Els éssers humans ja fa temps que som conscients de ser una espècie amb gran poder per modificar el món natural. I tant que ho hem fet. Però només fa
«El major repte de CRISPR és que es puga utilitzar com a agent terapèutic»
Entrevista a Francisco Mojica
Creador del Grup de Microbiologia Molecular de la Universitat d'Alacant, parlem amb el descobridor del sistema CRISPR.
La comunicació de la biotecnologia ha assolit un paper fonamental en els darrers anys. Els grans avenços i la rapidesa amb la qual s’implanten noves tècniques d’edició genètica desperten enormes expectatives però també generen inquietuds.
Les narracions literàries fetes per malalts ajuden els metges a entendre els seus pacients, per això la literatura està cada vegada més present en la formació mèdica.
Santiago Ramón y Cajal també va mostrar una vessant literària. En 1905 va publicar Cuentos de vacaciones: Narraciones pseudocientíficas, cinc relats on mesclava conceptes científics, ficció i una mica d'ironia.
Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.
El grup d'investigació interdisciplinari Genre Egalité et Mixité, nascut en la Universitat de Lió, treballa la qüestió del gènere en l’educació en tres eixos: la formació del professorat, la recerca científica i la creació d’una biblioteca especialitzada.
El discurs sobre la pseudociència ve acompanyat del discurs de la ciència. A pesar dels intents per separar ambdós dominis, les persones continuen confiant en remeis pseudocientífics.
Rarament la pseudociència tracta el tema de la formació dels deixants que de vegades els avions tracen al cel. Generalment aquests deixants han estat en el punt de mira de teories de la conspiració més que no de la pseudociència en si mateixa.
Aquest article revisa els aspectes bàsics de la normativa de la Unió Europea sobre la producció d’aliments ecològics i conclou que, en general, aquesta no es basa en la ciència i és confusa per al consumidor.
Com a conjunt d’idees pseudocientífiques, la pseudopsicologia clínica mostra la peculiar característica de constituir tota una tradició paral·lela a la psicologia, amb nombroses ramificacions i construccions teòriques i pràctiques interrelacionades.
La pseudociència (falsa ciència) i la ciència basada en estudis defectuosos i esbiaixats (mala ciència) produeixen coneixement fals o incert, sense proves o amb evidències de baixa qualitat. Ambdues representen un risc per a la salut.
La medicina alternativa té una gran prevalença social, promoguda per grups ben organitzats que han desenvolupat una retòrica enrevessada per a justificar-se enfront de l’absència de proves. Aquest article analitzarà alguns d’aquests arguments, de vegades fal·làcies, altres estils de raonament i confusions entorn de conceptes científics.
Els problemes científics i filosòfics que plantegen les pseudociències arquetípiques, com l’astrologia i el creacionisme, són ben coneguts. Però la majoria de camps d’investigació tenen àrees controvertides que alcen sospites de negligència intel·lectual sistemàtica.
En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudociència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudocientífiques.
La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atès que, per definició,
La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.
La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.
L’univers en la seua totalitat està dominat, per un costat, per la gravetat i, per un altre, per les partícules d’interacció dèbil. La identitat de la matèria fosca continua sent un misteri de l’univers sense resoldre. Mentrestant, els neutrins han madurat de la seua condició de partícules fantasma a ser missatgers visibles d’alguns dels fenòmens astrofísics més intrigants.
El camp de la paleogenòmica (també conegut com DNA antic) es pot definir com la recuperació i anàlisi de material genètic de restes biològiques del passat i s’ha convertit en una potent eina científica que proporciona informació directa, en l’espai i en el temps, del procés evolutiu.
Els humans anatòmicament moderns representem una síntesi evolutiva, biològica i cultural del nostre gènere. La genètica ens ha permès contrastar l’existència de multitud d’hibridacions de les poblacions que van viure i conviure amb Homo sapiens fora d’Àfrica.
L’objectiu d’aquest article és mostrar alguns precedents de reptes que també han estat estímuls per a demostrar resultats interessants. Amb aquesta excusa, mostrem tres moments de la història de la matemàtica que han estat importants per a desenvolupar noves línies de recerca.
En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.
Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.