«Las formas de las flores», de Charles Darwin

018-64
018-64

Las formas de las flores. Charles Darwin. Traducció de Carme Pastor. Pròleg de Jorge Wagensberg. / Introducció de Martí Domínguez. / Editorial Laetoli. / Universidad Pública de Navarra. / Navarra, 2009. 369 pàgines.

L’arriscada, necessària i benvinguda Biblioteca Darwin, sorgida amb el compromís de rescatar de l’oblit les sues obres més significatives, però mai publicades en castellà, continua la seua encomiable trajectòria amb la publicació d’un nou títol imprescindible. Després de La fecundación de las orquídeas (2007), Plantas carnívoras (2008) i la versió completa de la seua emotiva Autobiografía (2008), la col·lecció s’enriqueix amb l’edició traduïda de Las formas de las flores, originalment publicada el 1877. El 2009 tothom ha rememorat el naixement d’aquest geni naturalista i pensador que va revolucionar els fonaments de la ciència i de la societat amb la seua teoria de l’evolució. Un fum d’actes, programes, exposicions, conferències i publicacions han divulgat la vida i l’obra, el temps i la repercussió d’una de les figures més destacades de la història. Diàriament s’han trobat referències al segon centenari de Darwin, però, si se’m permet una opinió personal, la millor manera de complir aquesta tasca és rectificar l’ajornament injustificat i posar a l’abast dels lectors hispans els seus treballs originals. Aquestes són les seues pròpies paraules, els seus pensaments, les seues observacions de la natura que l’envolta, els seus dubtes, els seus plantejaments metodològics per explicar tot allò que mou la seua curiositat incansable. Ara, amb l’acostumada narració propera, ens introdueix en una aventura personal per resoldre una incògnita que li reclama l’atenció.

En Las formas de las flores es fixa en l’heterogeneïtat morfològica que exhibeixen les flors d’algunes espècies vegetals, característica descrita i confirmada molt de temps enrere, però, sorprenentment, mai ningú no s’havia preguntat abans pel significat d’aquesta variabilitat. Una situació òptima per captivar l’investigador entusiasta, immergint-lo en una experimentació meticulosa que li exigeix una dedicació esforçada durant uns quants anys. Els resultats aconseguits, les conclusions definitives, motiven una satisfacció expressada en la seua Autobiografía. Amb aquest reconeixement inicia Martí Domínguez una introducció essencial per orientar el lector en aquest nou viatge pel món darwinià.

La descripció comparada, amb l’absoluta precisió en tots els detalls, dels tipus de flors que mostren les plantes heterostiles, principalment diferenciades per la longitud de l’estil i dels estams, i l’anàlisi de les implicacions reproductives d’aquesta diversitat ocupen sis dels vuit capítols del llibre. Amb les incomptables experiències de pol·linització creuada, provant totes les combinacions possibles –4 en plantes dimorfes i 18 en les trimorfes– en moltes espècies diferents, confirma que la unió més fecunda, per producció de fruits i per quantitat i viabilitat de les llavors, és la que es produeix entre estructures de la mateixa longitud: pol·len d’estams llargs, mitjans o curts amb estils llargs, mitjans o curts, respectivament. D’aquestes, en diu unions legítimes, pel caràcter complet de la fertilitat; la resta, les qualifica d’il·legítimes. La participació dels insectes pol·linitzadors és crucial per garantir les unions legítimes que asseguren l’intercanvi genètic entre els individus d’una població.

L’últim capítol està reservat a les flors cleistògames diminutes amb capacitat de produir llavors sense arribar a obrir-se. Caracteritzades per la reducció extrema de la corol·la i dels òrgans reproductors, mantenen una fertilitat equivalent a les flors que Darwin anomena perfectes. Una curiositat botànica per produir una nova generació potencial sota condicions més o menys allunyades de l’òptim ecològic.

Hi ha molt a parlar d’aquest treball excel·lent, aquestes pinzellades només volen recomanar-ne la lectura per conèixer el secrets que amagaven les flors de Darwin i l’aventura de descobrir-les.

 

 

© Mètode 2011 - 64. La mirada de Galileu - Número 64. Hivern 2009/10
Doctor en Ciències Biològiques. Liquenòleg de formació, treballa a VAERSA com assessor tècnic del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana en temes de conservació de flora i Xarxa Natura 2000.