Darwin en la premsa

El 2009 es va celebrar l’Any Darwin, amb motiu del 200 aniversari del naixement del famós naturalista anglès i els 150 anys de la publicació de L’origen de les espècies, l’obra que va trasbalsar la nostra visió del món i de nosaltres mateixos. La teoria de l’evolució de Darwin venia a desmuntar la idea d’un ésser creador i originava un insalvable conflicte entre ciència i religió que encara arriba als nostres dies.

«De forma general, els diaris espanyols van donar suport a les teories de darwin. No obstant això, hi vam trobar encara, i de forma irremeiablement unida a la religió, postures enfrontades a aquesta teoria científica»

Durant tot l’Any Darwin, els mitjans de comunicació no van quedar al marge de la febre sobre el científic de Down i amb els seus articles i reportatges van deixar palès com és encara de viva aquesta polèmica entre evolucionistes i creacionistes. Des de diferents posi­cions, tant en diaris progressistes com en d’altres estretament relacionats amb el catolicisme, el creacionisme ha estat present a l’hora de parlar de Darwin.

150 anys de polèmica

© Mètode

Aquesta controvèrsia entre ciència i religió va aparèixer en el mateix moment de la publicació de L’origen de les espècies, el 1859. Poc després, a Espanya ja comencem a trobar exemples tant de mitjans que ridiculitzaven la teoria de l’evolució, com El Mundo Universal, com de publicacions que van ser clau en la difusió de les idees darwinistes, com La Abeja.

La discussió va arribar fins a la indústria, com una manera d’atraure l’atenció del públic cap als seus productes. El cas més paradigmàtic és el d’Anís del Mono, que va aconseguir un èxit fulminant amb la seua famosa etiqueta que representa una caricatura d’un home simiesc, que segons alguns autors podria ser el mateix Darwin. Com a conseqüència d’aquesta difusió de l’obra de Darwin, es va generar un debat que ja no va poder aturar-se.

La polèmica va continuar en mitjans com La Ilustración Española y Americana, Revista Contemporánea, La Unión Católica, El Cronicón Científico Popular, El Imparcial, El Mercantil Valenciano, Revista Europea o La España Moderna. Una controvèrsia que va distorsionar l’obra del científic, i que va retardar la traducció i divulgació del seu llegat al territori espanyol: a principis del segle xx tan sols s’havien traduït al castellà cinc de les disset obres de Charles Darwin, una situació que no s’ha capgirat fins fa molt poc.

L’aniversari de Darwin als diaris

El 12 de febrer de 2009 es van celebrar els 200 anys del naixement de Charles Darwin. Els mitjans espanyols van reflectir l’efemèride en les seues pàgines, publicant articles i reportatges que recordaven la vida del científic. La temàtica dels articles va estar en gran mesura condicionada per la disputa entre la teoria de l’evolució i la religió. A banda d’aquest tema, també hi van estar presents les implicacions del darwinisme social i els recents avenços científics en què l’evolucionisme és el teló de fons, així com la biografia de Darwin i el context social en què va viure.

Les diferències entre els diaris es van fer paleses des del primer moment en el nombre de peces dedicades al tema. Público i El Mundo van anar al capdavant amb nou i vuit articles publicats durant la setmana del naixement del científic (entre el 7 i el 15 de febrer de 2009). En el cas contrari, diaris com La Razón, Avui, El Norte de Castilla, Las Provincias i Levante-EMV només publicaren entre una i tres peces sobre el naturalista anglès.

«Des de diferents posicions, tant en diaris progressistes com en d’altres estretament relacionats amb el catolicisme, el creacionisme ha estat present a l’hora de parlar de Darwin»

A banda del nombre de les peces, una altra característica interessant dels articles és la presència del creacionisme en la majoria de diaris. Tot i que amb una posició crítica en la majoria dels casos, el fet de donar veu a creacionistes pot ser significatiu a l’hora de veure com aquests arguments van lligats irremeiablement a la teoria de l’evolució per a molts comunicadors i per a la societat en general. En diaris com Público, La Vanguardia o El Mundo van aparèixer articles rigorosos sobre la vida i obra de Darwin, amb una posició contrària al fonamentalisme dels creacionistes. Però en tots tres casos trobem la veu dels creacionistes qüestionant la teoria de l’evolució. Seguint les línies del periodisme de rigor, on se citen tots els arguments tant de partidaris com de contraris a un tema, La Vanguardia i Público citen directament opinions de coneguts creacionistes per explicar la polèmica als lectors. Així trobem cites com aquesta:

[En paraules de M. Á. Fraile], a hores d’ara, no es pot negar que l’evolució ha existit, però la ciència té limitacions i solament la religió ens dóna la raó última de les coses, allà on la ciència no hi arriba.
David Bollero, «Mi padre no eres tú, es Dios», Público, 14 de febrer de 2009.

En el diari El Mundo també hi van estar presents els arguments creacionistes, però amb una característica que no tenien els altres diaris citats. En aquest cas, els arguments estan en boca de l’autor de l’article, que no és sinó l’expert en religió del diari:

El que en cap cas pot admetre un cristià és un evolucionisme purament materialista que no explique la diferència entre l’home i la resta d’éssers inferiors.
José Manuel Vidal, «Un ateo blasfemo», El Mundo. Especial «Darwin. El padre de la Evolución» [on-line]. Febrer de 2009.

El 12 de febrer de 2009, el diari El País publicava aquest article en la seua pàgina editorial. Que l’aniversari del científic ocupara un espai destacat d’aquesta secció ens mostra la importància que va atorgar la premsa espanyola a la celebració de l’Any Darwin. Un text on es dóna ple recolzament a la teoria de l’evolució davant la polèmica oberta amb la religió, en consonància amb la tònica general dels diaris espanyols.

El diari El País, per la seua banda, va dedicar menys articles que El Mundo i Público durant la setmana de l’aniversari de Darwin. Pròxim a La Vanguardia, amb cinc articles, el diari del grup Prisa va publicar quatre textos relacionats amb Darwin al llarg d’aquella setmana. No obstant això, és significatiu que el 12 de febrer de 2009, dia del naixement de Darwin, aquest diari publicara un article editorial dins de la secció «El acento». Aquest article editorialista deixava clara la posició d’El País respecte a la polèmica entre ciència i religió, donant tot el seu suport a la ciència. Va ser l’únic diari analitzat que va dedicar una peça editorial al naixement de Darwin.

Creacionisme i sensacionalisme

Però el cas més colpidor, sens dubte, va ser el del diari Abc. Mentre que en les pàgines informatives del periòdic es va mantenir una posició correcta envers la teoria de l’evolució, la polèmica va entrar de ple en el seu suplement religiós Alfa y Omega, que va dedicar un especial a Darwin titulat «Dios también creó a Darwin», on es realitzava una crítica evident a la teoria de l’evolució, com en aquest article del filòsof José Ramón Ayllín:

El mateix Darwin mai no va acabar d’admetre la idea segons la qual una estructura tan complexa com l’ull haguera evolucionat per l’acumulació casual de mutacions favorables.
José Ramón Ayllín, «No hay evolución sin creación». Abc, suplement catòlic «Alfa y Omega», 12 febrer 2009.

Aquest article reprenia alguns dels arguments típics esgrimits pels creacionistes, com per exemple el fet que el registre fòssil es trobe encara incomplet. L’autor afirma clarament que: «la causalitat divina […] és necessària per donar raó de l’ésser mateix dels vivents i de les seues lleis. Per això no substitueix les causes naturals ni s’hi oposa.» De manera similar s’expressava un altre article d’aquest suplement, «Un pensamiento de Dios», que a més –i en contrast amb altres articles de diferents diaris on es parla de les posicions atees o agnòstiques de Darwin– es referia al científic anglès com «el genial catòlic anglès»:

El súmmum de la seua sàvia ironia arriba quan es vol presentar l’home com a producte de l’evolució: «L’home –diu el genial catòlic anglès– no és un mer producte de l’evolució, sinó més aviat de la revolució.» La revolució de Déu, que el va crear a imatge seua!
Anònim, «Un pensamiento de Dios», Abc, suplement catòlic «Alfa y Omega», 12 de febrer de 2009.

Els articles del suplement argumentaven a favor de l’existència d’un ésser superior que ha creat l’univers amb una finalitat, la qual cosa tampoc no era d’estranyar en boca de l’autor –sacerdot i teòleg– d’aquest article:

En el fons, es tracta d’una qüestió de sentit comú. Fa poc parlava amb una xica que tenia uns ulls blaus preciosos, en què s’endevinava el fons de la seua ànima… Massa bellesa perquè haja sorgit per casualitat.
José Antonio Sayés, «Evolución y fe, compatibles», Abc, suplement catòlic «Alfa y Omega», 12 de febrer de 2009.

A banda d’aquests articles que directament qüestio­naven la teoria de l’evolució, altres diaris van aprofitar l’efemèride del naixement de Darwin per elaborar titulars sensacionalistes. Aquest va ser el cas dels diaris La Razón i Diario Ya. Aquests no van dedicar una cobertura especial al bicentenari del naturalista, i dels seus textos no es pot deduir una posició crítica envers la teoria de l’evolució. No obstant això, amb motiu de la publicació d’una investigació aquests periòdics van aprofitar per jugar amb la idea de l’evolució. La Razón va publicar el 8 de febrer l’article «Disgusto a Darwin en su 200 aniversario: el hombre y el chimpancé no tienen parentesco». En un sentit similar titulava el 12 de febrer Diario Ya la seua informació: «Los humanos y los monos no son tan parecidos». Ambdós titulars jugaven amb el coneixement popular que equipara la teoria de l’evolució amb la idea que l’home procedeix del mico. Així i tot, si un es llegia l’article, el mateix text assegurava que el descobriment no contradeia les teories de Darwin, tot i que els titulars semblaven indicar altra cosa.

Sobreviu el creacionisme a la premsa?

De manera general, els diaris espanyols van donar suport a les teories de Darwin en els articles publicats amb motiu del bicentenari del seu naixement. No hi trobem moltes ocasions en les quals el posicionament dels diaris siga tan clar com el que s’ha observat a l’hora de parlar del naturalista. D’ací que el tractament informatiu d’aquests diaris servesca com a indicador de les implicacions que comporta la teoria de l’evolució en el pensament humà.

«El 12 de febrer de 2009 es van celebrar els 200 anys del naixement de Charles Darwin. Els mitjans espanyols van reflectir l’efemèride en les seues pàgines, publicant articles i reportatges que recordaven la vida del científic»

No obstant això, vam trobar encara, i de forma irremeiablement unida a la religió, posicions enfrontades a aquesta teoria científica. Alguns articles d’El Mundo o en especial el suplement catòlic Alfa y Omega, del diari Abc, van donar cabuda a autors defensors del creacionisme, en una mostra de com la religió posa en qüestió la ciència encara avui. La resta de la premsa, tot i en gran part mostrar la seua posició oposada a aquests arguments, va reproduir les tesis creacionistes. La conseqüència directa va ser que el creacionisme va aconseguir estar present en el bicentenari del naixement de Darwin.

Oferir tots els angles i components d’una informació és una característica de la premsa de qualitat. Ara bé, ens hauríem de preguntar si la presència del creacionisme lligada a informa­cions sobre Darwin avui dia és un element enriquidor per al debat o, pel contrari, és una mostra de com encara sobreviuen les idees més caduques al si de la societat espanyola.

Evolució i creació en clau d’humor

Mingote. Abc, 12 de febrer de 2009. El bicentenari del naixement de Darwin va estar present als diaris però no només als seus articles. Les vinyetes gràfiques també van voler recordar el natalici del naturalista, reflectint també en molts casos la polèmica entre evolució i creació. Va ser el cas del diari El País o de l’Abc, on dibuixants com Forges, Romeu o Mingote van posar la nota d’humor a la commemoració del naixement del científic anglès. Les seues vinyetes venien a reforçar la línia que el diari havia mostrat. En el cas de Forges, el dibuixant va elaborar una sèrie sobre Darwin, publicant diverses vinyetes en els dies pròxims a l’aniversari del científic. El 22 de febrer de 2009, Forges ens presentava en El País a un Darwin perplex davant un cardenal malhumorat, seguint amb la confrontació que en aquells dies s’havia vist a la premsa entre la teoria de l’evolució de Darwin i algunes posicions de l’Església catòlica. Per la seua part, Mingote en l’Abc optava el mateix dia de l’aniversari, el 12 de febrer de 2009, per jugar amb la idea popular que equipara teoria de l’evolució amb parentesc de l’home amb el simi, en un acudit que mostra a un mico indignat davant la degeneració a la qual ha arribat la raça humana. «És impossible que aquesta espècie descendesca de la nostra. No es pot degenerar tant!», resa la vinyeta. Un acudit que no hauria tingut cabuda en el seu suplement religiós Alfa y Omega del mateix diari, on aquesta idea del parentesc amb els simis no hauria tingut bona acollida entre els seus arguments creacionistes. No obstant això, el tractament de l’evolució pels humoristes gràfics tampoc no és una novetat dels nostres dies. La publicació de L’origen de les espècies va fer proliferar les caricatures de Darwin i els acudits en referència a la seua teoria. Pocs anys després de la publicació de L’origen de les espècies, la revista satírica Punch’s Almanack publicava una vinyeta amb un simi preguntant-se «Am I a man and a brother?», en referència a l’emblema de la Societat per a l’Abolició de l’Esclavitud, «Am I not a man and a brother?». Una societat de la qual, a més, va formar part l’avi de Darwin, Josiah Wedgwood, conegut activista antiesclavista de l’època. Forges. El País, 22 de febrer de 2009. Així, la ironia i la sàtira de les vinyetes d’humor van ocupar-se també de la polèmica que va suscitar la publicació de L’origen de les espècies. Uns recursos que encara avui dia es poden fer servir amb el mateix objectiu, tal i com vam poder veure l’any passat en la III Mostra d’Humor Gràfic: Evolució o Creació?, organitzada per la Unió de Periodistes Valencians junt amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo y la federació de dibuixants d’humor FECO Espanya. En total hi van participar 223 dibuixants de 44 països diferents, que, amb l’humor com a punt de partida, van oferir els seus punts de vista sobre una polèmica entre ciència i religió que, com hem vist, està present encara en la premsa. Dibuixants de països tan dispars com Espanya, la Xina, l’Iran o Singapur ofereixen una mirada divertida sobre l’evolució de les espècies, molt centrada en l’evolució de l’home, a més de tractar la polèmica amb la religió. Una associació de periodistes es feia càrrec així de recollir els treballs dels humoristes gràfics, conscients de la importància de la premsa en la recepció de les idees científiques i d’aquestes en l’evolució de la societat.