|
Sembla curiós que s’estigui parlant encara a hores d’ara del creacionisme com una explicació científica de l’aparició dels éssers vius sobre la terra. Doncs sí, se’n parla. El creacionisme està molt present a la nostra societat i encara que de vegades ens sembli que només se’n parla en uns quants poblets dels Estats Units, el llibre d’Ernesto Carmena posa de manifest que és un moviment que cada cop té més força i pugna per formar part del programa educatiu de països com Anglaterra, Itàlia o Holanda. El llibre, englobat dins la col·lecció que edita Laetoli en col·laboració amb la Societat per l’Avanç del Pensament Crític, no té pas com a objectiu la divulgació científica de l’evolució, sinó la denúncia explícita del creacionisme. Per tant, qui s’hi acosti no pot esperar una sèrie de dades i explicacions que modernitzin els seus coneixements sobre evolució, perquè quedarà, possiblement, una mica decebut. Aquest llibre disseca un per un tots els raonaments del creacionisme, totes les teories i proves que el sustenten, i les contraposa a la teoria de l’evolució i la seva, cada cop més llarga, llista de dades científiques que la corroboren. És un llibre curt, per tant no inclou ni totes les hipòtesis evolutives ni totes les formes d’enfocar-les, ja he dit que és un llibre sobre el creacionisme i no sobre l’evolució, però sintetitza molt bé les principals idees modernes de l’evolució, els malentesos que es desprenen de la popularització que se n’ha fet i els arguments en què es recolzen els creacionistes per defensar la seva teoria. Per a un lector més o menys habituat a la literatura de divulgació científica, sempre tan seriosa, l’estil del llibre no deixarà de sobtar-li. El text està escrit com una carta dirigida a un creacionista, amb la suposada intenció de fer-li canviar d’idea. A ell li parla d’una forma molt directa, acerba i insultant, tot i que mai arriba a ofendre, ja que és obvi que només una persona que comparteix l’evolucionisme el llegirà. El to agressiu del llibre, que en un primer moment pot semblar inadequat i fa sentir aliè el lector, acaba tenint l’efecte desitjat: un cop païda una lectura que t’ha interpel·lat tan directament no pots sinó veure’t abocat al pensament crític. Atès que el creacionisme avança gràcies a la displicència d’un món científic autosuficient que no veu mai la necessitat d’aixecar-se de la bancada de laboratori per defensar allò que ells ja creuen irrebatible, el llibre s’allunya del to seriós que acompanya generalment els llibres de temàtica científica i t’adreça directament a formar part activa del moviment evolucionista i de l’avanç del pensament crític. Sara Mira Pérez. Jardí Botànic de la Universitat de València. |
El Creacionismo |
