|
Gary Marcus és professor de Psicologia en la Universitat de Nova York i director del NYU Center for Child Language. La seua carrera investigadora s’ha centrat en l’estudi del desenvolupament del llenguatge en els nens. A més, Gary Marcus és un magnífic escriptor. Kluge no és la seua primera incursió en el món de la divulgació científica. Potser alguns lectors recorden el seu anterior llibre, publicat en castellà amb el títol El nacimiento de la mente (Ariel, 2005), actualment descatalogat (seria bo que l’editorial s’animara a publicar una nova edició). La proposta que fa l’autor en Kluge, encara que no totalment original, no deixa de ser provocadora: el nostre cervell és un kluge, paraula anglesa que significa «solució improvisada i poc elegant per a resoldre un problema complex de manera ràpida». En el llibre s’ha traduït com «apaño» (“martingala”), però vulgarment parlaríem de «empastre». L’evolució no planifica, el mecanisme de la selecció natural afavoreix aquelles solucions que funcionen millor entre el conjunt de solucions existent en un moment donat. Com a conseqüència d’aquest procés, es van acumulant «martingales» el disseny de les quals dista molt de ser el més eficient o elegant des del punt de vista de la intel·ligència (per cert, un dels millors arguments en contra de la teoria del disseny intel·ligent). El nostre cervell i, per tant, la nostra ment no escapen a aquesta norma general, al cap i a la fi són el resultat d’un procés evolutiu. Gary Marcus revisa alguns d’aquests «empastres» que afecten el funcionament del nostre cervell i que tenen a veure amb la nostra memòria, creences i preferències, amb el llenguatge i el plaer, en definitiva amb el que som. El llibre en va ple d’exemples de les fallades del cervell i molts s’han tret del llenguatge, camp en què l’autor és expert. Cal agrair l’esforç que han fet els traductors per buscar equivalents en castellà dels girs, jocs de paraules i formulacions gramaticals angleses que utilitza l’autor. El llibre té també algunes mancances. Encara que conté una llista de referències científiques al final, es fa de mal localitzar la referència corresponent a cada exemple. Però potser el major defecte és que, a pesar de la promesa inicial de mostrar-nos la «inèrcia evolutiva» que hi ha darrere de les «martingales» de la nostra ment, en la gran majoria dels casos no inclou una explicació evolutiva a la «martingala» en qüestió i, quan ho fa, no va més enllà de vagues referències a un ambient ancestral mal definit. A més, al meu parer, l’autor podria haver-se estalviat el darrer capítol, en el qual inclou una llista de suggeriments per a superar les nostres imperfeccions cognitives. Gary Marcus ens proposa que prenguem el control sobre els nostres impulsos i raonem abans d’actuar, després de demostrar-nos amb múltiples exemples al llarg del llibre la impossibilitat de donar respostes racionals davant de determinades situacions. En què quedem? Ester Desfilis. Departament de Psicobiologia, Universidad Complutense de Madrid. |
Kluge. La azarosa construcción de la mente humana. |
