Els dinosaures ens fascinen, més que no altres animals presents o extints. En part perquè degueren ser uns animals impressionants, alguns d’ells de grandàries espectaculars. Però també perquè ens recorden com la nostra espècie està ací de pas. Bé per un meteorit o bé per les conseqüències d’un dràstic canvi climàtic al nostre planeta, per posar-ne dos exemples ben plausibles, d’ací a uns milions d’anys potser el nostre llegat a la Terra només seran algunes restes fòssils. Ja ho deia el paleontòleg i divulgador Stephen Jay Gould: «Els dinosaures regnaren durant més de 100 milions d’anys i van morir per causes alienes a ells. L’Homo sapiens no té ni prop d’un milió d’anys i té perspectives limitades, totalment autoimposades, de longevitat geològica prolongada». No en va, Gould assegurava que s’estremia quan sentia que s’utilitzava el terme dinosaure per a parlar de coses fallides o obsoletes. Dinosaure era per a ell un elogi, i no un oprobi. En aquest número de Mètode pretenem rescatar el llegat d’aquests animals que coneixem gràcies als fòssils que els paleontòlegs i paleontòlogues encara excaven i sobre els quals anem aprenent més, gràcies a l’avanç de la ciència i de les seues tècniques. El paleontòleg Luis Alcalá ha coordinat aquest monogràfic que reuneix especialistes en el tema i que ens parla dels dinosaures que podem trobar a les nostres terres, del reclam turístic que poden suposar per a zones rurals i també de les noves tècniques que ens permeten reconstruir com van viure i es van moure. Durant la preparació del número vam rebre la trista notícia de la mort d’un dels autors, Jorge Orlando Calvo, reconegut paleontòleg argentí. El seu article ens transporta a l’Argentina del Cretaci, on van viure els dinosaures més grans coneguts fins al moment, els titanosaures. Un número que a més compta amb les il·lustracions del paleontòleg valencià Óscar Sanisidro, especialista en il·lustració científica d’animals prehistòrics, que ens explica també com és el procés de reconstrucció d’espècies extintes, un treball que requereix grans dosis de documentació científica i habilitats artístiques. Un nou número de Mètode en el qual mirem al passat però on tampoc no hem oblidat els reptes del present, com és el problema de l’escassetat de l’aigua en un escenari de canvi climàtic i sobreexplotació dels recursos. Uns reptes que no podem perdre de vista, si aspirem a igualar almenys el pas dels dinosaures per la Terra.
