|
Al llarg del passat Any Mundial de la Física 2005, les pàgines de Mètode han recollit una sèrie de textos que commemoraven el cinquantè aniversari de la mort d’Albert Einstein i el centenari de la publicació de la seva teoria de la relativitat. Aquest número clausura la temàtica einsteniana amb diferents escrits que intenten abastar noves facetes associades a la figura d’Einstein. El primer, «Einstein i la premsa» és una anàlisi de la repercussió mediàtica que va adquirir el científic en vida. El seu autor, Xavier Roqué, no es conforma amb l’explicació de la transcendència que van assolir les aportacions científiques d’Einstein, així com la personalitat que caracteritzava el científic, sinó que intenta endinsar-se en una sèrie de motius paral·lels associats a la història i consolidació dels mitjans de comunicació, que revelen una nova visió del mite periodístic d’Einstein. A continuació, l’entrevista a Cecila Jarlskog (Universitat de Lund, Suècia), antic membre del Comitè de Física dels premis Nobel, ens presenta la dinàmica de funcionament de la Fundació Nobel i conversa amb nosaltres sobre el que va significar aquest guardó per a Einstein i per al seu reconeixement arreu del món. El següent article, «La revolució quàntica de la informació», de José Ignacio Latorre, és un recorregut actual per les noves possibilitats en criptografia, computació i teleportació que ens ofereix la mecànica quàntica. Tanquem la secció amb «De Newton a Einstein». L’article guarda relació amb el primer a propòsit de la temàtica mediàtica del científic, encara que amb una altra perspectiva: analitza els criteris d’avaluació que es feien servir per a les publicacions científiques, concretament, es fa referència a la controvèrsia sobre l’article d’Einstein que Physical Review va rebutjar el 1936 perquè un expert va trobar una errada en els càlculs. Els arxius que Physical Review ha fet públics aquest setembre passat aporten una nova llum al tema. © Mètode 48, Hivern 2005/06. |
Manuel Boix |
