«L’univers, aquest vast conglomerat de tot allò que existeix, no ens ofereix arreu sinó matèria i moviment: el seu conjunt no ens mostra més que una cadena immensa i inninterrompuda de causes i d’efectes: algunes d’aquestes causes ens resulten conegudes perquè les percebem a l’instant pels nostres sentits, d’altres ens són desconegudes perquè actuen sobre nosaltres amb efectes sovint molt allunyats de les seues causes primeres.
Matèries molt variades i combinades d’ infinitat de maneres reben i comuniquen contínuament els moviments més diversos. Les diferents propietats d’aquestes matèries, llurs diverses combinacions i, com a conseqüència necessària, llurs maneres d’actuar tan distintes constitueixen per a nosaltres l’essència dels éssers; i és d’aquestes essències diversificades que resulten els diferents ordres, rangs o sistemes que ocupen els éssers, la forma total dels quals compon allò que en diguem “natura”.»
Baró d’Holbach, Système de la nature ou des loix du monde physique et du monde moral (1781).
Física de partícules, vet ací la gosadia… Perquè, sens dubte, el tema és àrid. I, tanmateix, ben mirat és d’una gran bellesa, perquè la matèria se’ns presenta als nostres ulls completament revelada, fins a un punt que hauria entusiasmat un baró d’Holbach o un La Mettrie, el pares del materialisme més arrauxat i salvatge. Sí, sens dubte, la física ha arribat ben lluny en aquest camp, fins a uns extrems que haurien semblat inversemblants un segle abans. Aquest ha estat el repte deMètode, d’intentar presentar als lectors una visió, tan divulgativa com fóra possible, d’aquesta disciplina. El monogràfic, coordinat per Jesús Navarro i Jorge Velasco, investigadors de l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València (IFIC), es completa amb una entrevista en exclusiva al director del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), Luciano Maiani, un dels científics amb més renom i prestigi en els fòrums internacionals. Mètode ha pogut accedir a ell en el seu centre de Ginebra, i ha pogut conèixer de ben a prop aquest impressionant laboratori, on s’han gestat innovacions tan cabdals com l’accelerador de partícules (LEP) o la creació del web.
Siga com siga, en aquest nou número de Mètode, comptem també amb suggerents reportatges, com els dedicats a la fauna cavernícola valenciana o als meteòrits, així com la nova secció “Desvelant l’univers”, que anirà a cura de Vicent Martínez, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Finalment, no vull deixar d’agrair i de destacar l’article de Jorge Wagensberg, director del Museu de la Ciència de Barcelona, que en la secció “Ciència per a poetes” realitza una bella metàfora entre la genètica i la literatura. Tot plegat, convindreu que és una bona síntesi de propostes científiques i literàries… Ara us toca a vosaltres pair-les, desintegrar-les, copsant-ne els reflexos i matisos… I si ho aconseguiu, el repte de Mètode s’haurà fet una mica realitat.
Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 27, Tardor 2000.
