La Germandat Prerafaelita i el moviment Arts & Crafts van buscar en la natura i les llegendes medievals l'autenticitat que consideraven perduda.
L'elecció de parella en els éssers vius està determinada pel que els individus consideren bell. La bellesa té un sentit biològic compartit per multitud d'espècies.
Al llarg de l’evolució, els animals amb reproducció sexual han explotat el procés de detecció de la bellesa per a maximitzar el seu atractiu per a l’altre sexe.
El debat sobre la percepció de la bellesa per part dels animals no humans no té una resposta simple. Aquest article analitza les relacions entre selecció natural i criteris estètics.
En un món on sembla que el millor seria passar-hi desapercebut, molts organismes exhibeixen impúdicament la seua bellesa. Podria fins i tot dir-se que estem envoltats de bellesa. Una bellesa
Els animals salvatges poden servir com vigilants mediambientals per a conèixer la contaminació per resistència als antimicrobians.
L’aparició de noves malalties zoonòtiques ens recorda que persones, animals i medi ambient estem interconnectats.
La biodiversitat contribueix a millorar la salut humana. Aporta benestar i redueix els riscos d'infeccions d'origen animal o pel canvi climàtic.
La recerca en comunicació pot reforçar l'acceptació de la vacunació, una eina de salut pública fonamental com s'ha vist en la pandèmia de COVID-19.
Es planteja un esforç per a aprofitar el potencial que tenen les ciències socials i reimaginar així el concepte d'una sola salut.
Referències
Canali, M., Aragrande, M., Angheben, A., Capelli, G., Drigo, M., Gobbi, F., Tamarozzi, F., & Cassini, R. (2020). Epidemiologic-economic models and the One Health paradigm: Echinococcosis and leishmaniasis, case studies in Veneto region, Northeastern Italy. One Health, 9, 100115. https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2019.100115
Grace, D. (2014) The business case for One Health. Onderstepoort Journal of Veterinary Research, 81(2), 725. https://doi.org/10.4102/ojvr.v81i2.725
Soares, A. (2020). William Karesh: Championing «One Health». Bulletin of the World Health Organization, 98(10), 652–653. https://doi.org/10.2471/BLT.20.031020
Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.
La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim.
Quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i quines pressions selectives van provocar que les ciutats tingueren més èxit que altres alternatives?
La hipòtesi més acceptada sobre l'origen de les normes sosté que han estat modelades pels processos de selecció cultural, però cal una explicació evolutiva per a rastrejar els orígens de la normativitat incipient en els primers humans.
Al llarg de la humanitat s’han identificat dos modes de vida aparentment oposats: un tipus de vida mòbil de caire nòmada i itinerant i un altre més estable i permanent, definit com a sedentari.
Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?
Aquest article examina dues de les activitats econòmiques més importants en zones àrides de Llatinoamèrica: l'agricultura i la mineria, on a més el canvi climàtic impacta en la disponibilitat del recurs hídric i resulta en lluites de poder.
El pasturatge amb bestiar modifica els ecosistemes àrids i fins i tot arriba a degradar-los, cosa que atempta contra la sostenibilitat de la mateixa activitat ramadera.
