«Juan Vilanova y Piera (1821-1893), la obra de un naturalista y prehistoriador valenciano», de Francisco Pelayo López i Rodolfo Gozalo Gutiérrez
|
Si a les acaballes del segle xviii el sacerdot, botànic i naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles i Palop (València, 1745 - Madrid, 1804) va marcar les línies mestres dels estudis de les ciències de la natura a les nostres comarques, la seua continuïtat en el segle xix estigué fortament vinculada a la figura del naturalista seglar i prehistoriador Joan Vilanova i Piera (València, 1821 - Madrid, 1893). La singladura intel·lectual de Joan Vilanova i Piera sintetitza totes les lluites científiques que en aquell moment sacsejaven el panorama europeu de les ciències de la terra o de la natura: evolucionisme, darwinisme, concordisme, etc. Així, Vilanova, amb una dilatada formació i posicionaments moderadament antievolucionistes, fou un dels primers investigadors que tragué profit de la confluència prolífica entre la geologia, la paleontologia i la prehistòria. Fou, a més, un gran modernitzador de l’ensenyament universitari amb l’al·legat ferm de la metodologia de les ciències positives en la recerca dels orígens de la humanitat i en l’evolució de les formes de les espècies. Francisco Pelayo López, científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i Rodolfo Gozalo Gutiérrez, professor titular del Departament de Geologia de la Universitat de València, ens ofereixen una detallada biografia de Vilanova, que enllesteix una llarga investigació iniciada amb el malaurat Vicent Lluís Salavert Fabiani (València, 1956 – Alboraia, 2007), historiador de la ciència a qui va dedicat el llibre, i amb el qual signaren conjuntament l’obra monogràfica Los inicios de la Prehistoria en la España del siglo xix: Juan Vilanova y Piera y el origen y la antigüedad del hombre (Universitat de València i Fundación Marcelino Botín, 2003). El treball que ressenyem consta de tres parts principals: la biografia intel·lectual de Vilanova, la catalogació del fons documental «Joan Vilanova», llegat pels hereus i dipositat en el Museu de Prehistòria de València, i un total de vuit apèndixs amb documentació diversa. L’apartat biogràfic repassa exhaustivament el periple europeu de Vilanova i la concessió de diferents i prestigioses places acadèmiques com la càtedra de Geologia i Paleontologia de la Universitat Central de Madrid. S’analitza també la faceta divulgadora de l’obra i l’activitat científica de Vilanova i el seu paper en l’avenç de les ciències geològiques i de l’arqueologia prehistòrica. Per últim, s’estudia la crítica de Vilanova al transformisme, com dèiem, des del seu posicionament creacionista antidarwinista. Com postil·la Bernat Martí Oliver en el pròleg del llibre, el treball de F. Pelayo López i R. Gozalo Gutiérrez mostra la complexitat del pensament de Vilanova, format a Europa però concordista militant, convençut de la possibilitat de conciliar la narració creacionista amb els darrers avenços teòrics de la ciència moderna. Carles Miret Estruch. Llicenciat en Història i arqueòleg. |
«Vilanova, amb una dilatada formació i posicionaments moderadament antievolucionistes, fou un dels primers investigadors que tragué profit de la confluència prolífica entre la geologia, la paleontologia i la prehistòria»
|
