«La metamorfosis de los insectos», de Xavier Bellés

L’eruga i la papallona són el mateix animal: dues vides en una. Aquesta paradoxa vital es resol gràcies a una transformació d’extraordinària complexitat: la metamorfosi. La inclusió de períodes larvaris és habitual en la vida dels animals. La larva fins i tot arriba a ser la forma dominant; l’adult es converteix en la forma reproductora de la larva. Entre els animals més abundants a la terra, els insectes, la larva sovint presenta una forma i una vida força diferents a l’adult. Però encara hi ha un element a considerar: el tegument dur dels artròpodes és també el seu esquelet. Créixer implica mudar, renovar la seua coberta. Metamorfosi i muda actuen de manera combinada. Petits canvis en l’esquema comporten errors greus en el desenvolupament, fan l’insecte vulnerable. 

Fa dècades que els investigadors exploren la regulació de la metamorfosi dels insectes amb l’objectiu d’interferir en el desenvolupament d’espècies d’importància econòmica. El més reeixit al territori espanyol és l’autor d’aquest nou títol de la col·lecció «¿Qué sabemos de?», patrocinada pel CSIC. Xavier Belles és director de l’Institut de Biologia Evolutiva (Barcelona) i acumula una guardonada trajectòria científica. Investigador carismàtic i divulgador polifacètic, ha explorat temes com ara la crisi de la bio-diversitat, la biospeleologia o els bestiaris medievals. No és la primera vegada que Bellés explora la metamorfosi. El seu llibre  Vivir dos vidas. Un viaje por la metamorfosis de los insectos (La voz de Galicia, 2010) va rebre el premi Prisma de Bronze
(A Coruña). El llibre que ens ocupa comença amb una aproximació històrica al problema del desenvolupament. Un capítol dedicat als aspectes més descriptius dels tipus larvaris en insectes i un altre a la muda i la seua regulació tracten de preparar el lector per a la part més interessant: els mecanismes moleculars de la regulació hormonal. Però, tal i com el mateix autor adverteix, es tracta d’un capítol de certa complexitat. De tots els camps emergents de la biologia molecular potser l’expressió gènica és el més fascinant. Les tècniques desenvolupades al voltant de la interferència de l’RNA o de bloqueig de l’expressió gènica ens permeten assistir a la mateixa construcció d’un organisme, però el grau de sofisticació d’aquest tipus d’experiments és elevat i els actors moleculars no són obvis. El lector mitjà trobarà a faltar una major extensió en l’explicació d’aquesta part i mereix una lectura tranquil·la i meditada. Al capítol final sobre origen i evolució de la metamorfosi se sintetitzen les idees clàssiques de la morfologia i paleontologia amb les aportacions actuals de l’endocrinologia d’insectes. És interessant l’epíleg i és recomanable acudir a l’apartat de referències comentades per l’autor. 

La presència de llibres d’alta divulgació científica originals en espanyol és inusual i sens dubte són un material benvingut especialment a l’àmbit universitari. El tema i l’autor mereixen una edició més estesa i especialment una iconografia més acurada, però en qualsevol cas el lector trobarà en aquest llibre una ràpida i excel·lent actualització d’un dels camps més fascinants de la frontera del coneixement biològic.

Joaquín Baixeras. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV) .
© Mètode 79, Tardor 2013.