La ligereza del ser. Masa, éter y la unificación de fuerzas Frank Wilczek Traducció de Rosa María Salleras Puig. Crítica. / Barcelona, 2009. / 326 pàgines.
Frank Wilczek demana uns coneixements mínims d’electrostàtica per a, progressivament, i sense a penes deixar-se res en el tinter, explicar per què pesa la matèria, d’on sorgeix aquest fenomen i com afecta les forces de la naturalesa. Però no es queda ací; tot aquest camí de recerca s’enllaça amb una recerca de la bellesa en les equacions o relacions que en l’últim pas porta a una unificació de totes les forces, gravitatòria, electromagnètica, dèbil i forta. Ens explica que un petit canvi en la teoria provoca un desequilibri equivalent a canviar una nota en una composició de Mozart, amb la consegüent pèrdua de part de la bellesa. I en la física la bellesa és sinònim de senzillesa i simetries. Wilczek ens descriu com aquestes simetries són clau per a aquesta teo-ria d’unificació, i ho fa sense haver d’escriure cap equació, la qual cosa pot semblar un avantatge per a la lectura. No obstant això, mentre que la música es recrea en les periodicitats fàcilment reconegudes per l’oïda, moltes de les simetries de la física són difícils d’explicar per a una oïda novella, per la qual cosa el lector haurà de flexibilitzar lleugerament els seus horitzons. La cromodinàmica quàntica i les simetries gauge global i local són actors principals de la naturalesa però abstractes per a qui mai haja sentit a parlar-ne, per la qual cosa trobar-los explicats amb exemples és bastant agraït. Com una conseqüència del fil conductor, el lector podrà endinsar-se en el concepte de la supersimetria i en la matèria fosca, com també la més fosca energia fosca, tots ells temes de gran actualitat.
Els lectors àvids de més informació podran obtenir-ne de les notes i referències que dóna aquest premi Nobel, a més de recapitular conceptes en un glossari bastant extens. Explicar tant en tan poques pàgines deixa una sensació de rapidesa i compressió que requereix una lectura acurada, perquè, encara que no hi vegem equacions també és cert que el gran èxit de l’avenç científic consisteix en la condensació de conceptes en equacions senzilles però profundes, senzilles d’escriure però profundes en el seu significat. La física es reescriu en equacions que amaguen molt més del que a vegades es pot mostrar. Wilczek ens ha interpretat la música d’aquestes equacions.
