Daniel Pauly

«Cal eliminar les modalitats de pesca més destructives»

Biòleg i investigador en pesca sostenible

La trajectòria científica de Daniel Pauly, professor de l’Escola de Pesqueres de la Universitat British Columbia de Vancouver (Canadà), és amplíssima. Actualment lidera el projecte «The sea around us» (“El mar que ens envolta”), que pren el nom del llibre publicat per Ra-chel Carlson en 1951 i que té com a principal objectiu estudiar l’impacte de la pesca als ecosistemes marins i proposar mesures per a mitigar-lo.

Daniel Pauly ha desenvolupat destacades eines d’anàlisi com: ELEFAN, per a treballar amb l’estructura de talles de poblacions en què no es pot saber l’edat; Ecopath, un model per a simular l’ecosistema marí; o FishBase, una base de dades amb tota la informació publicada sobre biologia de peixos i que després ha estat amplia-da a altres organismes marins. Igualment, també ha adaptat la ciència pesquera als països en vies de desenvolupament, molts d’aquests a les zones tropicals.

Daniel Pauly ha estat el responsable de desenvolupar teories sobre l’impacte humà en els ecosistemes marins i de reconstruir les captures mundials quantificant les que no apareixen a les estadístiques oficials. La revista Scientific American l’ha considerat un dels científics vius amb més influència en la societat i ha rebut nombrosos homenatges i reconeixements internacionals. Recentment ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant, on ha impartit un curs en el Màster en Gestió Pesquera Sostenible.

Com podem calcular la «petjada ecològica» de la pesca als oceans?

Una possibilitat consisteix a calcular la producció primària requerida (PPR) per a mantenir la pesca. Bàsicament consisteix a comparar la producció primària amb l’energia que es necessita per arribar a produir la biomassa capturada considerant el nivell tròfic de les captures i les eficiències de transferència entre nivells tròfics. Les estimacions inicials que vam fer en l’any 1995 ens indicaven que la PPR era d’un 8%, enfront d’un 2% que s’havia considerat fins aquell moment. Ara sabem que encara és més alta i que, malgrat que la mitjana se situa per sobre del 10%, varia des d’un 2% en alta mar fins un 40-50% en algunes zones costaneres. També hem pogut aplicar l’índex PPR per analitzar l’expansió de les pesqueries des dels anys cinquanta fins ara, que ha estat molt important.

«Quan els recursos esdevenen menys abundants, les pesqueries es desplacen a noves àrees, freqüentment cap a alta mar, on tornen a capturar espècies d’alt nivell tròfic»

Un dels seus treballs més citats, però també envoltat d’una certa polèmica, ha estat el que es refereix a la simplificació de l’ecosistema produïda per la pesca. Ens pot resumir l’estat actual de la qüestió?

Quan vam publicar el treball, que demostrava la tendència a la reducció del nivell tròfic de les pesque­ries perquè amb el temps els peixos grans, situats dalt de la cadena alimentària, tendeixen a reduir-se més ràpidament que els menuts –situats a nivells tròfics inferiors–, no esperava la polèmica que es va produir. He de reconèixer que no estava preparat. D’exemples de reducció de nivell tròfic n’hi ha molts i els hem recopilat a la web Fishing down (www.­fishingdown.org). A més, quan aparentment no s’observa aquest efecte és perquè hi ha altres factors que l’emmascaren. El principal és l’expansió de les pesqueries. Quan els recursos esdevenen menys abundants les zones de pesca es desplacen a noves àrees, freqüentment cap a alta mar, on tornen a capturar espècies d’alt nivell tròfic. Si no es té en compte aquest fenomen es pot perdre el senyal, però el fet és que les evidencies cada vegada són més abundants. En ciència qualsevol teoria ha d’explicar fets que no han pogut ser demostrats fins el moment o precisar millor o més elegantment aspectes que han estat detallats abans d’una altra manera. Els detractors d’aquesta teoria no han donat una explicació alternativa de les tendències observades en tants treballs.

Pot servir d’índex per a mesurar la salut dels oceans?

Per exemple, la convenció per a la diversitat biològica empra l’índex tròfic dels oceans com un índex de biodiversitat de grans peixos.

«Un peix no va als llocs on més aliment hi té, sinó on la temperatura és òptima perquè cresca»

Per què és tan important l’oxigen per als organismes marins?

En realitat, pensem com mamífers terrestres per als quals l’oxigen no és limitant. Però fins i tot nosaltres morim després d’uns poc minuts sense oxigen mentre que podem viure setmanes sense menjar. A l’aigua, la concentració d’oxigen és de 20 a 30 vegades inferior a la de l’aire, la densitat i la viscositat de l’aigua és superior i la difusió a través de les membranes és molt més lenta. A més, la superfície de les brànquies limita el creixement, ja que no pot créixer tan ràpidament com el volum. En créixer el cos, la superfície de les brànquies que condiciona la quantitat d’oxigen que el peix pot assimilar creix amb un exponent de 2 però el consum depèn del volum i per tant creix amb un exponent de 3. Aquest fenomen explica el creixement asimptòtic dels peixos o la seua reproducció, entre altres fenòmens. Ens podem imaginar la situació si intentem respirar a traves d’una palleta. Ens costa un esforç i no podem fer exercicis bruscos com córrer.

I la temperatura?

Bàsicament per la seua relació amb la disponibilitat i consum d’oxigen, ja que afecta el metabolisme basal principalment però també un augment de la temperatura provoca que hi haja menys oxigen dissolt a l’aigua. Per això, cada espècie té un rang òptim de temperatures en què pot viure. Un peix no va als llocs on més aliment hi té, sinó on la temperatura és òptima perquè cresca. I si, a més d’una temperatura adequada hi troba aliment, millor. Això explica el desplaçament de les espècies cap als pols o aigües més profundes a causa de l’escalfament global. S’ha dit que busquen aigües més fredes però en realitat el que busquen es mantenir la seua temperatura òptima.

Fotografia de Roberto Ruiz, Universitat d’Alacant

Ha introduït el tema del canvi global. Com afectarà les pesqueries?

En realitat ja les està afectant i anirà a més. S’observa un escalfament de les aigües superficials a la major part dels oceans llevat d’algunes situacions concretes com al voltant de l’Antàrtida per l’augment del desgel i a les zones d’aflorament, on, per la major diferència de temperatura entre la terra i la mar, l’aflorament es pot intensificar i dur aigües fredes cap a la superfície. Aquestes zones poden funcionar com a bosses en les quals es mantinguen les espècies d’aigües fredes. Però en general, l’escalfament de les aigües superficials està provocant el desplaçament de les espècies cap a zones polars. Aquest fenomen es pot estudiar per exemple mirant la temperatura mitjana de les captures, que ens pot indicar com ha anat canviant la distribució de les espècies. I en el futur els canvis aniran a més. Mentre a les zones temperades els impactes no seran molt forts, ja que unes especies són reemplaçades per altres, en zones tropicals l’impacte serà terrible, ja que cada espècie que desaparega no podrà ser reemplaçada. Cal tenir en compte que molts països tropicals són altament dependents de la pesca i que l’efecte serà també semblant en els ecosistemes terrestres i conreus.

Com es pot saber com afectarà la pesca?

Cada espècie té una distribució de temperatura òptima i un potencial de captura i ara mateix disposem de models molt detallats que expliquen com evolucionarà la temperatura als mars i oceans. Així podem estimar els canvis en la distribució de les especies i les captures. En algunes zones les captures es mantindran o fins i tot poden augmentar, però en altres baixaran significativament. D’altra banda també es produirà una reducció de la talla dels peixos si no es poden desplaçar seguint la seua temperatura òptima, ja que tindran menys oxigen per a créixer.

«L’escalfament de les aigües superficials està provocant el desplaçament de les espècies cap a zones polars»

És el canvi global el principal impacte sobre els oceans actualment?

No. Actualment el principal impacte és que matem massa peix. Cal reduir la mortalitat per pesca per recuperar les poblacions i eliminar les modalitats de pesca més destructives. Amb el temps, el canvi global anirà augmentant la seua importància relativa i cal reduir les emissions que el provoquen, però, a dia d’avui, la sobreexplotació és el principal problema que tenim.

Com canvia la percepció dels ecosistemes amb el temps?

Tenim la nostra experiència al llarg de la vida i podem observar com els ecosistemes es transformen. Pensem que el que hauria de ser és allò que vam conèixer de joves. Però el mateix va passar en les generacions anteriors. La percepció que tenim, per exemple, del peix que hauria d’haver-hi a la mar canvia generació rere generació. Això fa que no ens adonem de tota la riquesa que estem perdent. Se’ns fa difícil imaginar com eren les coses abans de començar la pesca a gran escala. Per exemple, un peix que era molt comú a les illes Galápagos quan les va visitar Charles Darwin ara està a la llista d’espècies amenaçades després d’haver estat pescat massivament per exportar-lo al continent.

Fotografia de Roberto Ruiz, Universitat d’Alacant

Un dels seus treballs més recents és la reconstrucció de les captures mundials. Com han fet aquest treball?

Ha estat un treball de molta gent que ha fet la reconstrucció de la pesca real en més de 275 zones marítimes de 150 països. Per exemple, a Espanya s’han fet quatre reconstruccions: una per a la Mediterrània i golf de Cadis, una altra per al Cantàbric i dues per a les illes Balears i Canàries. El treball s’ha fet perquè les estadístiques oficials no són de captures sinó de desembarcaments. Hi ha una part de les captures que no són registrades sistemàticament, com el rebuig, la pesca de subsistència o la pesca recreativa. També hi ha pesca il·legal i captures no declarades. Hi ha una tendència a incloure el zero quan no coneixes un valor però el zero és un mal estimador d’un valor positiu que no coneixes exactament. És millor fer estimacions i aquest és el primer pas per avaluar totes les captures a escala global. El primer que pensa tothom és que no hi ha dades, però tota activitat humana deixa un registre que es pot seguir i utilitzar per a fer estimacions de la captura real. Si algú pot millorar les estimacions que hem fet estem oberts a la seua col·laboració.

Quin és el principal resultat?

El més destacable és que les captures mundials estan baixant a un ritme més important que el que sembla mirant només els desembarcaments. Això ens ha de servir de senyal que les tendències de la pesca al món són preocupants. Ens permet tenir una imatge més real de què estem fent als oceans. A més s’ha fet un gran esforç en el disseny de la web perquè les dades siguen fàcilment accessibles i utilitzables per a fer estudis pertot arreu del món. Anime tothom a consultar-les a la nostra web Sea around us (www.seaaroundus.org).

Fa uns anys va publicar un treball que va fer que la Xina modificara les seues captures a la baixa.

Era una situació particular. Es tracta d’un país amb una economia planificada i els funcionaris havien d’arribar als resultats establerts en els plans del govern i augmentaven les captures fins a punts impossibles. Després de publicar el nostre treball, la FAO publicà les estadístiques mundials separant les dades de la Xina. Uns anys després el govern de la Xina va corregir a la baixa les estadístiques. El que es pot veure és que, si no tenim en compte les captures de la Xina, les captures mundials van baixant. Les captures inflades provocaven una falsa sensació d’estabilitat de les captures que no era real.

«Cal reduir la intensitat de pesca, crear més zones protegides i posar fi als subsidis que afavoreixen l’expansió de les pesqueries»

Vostè ha assenyalat que les tendències de les captures i de l’estat de l’ecosistema no són bones. Podem canviar la tendència?

És clar que sí. La tendència de reducció de captures ha estat provocada per un increment de la flota mundial que augmenta la intensitat de pesca. Cal reduir la intensitat de pesca, crear més zones protegides i posar fi als subsidis que afavoreixen l’expansió de les pesqueries. D’aquesta manera tindrem més peixos. Un bon exemple són els Estats Units, on s’ha aprovat una llei que obliga a recuperar la biomassa dels estocs en un temps determinat. Amb aquesta llei, si cal, es pot tancar la pesqueria fins que es recupere. Hi ha bons exemples de recuperació de zones de pesca i la gestió pesquera funciona. Quan no s’aconsegueix és perquè no hem eliminat la mortalitat per pesca i continua sent massa alta per al nivell de l’estoc com ha passat al bacallà de Terranova. A pesar d’haver tancat la pesqueria s’ha continuat pescant com a captura accessòria en altres pesqueries o per a la pesca recreativa. La fracció de la població explotada ha continuat sent massa elevada.

Què pensa de les quotes?

Les quotes són una bona idea que, ràpidament, es pot convertir en una mala idea. Com he dit abans, ens cal limitar la intensitat de pesca i establir límits de captures pot ser necessari. Però després se li dóna accés a una comunitat. Posteriorment, es reparteixen individualment i a perpetuïtat, de vegades a amics del govern, després les fem transferibles i, així, grans inversors acaben controlant la pesca i hem perdut el control dels nostres recursos. Curiosament els economistes que defensen les quotes individuals transferibles no parlen dels subsidis, que són un greu problema per a la sostenibilitat de les pesqueries.

Fotografia de Roberto Ruiz, Universitat d’Alacant

On són més importants els subsidis?

Els subsidis són més importants a l’Àsia, seguida d’Europa i Nord Amèrica. Cal destacar que també en algunes flotes els tripulants estan sotmesos a un règim semblant a la esclavitud, que és una altra manera de reduir els costos amb un efecte semblant als subsidis.

I l’aqüicultura?

Hi ha dos tipus de aqüicultura, una d’espècies herbívores com les carpes o bivalves que es des­envolupa principalment a l’Àsia i que és positiva perquè produeix més peix. Però també hi ha un altre tipus d’aqüicultura d’espècies carnívores com la que tenim a Europa. Per a produir un quilo de salmó necessitem tres o quatre quilos de peix en forma d’oli i farina. Aquest tipus d’aqüicultura és un problema perquè com més es desenvolupa, menys peix ens queda.

Com influeix el tipus de pesca?

La pesca artesanal és, en línies generals, més respectuosa amb el medi ambient, produeix menys rebutjos, ocupa més gent que la pesca industrial i, al mateix temps, rep menys subsidis. També cal tenir en compte que aproximadament una tercera part de les captures de la pesca industrial es dedica a fer farina i oli per alimentar animals, quan es tracta d’espècies que es podrien destinar directament per a consum humà. En qualsevol cas, no es pot generalitzar. Jo he vist a les Filipines pescadors artesanals amb tècniques molt destructives que destrossaven els esculls de corall. Pense que el futur és la pesca a petita escala amb tècniques respectuoses per el medi ambient.

© Mètode 2017 - 90. Interferències - Estiu 2016

Dept. de Ciències del Mar i Biologia Aplicada, Universitat d’Alacant.