Guia sonora dels insectes de Catalunya: Grills, saltamartins i cigales, Rafael Carbonell i Eloisa Matheu, publicat per Alosa i Museu de Granollers (Granollers, 2011, 56 pàgines i un CD).
Qui no ha sentit, en una serena nit d’estiu, el cant d’un grill? Qui, de dia, no ha estat eixordat pel cant de les cigales? Qui, doncs, podrà ignorar el que tractem avui?
Aquest no és un gran llibre. No podríem qualificar-lo així si atenem al gruix del llom i a les seves mides: 56 pàgines de 14 × 13 cm. Tanmateix, és una gran obra. Com pot ser això?
Doncs perquè ja sentenciava Baltasar Gracián que «lo bueno, si breve, dos veces bueno»; o, per no recórrer a altres llengües, tenim l’adagi català que indica que «al pot petit hi ha la bona confitura».
I efectivament n’hi trobarem, de bona confitura. Per començar, parla concisament dels mecanismes de producció de so que tenen els diferents insectes, preferentment els mascles. Es pot generar fregant entre si venes engruixides del primer parell d’ales endurides, o una d’aquestes venes amb el fèmur, o fent vibrar unes membranes que utilitzen la cavitat abdominal de caixa com a ressonància.
Després explica la importància i tipologia dels cants: els de reclam per contactar amb altres exemplars; els de rivalitat que fan els mascles per advertir de la seva presència a competidors propers; i els de zel, que fan per atreure les femelles.
Si sortim al camp, en especial a la primavera o l’estiu, sentirem un «concert» d’insectes sense director, és a dir, que ens semblarà un garbuix de sorolls indistingibles i sense cap finalitat. Doncs bé, el llibret que comentem ens traurà d’aquest error. El ben cert és que el cant de cada insecte és particular, i estudiant-lo podem mesurar diversos paràmetres físics que ens permetran descriure’l. I això amb tanta precisió que ha permès diferenciar en dues espècies el que es pensava que n’era una sola.
Cada so es caracteritza per la seva freqüència, la longitud d’ona, la taxa de síl·labes per segon, l’agrupació de síl·labes per formar un «esquema», la d’aquests per a constituir un «esquema-seqüència» i finalment un cant. Especialment útils són els oscil·logrames, gràfiques que representen el volum (intensitat expressada en decibels) en funció del temps. I tot plegat s’explica posant exemples concrets, que són molt il·lustratius.
A continuació ve la part més extensa: les fitxes de les espècies. De cadascuna s’indica el nom científic, el nom comú en català, l’ambient en què es troba i una completa descripció del so; va acompanyada d’una fotografia de l’espècie en el seu entorn. La informació es facilita amb tot un seguit de símbols que expressen la intensitat del so, l’hàbitat en què viu i la franja horària en què es pot sentir. En total hi ha mig centenar d’espècies:
23 saltamartins, 22 grills i 5 cigales.
Tanmateix, si pensem que tot això és fascinant, encara ens queda l’autèntic tresor d’aquesta obra: el CD. És més menut que el llibre i, per tant, més valuós. Hi trobarem 55 gravacions, les dels cinquanta cants específics i cinc més de regal: el que els autors anomenen «paisatges sonors», que ens permetran traslladar-nos a un camp florit de primavera mentre prenem una cervesa al sofà del menjador, en ple hivern.
