|
Una vegada més, José Miguel Mulet, químic i doctor en Bioquí-mica i Biologia Molecular per la Universitat de València, ens presenta una obra carregada d’arguments que desmunten totes les afirmacions que, sense cap evidència científica, es fan des del món de les teràpies alternatives relacionades amb la salut. El llibre està estructurat en tres parts. La primera se centra en la història de la medicina. Un bon repàs, amè, divertit i ple d’anècdotes, de la pràctica de la medicina al llarg de les diferents cultures. Per les pàgines van desfilant els pastors d’anus, Asclepi, Quiró, Higea, Hipòcrates, Galè… tots ells vinculats d’alguna manera a la medicina, a la cirurgia, a la curació, a les pràctiques sanitàries de l’època, als instruments… També es dóna una explicació de la importància del mètode científic, i del procés de publicació dels resultats dels estudis a fi que tota la comunitat científica pugui aplicar un tractament amb garanties. I per últim, una visió de la manera com han funcionat i funcionen els sistemes sanitaris en diferents èpoques i països. En definitiva, un passeig pel llarg camí que ha dut a aplicar el mètode científic a la medicina i a desfer-se de creences infundades i que ha permès assolir cada vegada majors cotes de coneixement i d’eficàcia. La segona part fa referència al concepte de pseudomedicina. J. M. Mulet se centra en la descripció de les raons que solen donar les persones que acudeixen a aquestes teràpies alternatives per tractar les seues malalties: ideologia, tracte humà, desesperació, el boca-orella («a mi em va funcionar»)… Finalment, el llibre acaba amb un recull de pseudomedicines, les descriu, n’explica les afirmacions i l’absència d’evidència científica que mostren. L’autor fa notar que aquests tractaments impliquen despeses importants, abandonament de teràpies convencionals que sí que funcionen i ingesta de productes que no tenen cap aval científic ni han passat pels estrictes controls que impliquen que un compost surti al mercat com a medicament. Aquests teràpies inclouen l’homeopatia, la naturopatia, l’osteopatia, la hidroteràpia… i també tècniques d’altres cultures no occidentals com l’acupuntura, per citar-ne alguna. El llibre va descrivint aquestes teràpies i introduint anècdotes i casos. I sempre, com a colofó, fent notar la impossibilitat de trobar-los base científica i els potencials perills per a la salut associats a pseudotractaments incorrectes. Resumint, que una disciplina de la ciència com la medicina no s’hauria de barrejar amb teràpies que no segueixen el mètode científic, que no poden aportar estudis reproduïbles, i els resultats de les quals no apareixen a les publicacions científiques serioses per informar la comunitat científica de la validació d’una teràpia. Un parell de frases del llibre, «Oblidem que la medicina és una activitat humana i que no existeix en la natura» i «La informació és la major defensa contra l’estafa», ja donen idea del fil conductor del llibre i quines conclusions fa de tot aquest món de teràpies. L’obra de J. M. Mulet fa reflexionar i pensar en mans de qui confiem la nostra salut en uns temps en què hi ha molt d’intrusisme professional. En conclusió: davant un possible problema de salut, cal acudir a un professional que aplique tractaments validats pel mètode científic, amb rigor i avalats per la comunitat científica. |
Medicina sense enganys
«El llibre acaba amb un recull de pseudomedicines, |
