David Attenborough va nàixer a Londres el 1926. Eren els temps en què Robert Flaherty havia aconseguit consolidar el gènere documental com a mitjà d’expressió amb entitat pròpia. De ben jove es graduaria en Ciències Naturals a la Universitat i poc després, el 1952, va començar a treballar a la BBC, on ha desenvolupat gran part de la seua carrera professional. El 1954 va llançar les seues populars sèries, Zoo Quest, que al llarg d’una dècada ens transportarien arreu del món. Fins a mitjan anys seixanta no ocuparia un càrrec directiu a la BBC 2 i ja el 1969 va arribar a ser director de programes de la cadena durant uns quants anys. En l’actualitat és president de la Reial Societat per a la Conservació de la Natura, membre de la Royal Society de Londres i del consell d’administració del Museu Britànic i del Reial Jardí Botànic de Kew.
Els seus treballs com a creatiu de l’audiovisual van ser represos el 1973 amb la creació d’una sèrie de programes de divulgació de la natura: Eastwards with Attenborough i The Tribal Eye. El 1979 va fer el guió i va encetar la realització de la sèrie més ambiciosa produïda pel Departament de Natura de la BBC, Life on Earth. Aquesta ha estat la sèrie de natura amb més audiència de la història de la televisió i la que el va consagrar com al gran divulgador científic de la pantalla catòdica. Seria una època daurada que compartiria amb altres científics –Carl Sagan, Gerald Durrel o Jacques Cousteau– per consolidar tot un nou format televisiu. Des d’aleshores la serialització televisiva el va portar a la realització d’un seguit de sèries com: The Living Planet (1984), The Trials of Life (1990), Life in the Freezer (1993), The Private Life of Plants (1995) i Wildlife Specials (1997). Però la seua incansable activitat creativa per a la indústria televisiva no ha parat fins als nostres dies: The Life of Birds (1998), State of the Planet (2000), The Blue Planet (2001), The Life of Mammals (2002), Life in the Undergrowth (2005), Planet Earth (2006) o Life in Cold Blood (2008). Tota una vida divulgant la natura per al gran públic seguidor dels documentals.
«Life on Earth (1979) ha estat la sèrie de natura amb més audiència de la història de la televisió i la que el va consagrar com el gran divulgador científic de la pantalla catòdica»
La seua producció audiovisual ha anat parella a la bibliogràfica, on també ha plasmat la seua tasca divulgativa en títols com Zoo Quest to Guyana (1956), Quest in Paradise (1960), The Tribal Eye (1976), Life on Earth (1979), The Living Planet (1984), The First Eden (1987), The Trials of Life (1990), The Private Life of Plants (1994), The Life of Mammals (2002) o Life in the Undergrowth (2005). El 2005 va fer Life on Air, que acaba fent un recorregut autobiogràfic a la seua llarga trajectòria de mirades al món de la natura.
Però la vida de David Attenborough mai no ha perdut el vincle social. És col·laborador, des de la seua creació el 1989, i patró des del 2003, del World Land Trust, una societat benèfica conservacionista que compra terres i zones de selves tropicals per contribuir a la conservació dels animals que hi viuen. Va ser nomenat el 1985 cavaller de l’Imperi Britànic per la reina Isabel II d’Anglaterra, qui, el 2005, li va concedir l’Orde del Mèrit. És doctor honoris causa en diferents universitats. Ha rebut la medalla de plata de la Reial Societat de Televisió i la de la Societat Zoològica de Londres, a més de la medalla d’or de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia i la dels fundadors de la Reial Societat de Geografia (Regne Unit). Així mateix, posseeix la medalla de la Reial Societat Geogràfica Escocesa i la de la Reial Societat d’Arts (EUA). Ha estat guardonat amb el premi Kalinga de la UNESCO (1981), l’Emmy International Award (1985), el Golden Kamera Award (Alemanya, 1993), el Michael Faraday de la Royal Society de Londres (2003) i, un any més tard, el primer premi Descartes de Comunicació Científica de la Comissió Europea. El 2007 li va ser concedida la medalla de l’Institut d’Ecologia i Gestió Mediambiental del Regne Unit i, uns anys més tard, va rebre títols honoraris de les universitats britàniques d’Aberdeen, Exeter i Kingston University de Londres. L’any passat va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials.
