir del registre fòssil de motlles endocranials, se centra principalment en els llinatges que ens poden donar una informació més directa sobre els esdeveniments evolutius que van conduir a l’origen de la intel·ligència humana.
Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.
