| © IHCYD. Museo Histórico-Médico | ||
|
La paleontologia humana és una ciència relativament recent. El seu origen com a disciplina científica pot situar-se a finals de la dècada dels anys cinquanta del segle XIX. Com assenyala Francisco Pelayo al seu treball, al llarg d’aquests 150 anys, les troballes de restes fòssils d’homínids i les controvèrsies científiques generades entre els especialistes han tingut una gran repercussió en la societat, en haver sigut àmpliament divulgades en la premsa i en les revistes d’actualitat. Al mateix temps, els mateixos paleoantropòlegs han contribuït a l’àmplia difusió de la seua disciplina, publicant no només el seus treballs com a experts, sinó també obres de divulgació dirigides al gran públic, en què descriuen les seues activitats i troballes més relevants. Es produeix així una concordància en la comunicació científica entre les publicacions especialitzades i divulgatives que constitueix el corpus d’idees que reflecteixen la posició oficial dels experts en paleontologia humana. Al seu article, José Antonio Díaz analitza una sèrie de textos periodístics apareguts al diari «El País» en 1983 sobre la troballa paleontològica d’allò que va ser anomenat per la premsa com «l’home d’Orce», un fragment cranial que va donar origen a una polèmica al voltant de la seua pertinença a un homínid o a un équid. Es descriuen els aspectes retòrics i comunicatius d’aquest descobriment. L’entrevista al doctor Jordi Agustí, realitzada per Kristin Suleng Furió, aprofita la recent publicació d’aquest paleontòleg, «Del Turkana al Cáucaso» (2005), i la seua participació en les excavacions de la conca Guadix-Baza i de Dmanisi (Geòrgia) per abordar alguns aspectes de l’estat actual de la paleontologia humana. Francisco Pelayo. Institut d’Història de la Ciència i Documentació López Piñero (CSIC- Universitat de València). |
||
