El debat sobre la percepció de la bellesa per part dels animals no humans no té una resposta simple. Aquest article analitza les relacions entre selecció natural i criteris estètics.

0
Bellesa i natura

En un món on sembla que el millor seria passar-hi desapercebut, molts organismes exhibeixen impúdicament la seua bellesa. Podria fins i tot dir-se que estem envoltats de bellesa. Una bellesa

0

La recerca en comunicació pot reforçar l'acceptació de la vacunació, una eina de salut pública fonamental com s'ha vist en la pandèmia de COVID-19.

0

L’aparició de noves malalties zoonòtiques ens recorda que persones, animals i medi ambient estem interconnectats.

0

La biodiversitat contribueix a millorar la salut humana. Aporta benestar i redueix els riscos d'infeccions d'origen animal o pel canvi climàtic.

0

Es planteja un esforç per a aprofitar el potencial que tenen les ciències socials i reimaginar així el concepte d'una sola salut.

0

Els animals salvatges poden servir com vigilants mediambientals per a conèixer la contaminació per resistència als antimicrobians.

0
Un món, una salut

Referències

Canali, M., Aragrande, M., Angheben, A., Capelli, G., Drigo, M., Gobbi, F., Tamarozzi, F., & Cassini, R. (2020). Epidemiologic-economic models and the One Health paradigm: Echinococcosis and leishmaniasis, case studies in Veneto region, Northeastern Italy. One Health, 9, 100115. https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2019.100115

Grace, D. (2014) The business case for One Health. Onderstepoort Journal of Veterinary Research, 81(2), 725. https://doi.org/10.4102/ojvr.v81i2.725

Soares, A. (2020). William Karesh: Championing «One Health». Bulletin of the World Health Organization98(10), 652–653. https://doi.org/10.2471/BLT.20.031020

0

Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.

0

La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim.

0
Amman

Quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i quines pressions selectives van provocar que les ciutats tingueren més èxit que altres alternatives?

0

La hipòtesi més acceptada sobre l'origen de les normes sosté que han estat modelades pels processos de selecció cultural, però cal una explicació evolutiva per a rastrejar els orígens de la normativitat incipient en els primers humans.

0

Al llarg de la humanitat s’han identificat dos modes de vida aparentment oposats: un tipus de vida mòbil de caire nòmada i itinerant i un altre més estable i permanent, definit com a sedentari.

0

Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?

0
societats

Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.
0
Plantaciones aguacates

Aquest article examina dues de les activitats econòmiques més importants en zones àrides de Llatinoamèrica: l'agricultura i la mineria, on a més el canvi climàtic impacta en la disponibilitat del recurs hídric i resulta en lluites de poder.

0

El pasturatge amb bestiar modifica els ecosistemes àrids i fins i tot arriba a degradar-los, cosa que atempta contra la sostenibilitat de la mateixa activitat ramadera.

0

La desertificació és un repte ambiental global, per això és necessària una resposta validada per la ciència i la política.
0

Les zones àrides són territoris amb una gran biodiversitat. Donat el creixement d'aquestes pel canvi climàtic, és essencial conèixer en profunditat la seua estructura i funcionament.
0

Els articles d'aquest monogràfic pretenen ajudar a comprendre la importància de les zonesàrides i la necessitat que el seu desenvolupament vaja de la mà de la salvaguarda dels seus recursos.

0

El missatge de Gattaca potser hauria de repensar-se com una defensa de la possibilitat de crear posthumans superiors amb enginyeria genètica.
0

Les ficcions sobre el futur es fonamenten en la consciència de les nostres limitacions. Els eixos comuns d'aquestes són mitologia, evolució i tecnologia.
0

El millorament humà utilitzant l'edició genòmica és un dels objectius del transhumanisme, però la seua aplicació podria generar importants discriminacions
0

Els avenços científics recents en transhumanisime han possibilitat intervencions genètiques relacionades amb l’evolució humana dirigida.
0