|
Per què alguns pebrots piquen i altres no? Per què diuen que el iogurt és viu? Les respostes a aquestes qüestions i a moltes més relacionades amb el món de la cuina i els menjars són les que els autors ens expliquen des de dos punts de vista: el de les observacions que qualsevol fa a la cuina de manera quotidiana i el científic. Els autors, fent una barreja de receptes de menjars i fenòmens que es donen a la cuina, van contant capítol a capítol els processos físics i químics que s’amaguen al darrere. Per exemple: la «màgica» transformació d’un gra de dacsa en una crispeta dins d’un microones o damunt una paella calenta. Els autors d’aquest llibre de divulgació científica són un físic i una restauradora. Ell és un apassionat de l’experimentació científica i de les ganes d’aprendre i difondre la ciència. Ella té una gran curiositat per conèixer què passa a la seva cuina amb la matèria primera dels seus plats, els productes finals i els atifells que fa servir. El llibre s’estructura en capítols independents. Cada capítol té una introducció de l’autora al voltant del fet quotidià relacionat amb el títol. Preguntes que tots ens hem fet en alguna ocasió, que ens les han fetes els nostres fills, que hem llegit en un llibre de cuina, vivències personals: per què si torrem el pa blanc el resultat és una torrada de color marró? O com és que no s’enganxa el menjar a la paella de tefló?… Aquesta introducció, feta molt amena i amb llenguatge directe, fa adonar-se el lector amb un somriure que sí, que més d’una vegada s’ha trobat amb el mateix dubte, s’ha fet la mateixa pregunta i ha vist el mateix resultat. A continuació, el coautor fa l’explicació del procés físic, químic o biològic de manera molt senzilla i breu. De vegades s’hi inclouen comentaris de caire històric, com, per exemple, l’explicació al per què es diu per tot arreu que les carlotes són bones per a la vista, o l’episodi tan conegut dels espinacs, Popeye i el ferro. En alguns capítols també hi ha experiments casolans amb materials que es poden trobar a la cuina, a fi d’experimentar amb la tensió superficial o la densitat, per exemple. Són experiments que es poden fer a casa i als centres educatius. De tant en tant, fins i tot podem trobar una pregunta dins de la mateixa pregunta: si fem servir llevat químic per pujar un bescuit, i ja sabem que no és llevat pròpiament dit i com funciona, com és que no passa res dins del sobre de paper on va envasat? Resumint, un llibre que pot llegir un gran públic i que fins i tot es pot fer servir com a llibre de «pràctiques de laboratori». Un llibre que dóna pas a sobretaules molt interessants per diverses raons: es poden cuinar les receptes que hi apareixen, es pot aprendre ciència cuinant i menjant, es poden resoldre dubtes que sempre han estat ací i no sabíem el per què, i dóna per a parlar una estona del món de la ciència. Carmen López Valiente. IES El Cid Campeador, València. |
Per què alguns pebrots piquen
|
