El millorament humà utilitzant l'edició genòmica és un dels objectius del transhumanisme, però la seua aplicació podria generar importants discriminacions
Les zones àrides són territoris amb una gran biodiversitat. Donat el creixement d'aquestes pel canvi climàtic, és essencial conèixer en profunditat la seua estructura i funcionament.
El missatge de Gattaca potser hauria de repensar-se com una defensa de la possibilitat de crear posthumans superiors amb enginyeria genètica.
Aquesta monografia explora el tema del transhumanisme i proporciona arguments per poder participar en el que potser serà el debat més transcendent de la nostra història.
El coronavirus ha suposat una aturada de l'activitat econòmica i de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, però si no es prenen mesures, en acabar la crisi actual, les emissions tornaran al seu camí habitual.
El canvi climàtic protagonitza el debat mediambiental des de fa tres dècades. La lluita necessita un nou enfocament, basat en la política ciutadana i la transformació social.
Els impactes del canvi climàtic no són homogenis per a totes les persones. Per tant, integrar una perspectiva de gènere en la investigació sobre el canvi climàtic pot ajudar-nos a examinar les estructures i relacions de poder.
L’estudi de les respostes de tolerància dels cítrics al canvi climàtic pot mostrar-nos les claus per a desenvolupar noves varietats de cítrics capaços de resistir les futures condicions ambientals i mantenir la producció.
Les muntanyes són una de les regions més efectades pel canvi climàtic. Analitzem la seua importància i els problemes als quals s'enfronten.
La divisió del temps geològic més recent està basada en esdeveniments de caràcter climàtic provocats per variacions en l’òrbita i l’eix de rotació de la Terra a escala de milers
El projecte internacional CONCISE estudia, a través de les consultes públiques sobre comunicació científica, la manera en què la societat rep i transmet la informació sobre ciència.
L'interès pel trastorn del joc (ludopatia) ha crescut en la comunitat clínica i científica. Açò ha permès un millor apropament a la patologia, i el disseny de possibles teràpies efectives.
Els trastorns per ús de substàncies representen un greu problema de salut pública. Per desgràcia, hi ha pocs medicaments per a tractar-los, i l’eficàcia dels que hi ha és millorable.
Els tractaments per a la dependència de l'alcohol amb més èxits són els multidisciplinars, que inclouen dimensions psicològiques, sociològiques i mèdiques. S'ha de considerar la recuperació com la culminació d'un procés de canvi.
Consumir alcohol és un fet arrelat i normalitzat en la nostra societat tot i que pot augmentar la probabilitat de patir conseqüències negatives per a la persona bevedora i el seu entorn.
Igual que amb els escamarlans, les drogues activen el nostre sistema de recompensa fent-nos creure que són un benefici per a la supervivència.
Segurament tots coneixem algú proper que consumeix alguna droga. Pensem, per exemple, en el tabac o l’alcohol, o també en la marihuana. Pot ser que en algun moment hagen volgut
Aquests dies es compleix el desé aniversari de la catàstrofe de Fukushima. Després del terratrémol i el tsunami, la ciutadania va utilitzar diversos instruments per a mesurar els nivells de radiació.
La ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional que millora l’alfabetització científica de la societat
Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.
En l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania ha crescut exponencialment.
Les espècies bioactives de la Mediterrània podrien utilitzar-se per descobrir nous medicaments, però el canvi global suposa una amenaça per a elles.
El canvi climàtic i la intervenció humana al Mediterrani han produït proliferacions de microalgues en les costes.
Anàlisi de 35 anys d’imatges tèrmiques de les conques de la Mediterrània, una mar especialment sensible a l'escalfament global.