|
Thomas Jefferson és una figura clau en el procés de la independència i construcció dels Estats Units. La seua dimensió no s’esgota en el terreny polític, ja que fou un important intel·lectual, científic, arquitecte i impulsor, entre altres iniciatives, de la Universitat de Virgínia. D’altra banda, Alexander von Humboldt ocupa un lloc de privilegi en la història per l’exploració americana, per nombroses aportacions científiques, per la defensa d’una visió global de la naturalesa i pel seu esforç divulgatiu. En el llibre que ressenyem, Sandra Rebock descriu la relació que va tenir lloc entre aquestes dues personalitats, un diàleg transatlàntic que va durar més de vint anys. Aquesta recomanable publicació, resultat d’investigacions realitzades en institucions alemanyes i nord-americanes, permet endinsar-se en la vida d’ambdues figures, analitza els punts de coincidència i de discrepància i adjunta documents interessants perquè els lectors puguen comprendre les claus del diàleg. I conéixer les moltes clarors de les seues biografies i alguna ombra. Humboldt va iniciar el viatge al continent americà el 5 de juny de 1799. En cinc anys va recórrer un ampli territori que pertanyia a la Corona espanyola, els actuals països de Veneçuela, Cuba, Colòmbia, Perú, Equador i Mèxic. El viatge de Humboldt es va iniciar a Filadèlfia, on va arribar el 24 de maig. Aquell mateix dia va escriure una carta a Jefferson, en la qual assenyalava l’objectiu del viatge a Amèrica: «Ser d’utilitat a les ciències físiques i estudiar la humanitat en els seus diferents estats de barbàrie i de cultura.» El 31 de maig es va entrevistar a Washington amb Albert Gallatin, secretari del Tresor, a qui va facilitar, plànols i documents dels territoris espanyols fronterers amb els EUA. El dia 5 de juny tingué lloc la primera de les trobades entre Jefferson i Humboldt. Malauradament la documentació que es conserva sobre aquestes trobades és molt escassa. Humboldt acostumava a portar un diari de les seues activitats, però no ho va fer en la visita als EUA. Per això té un valor especial la carta, reproduïda en el llibre, que Jefferson adreçà a Humboldt el dia 9 de juny. En aquesta li demanava informació sobre una qüestió molt concreta, les característiques de la zona fronterera de les possessions espanyoles i les mines que hi podien existir. La informació que Humboldt va poder proporcionar sobre els territoris espanyols, i sobre aquells en els quals la nova república havia posat la mirada amb l’objectiu d’una futura apropiació, ha generat una polèmica ben lògica, de la qual Rebock es fa ressò. Espia per a uns, científic altruista per a altres, la qüestió és complexa. Rebock detalla les relacions posteriors a la trobada, epistolars, entre Jefferson i Humboldt. Observem que els dos coincideixen en la posició ideològica. Amb el pensament il·lustrat com a referència s’identificaren, de diferent manera, amb els processos revolucionaris. Les diferències procedeixen, bàsicament, dels diferents perfils dels protagonistes. Humboldt era un científic i Jefferson un dirigent polític. Els documents reproduïts en el llibre mostren que els dos personatges coincidien plenament en la crítica al colonialisme europeu a Amèrica Llatina i a favor de la independència. La crítica dels nostres personatges al colonialisme europeu, així com els dubtes sobre un futur democràtic, és lògica i coherent, tot i que resulta un poc irritant el to condescendent i arrogant amb què se situa EUA en relació amb la resta de països americans. Ja no és tan assumible, però, el joc hipòcrita de Jefferson i dels dirigents nord-americans, que es lamentaven d’un sistema colonial i d’unes deficiències socials alhora que buscaven desenvolupar un nou colonialisme i aprofitar-se d’aquestes debilitats per a hegemonia seua. A finals del segle xix tingué lloc, a l’illa de Santo Domingo, la primera insurrecció d’esclaus negres del continent, un exemple evident per als negres nord-americans. En aquest tema es va produir una discrepància entre Jefferson i Humboldt, qui, de totes maneres, va actuar discretament i no va publicar aquestes diferències. Després de la rebel·lió dels esclaus negres als EUA, la Gabriel’s Rebellion, Jefferson va proposar a James Monroe deportar negres a Santo Domingo i argumentava el trasllat forçós a terres llunyanes amb consideracions racistes. En l’esfera privada, Jefferson disposava de més de sis-cents esclaus, va permetre utilitzar la violència contra ells i el treball de nens de deu anys, i va mantenir durant dècades una relació oculta amb una esclava negra, Sally Hemings. Sobre la població indígena també es van manifestar agudes divergències. Humboldt va mantenir una inequívoca defensa de la igualtat dels indis. Jefferson, com a polític, només va considerar dues opcions, assimilació –l’abandonament dels propis costums i cultura, i una integració en el model de societat anglosaxona nord-americana– o l’extermini o trasllat a zones llunyanes. Fou el primer president que va proposar la idea d’un pla d’eliminació índia (Indian Removal) i la seua política va portar al genocidi cultural indígena. Un dels temes d’interès comú per a Jefferson i Humboldt fou el del món natural i el seu estudi. La visió global del món natural de Humboldt tenia com a base els principis de l’idealisme filosòfic alemany. Autors com ara Johann Wolfgang von Goehte i Friedrich Schelling (i amb ell la Filosofia Natural alemanya, Naturphilosophie), van influir de manera decisiva en la seua metodologia i concepció, la de la naturalesa harmònica. Jefferson no era aliè al món de la ciència, el seu llibre Notes on the State of Virginia fou, de fet, el primer sobre història natural d’aquell territori. De la mateixa manera, va construir a Monticello la primera estació d’observació meteorològica de Virgínia i va mostrar un interès especial per l’astronomia, la botànica, l’horticultura o la viticultura. Xosé A. Fraga Vázquez. Director de l’Álbum da Ciencia (Consello da Cultura Galega). |
Humboldt and Jefferson |
