«A favor de la experimentación animal», de Fernando Cervera

Apologia del mal menor

A favor de la experimentación animal portada

A favor de la experimentación animal
Fernando Cervera
Círculo Rojo. El Ejido, 2017. 146 pàgines.

Aquest és un llibre sorprenent, sobre un tema ben conegut, però amb un títol expressament polèmic, una fotografia de portada colpidora, i una aproximació clarament bel·ligerant.

Abans de res, qui és Fernando Cervera? És un biòleg i empresari valencià, especialitzat en divulgació científica i amb una notable persistència a l’hora de fustigar les pseudociències. Pot ser una bona manera de presentar el personatge recordar el seu llibre anterior a aquest. En El arte de vender mierda, Fernando Cervera descrivia una aventura increïble: la invenció que ell mateix va fer d’una pseudoteràpia –el fecomagnetisme– que emprava excrements humans amb esotèriques capacitats terapèutiques. No cal dir que tot es tractava d’un experiment per a demostrar la credulitat de la societat moderna, i com el disseny –voluntàriament grotesc i barroer– d’una pretesa teràpia era acceptat sense crítiques per particulars i grups alternatius de tot tipus. A l’autor li plogueren sol·licituds d’excrements, de xarrades «científiques» explicant la nova teràpia o, fins i tot, per a escriure un capítol de llibre detallant fil per randa el concepte (recordem-ho, inventat) del fecomagnetisme. Malauradament, també li plogueren insults i amenaces, de les més greus imaginables. Quan es toca segons què, o segons qui, el perill és dissortadament ben real.

No sembla que a l’autor la reacció negativa de part del públic li haja fet desistir d’un impuls, que quasi podríem qualificar d’evangelitzador, que continua ara amb A favor de la experimentación animal.

El tema és delicat, i el respecte s’imposa. Potser una manera d’acostar-s’hi és desbastar el debat, eliminant els extrems més ofensius: ni els científics són una colla de sàdics obsedits a torturar animals, ni els moviments que s’hi oposen són tots grupuscles terroristes que prioritzarien la vida d’una formiga a la de la seua pròpia família. Dit això, els grups terroristes que tenen per bandera l’alliberament animal són ben reals i consideren legítim –com bé s’explica en el llibre– emprar la violència en nom d’aquells que no ho poden fer. Un dels més coneguts és el FLA (Front d’Alliberament Animal), fundat el 1976 per Ronnie Lee, els objectius del qual són alliberar animals sotmesos a condicions inacceptables i infligir dany econòmic a aquells que presumptament participarien en el maltractament animal. Es defensen de les acusacions de terrorisme amb l’argument que les seues accions estan dissenyades per no fer cap mal als animals (i això inclou els humans). En canvi, el FLA està reconegut des del 2005 als Estats Units com una amenaça terrorista.

Com comenta encertadament l’autor, tothom que té un gos, un gat o qualsevol altra bestiola amb la qual s’estableixen lligams emocionals experimenta un rebuig instintiu davant la idea que aquesta, o una altra semblant, siga sotmesa a qualsevol experiment o pràctica dolorosa. Només a un sàdic li agrada fer patir un ésser viu. Llavors, paga la pena experimentar amb animals?

«La gran majoria de la comunitat científica considera que, tot i que es pot reduir, la recerca i experimentació en animals és encara indispensable»

Quan jo estudiava vaig assistir a una xarrada sobre transgènics i el seu ús en control de plagues. En el torn de preguntes, un estudiant va alçar la mà i va dir que en la xarrada s’havia parlat molt de matar les plagues i que a ell li agradava més sentir parlar de vida i no de mort. Gran part del públic va reaccionar a aquesta bajanada amb una sorollosa ovació. Té sentit preocupar-se pels drets a la vida dels insectes, quan aquests destrueixen collites senceres i arruïnen els llauradors del primer món o –fins i tot– maten de gana els del tercer món? Estem en condicions d’aplicar les nostres millors intencions envers els altres animals i no utilitzar-los en cap recerca, tot assumint el risc de fer les proves dels nous medicaments directament en humans? Hi ha alternatives a l’experimentació animal? La resposta a aquesta darrera pregunta és un sí rotund, però la gran majoria de la comunitat científica considera que, tot i que es pot reduir, la recerca i experimentació en animals és encara indispensable, per exemple, com una etapa intermèdia entre les recerques a escala cel·lular i el pas últim de l’aplicació en humans.

Tots aquests temes els trobem en A favor de la experimentación animal. En aquest llibre es fa un recorregut tant pels arguments de tipus purament tècnic com pels legals i també els morals. També hi trobem una descripció del marc històric de les ciències biomèdiques, de l’experimentació animal i de l’oposició a aquesta. Hi ha un apartat particularment interessant, un experiment mental a l’estil de les novel·les de Saramago, sempre basades en el desenvolupament d’una resposta a la pregunta «Què passaria si…?». Aquí, Fernando Cervera ens proposa plantejar-nos un món on l’experimentació animal no existira.

El llibre tanca amb un capítol d’opinió personal –la qual no està absent en la resta de l’obra– on l’autor es posiciona de manera ferma en el sentit que indica el títol del llibre, i advoca per un ús controlat, racional i reduït de l’experimentació animal.

L’estil de Cervera és la descripció desapassionada de fets i dades històriques, d’arguments de tot tipus, per valorar-ne la validesa. La seua conclusió és tan ferma con el títol de l’obra. Però més enllà d’afirmacions emfàtiques, potser una bona manera de complementar un debat habitualment farcit de respostes emocionals siga acabar aquestes reflexions amb una pregunta de les que fan nosa: estaries disposat, lector, a signar un document renunciant als beneficis mèdics de les teràpies científiques basades en experimentació animal?

© Mètode 2017 - 94. Sapiens - Estiu 2017
Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Entre els camps que investiga hi ha la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desenvolupament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST, que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.