«El llenguatge ha estat, tot al llarg del curs de la història, el recipient de la gràcia humana i el primer motor de la civilització.»
George Steiner, Llenguatge i silenci
«L’extinció d’una llengua, per remota
o immune que haja estat a l’èxit històric i material, o a la difusió,
és la mort d’una visió del món de caràcter únic, d’un gènere de memòria, d’una forma de viure el present i el futur. Una llengua veritablement morta és insustituïble.»
George Steiner, Passió intacta
“Del crit a la paraula” vet ací el misteri. Perquè el tret que separa l’home dels altres éssers vivents és precisament això, la seua capacitat extraordinària per tal d’articular un llenguatge, una sèrie de codis vocals intel·ligibles. Els fonaments d’aquest llenguatge continuen essent controvertits, i mentre que alguns especialistes hi veuen un rerefons amb una indubtable empremta biològica, altres es decanten per diferents perspectives, i apunten causes de tipus social i cultural. Siga com siga, aquest ha estat el tema que ha volgut abordar Mètode: fer un repàs de les distintes hipòtesis que giren al voltant de l’origen del llenguatge, i buscar punts d’unió entre filòlegs i biòlegs. El coordinador d’aquest número, el professor Ángel López, catedràtic del departament de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València, és precisament ben conegut en el món científic per la seua indoblegable ambició de reunir la filologia amb la genètica, l’evolucionisme amb la dinàmica de les llengües. De segur que les diferents aportacions dels autors seleccionats en el monogràfic donaran als lectors una àmplia visió de la complexitat de resoldre amb èxit aquest trencaclosques del llenguatge. Una visió excepcionalment complementada per una entrevista amb el professor Noam Chomsky, que Mètode ha pogut aconseguir en exclusiva, i on s’aporten observacions ben punyents i corprenedores sobre l’extinció de les llengües. Perquè, tot amb tot, com tan adientment assenyala l’escriptor Joan Francesc Mira en la secció “Ciència per a poetes”: “Ser humà significa sentir i pensar amb paraules, veure el món amb l’idioma, la cosa pròpia (’idioma’, en grec, vol dir ‘caràcter propi’, ‘cosa pròpia’): i com menys “coses pròpies” ens queden, menys maneres tenim de ser humans.” Parlar ens fa homes, però preservar la riquesa de les llengües és el que ens fa més humans. I Mètode s’esforça activament per protegir i salvaguardar aquesta diversitat cultural.
