Els capricis de l’aigua

Foto: M. Lorenzo 

Això era un líquid insípid i inodor que es va apoderar del planeta Terra. No content d’ocupar, barrejat amb sal, la major part del globus terraqui, va decidir convertir-se en imprescindible per als habitants enclavats als continents. Van passar anys i anys, i aquest poderós element va anar perfilant els territoris al seu gust fins que va esdevenir tan indispensable que els éssers humans van començar a arrancar-li llibertat per a assegurar-se’n la pròpia. En part ho van aconseguir, però, només en part…

Aquesta curta història sobre el planeta Terra en general s’evidencia en l’àmplia exposició sobre el País Valencià en particular, “Aigua i paisatge”, que fins el 7 de gener es pot veure en una sala del Jardí Botànic de València.

Segons el seu comissari, Ramon Folch, “L’imaginari valencià no existiria sense l’horta, sense l’arrossar, sense els aiguats i sense les sequeres. Sense l’èpica de l’aigua no hi hauria imaginari valencià, perquè tampoc no hi hauria realitat valenciana”. Per demostrar-ho, aquest investigador proposa un recorregut per la història del territori valencià a través de plafons explicatius, fotografies, peces de valor patrimonial, eines agrícoles i documents. De fons, i per facilitar la immersió, s’escolta el soroll de pluges i el discórrer de rierols.

L’itinerari comença amb unes dades clau, a Vinaròs (Baix Maestrat) només plou una mica menys que a Edimburg (Escòcia). Per tant, segons Folch, “el tema no és que al País Valencià no ploga gaire, sinó que a l’estiu no ploga. Això és el que provoca els problemes”.

En la primera part, titulada “De l’aigua salvatge a l’aigua gestionada”, l’exposició va mostrant a través de fotografies com l’aigua en llibertat va anar configurant geomorfologies, paisatges biològics i una societat que s’hi adaptava. Així, es pot veure l’interior muntanyós, l’horta, una flora aquàtica com ara el vímet, l’activitat pesquera i l’agrícola. De la segona part d’aquest apartat, la intervenció de l’home, trobem exemples com l’aqüeducte romà de la Peña Cortada a Xelva (Serrans) o pous com el de Morella i conduccions pròpies de la cultura islàmica. Apareix la sèquia Mare o Major, l’eix vertebrador de tot el sistema de regadius, les sènies, un bon exemple de les quals és la que es mostra com a record a l’Alcúdia (Ribera Alta) i els embassaments agrícoles dels segles XVII i XVIII, com ara el de Tibi (Alcoià).

Després de la descripció històrica arriba l’actualitat, que els promotors de l’exposició han titulat “Excessos i mancances”. Ja ho diu Raimon a la cançó, “al meu país, la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa”. Fotografies de l’època mostren el trencament del pont de la Mar de València, durant les inundacions del 50 abans de la desviació del riu Túria. Segons Ramon Folch, en aquell moment, “en una hora va caure l’aigua equivalent a mig any de precipitacions”. En imatges, es pot veure també la riuada del Xúquer de 1987. A aquests excessos es contraposen imatges de terrenys assedegats víctimes de la sequera.

El País Valencià compta amb 3.148 hm3 l’any com a recursos disponibles i se’n consumeixen a les indústries, als camps i a les ciutats, 3.304. Folch afegeix a l’exposició que l’aigua bruta “no és aigua consumida, sinó maltractada” i per tant, l’objectiu és “guanyar en eficàcia” perquè, “no falta aigua sinó que sobra balafiament”.

L’exposició es completa amb una visita a l’Estufa Freda del Botànic amb una projecció audiovisual on es narra la formació de paisatges urbans i rurals. Entre altres qüestions explica què han representat per a la ciutat de València les sèquies de Favara o de Rovella, les peculiaritats de l’Albufera i els seus arrossars, o la creació de l’horta, com també els usos tradicionals de l’aigua fins a l’època andalusina.

L’exposició “Aigua i paisatge” s’acompanya d’un catàleg que reordena i amplia els continguts de l’exposició. Textos de diversos autors experts en la gestió de cabals de les diverses universitats valencianes incrementen l’oferta documental en un moment en què sembla que només els transvasaments d’aigua previstos en el Pla Hidrològic Nacional posaran fi als capricis d’un poderós líquid que un dia va decidir dominar el planeta Terra.

Ester Pinter.
© Mètode 27,Tardor 2000.

 

 

 

 

«Segons Ramon Folch, “L’imaginari valencià no existiria sense l’horta, sense l’arrossar, sense els aiguats i sense les sequeres”»

 

 

 

 

 

 

L’exposició “Aigua i pai­satge” s’acompanya d’un catàleg que reordena i amplia els continguts de l’exposició. 

© Mètode 2013 - 27. Matèria en moviment - Tardor 2000

Periodista.

RELATED ARTICLES
Filter by
Post Page
La pipeta Els blogs de Mètode Convocatòria
Sort by