«Com que les coses són més antigues que les lletres, no és sorprenent que en els nostres dies no apareguen escrits sobre l’ocupació de moltes terres per les mars, i si hi hagué algun escrit, les guerres, els incendis, les inundacions, els canvis d’idioma i de lleis han destruït tot allò antic; però a nosaltres ens basta el testimoni de les coses que nasqueren en aquelles aigües salades i que es troben avui en les més altes muntanyes, lluny de les mars d’aleshores.»
Leonardo da Vinci
En efecte: com diu Leonardo da Vinci, les “coses”, referint-se als fòssils, són més antigues que les lletres. Mólt més velles que l’escriptura, o que qualsevol forma de cultura. Per tant, no hi ha un testimoni escrit contemporani que explique, que justifique el seu origen. I, tanmateix, ens queden les restes d’aquelles èpoques pretèrites, que tant feren elucubrar els savis de tots els temps, des de Leonardo fins a Voltaire. El mateix filòsof francès dubtava molt que en aquelles muntanyes dels Alps poguera haver-hi hagut mai una mar, i, posats a decidir-se per hipòtesis estrafolàries, es decantava per explicar totes aquelles petxines com deixalles dels pelegrins en el seu trajecte des de Santiago de Compostel·la. Aquesta hipòtesi li semblava al vell Voltaire molt més versemblant. El que és segur és que encara avui el descobriment d’un jaciment fòssil continua despertant en els homes una pregona emoció, quelcom d’apassionant i indescriptible. En aquest número deMètode, coordinat pels professors de la Universitat de València Rodolfo Gozalo i Juan Usera, hem volgut analitzar quin és l’estat dels estudis paleontològics al nostre país. Aquest monogràfic es clou amb una suggerent entrevista amb Niles Eldredge, un dels més prestigiosos paleontòlegs, i que qüestiona moltes de les explicacions dels “ultradarwinistes”. Tot amb tot, un nou número de Mètode a vessar de reportatges i entrevistes. Un nou número molt especialment encapçalat per un ample homenatge al professor Ramon Margalef, que recentment ens ha deixat, i on els seus deixebles ens expliquen la seua transcendència com a científic i la seua enorme personalitat humana. Sens dubte, un dels científics catalans que més va aprofundir en la tasca d’esbrinar –com diria Leonardo— el testimoni de les coses. A ell i a la seua obra, dediquem aquest número de Mètode.
Martí Domínguez. Director Revista Mètode.
© Mètode 42, Estiu (Juliol) 2004.
