L'estatus de Plutó com a planeta ha estat molt controvertit: des que es va descobrir, tant l'òrbita com la dimensió fan difícil situar-lo al costat dels altres planetes.

Edouard Stephan va ser director de l’Observatori de Marsella des de 1873 a 1907. Durant aquell període va descobrir i va investigar les nebuloses que es coneixen avui com el «Quintet de Stephan». En aquella època es pensava que aquestes nebuloses formaven part de la nostra galàxia, la Via Làctia. Avui sabem que això no és així: es tracta de galàxies remotes, quatre de les quals formen part d’un grup compacte, mentre que la cinquena està casualment en la mateixa línia visual, però molt més a prop que les altres i per tant no es troba associada físicament al «quintet».

Quan el 1917 Albert Einstein aplicà les equacions de la relativitat general a la descripció de l’univers en el seu conjunt, el resultat no li va convèncer gaire.

Us mostrem la galàxia d'objecte de Hoag, una de les més peculiars mai descobertes: amb la seua forma d'anell es l'única amb aquestaforma , descoberta l'any 1950 per l'astrònom Hoag.

Què són els forats negres? Té sentit preguntar-se què existia abans de la gran explosió? L’univers s’expandeix, però en què?, com és de gran?,

Article que presenta les actuacions que volen realitzar-se per a la modernització de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Els mapes tridimensionals de la distribució de galàxies a gran escala, allò que anomenem la macroestructura còsmica, ens mostren un univers on les galàxies s’agrupen en cúmuls i formen estructures més grans en forma de parets i filaments. Com es construeixen aquests mapes?