|
Les certeses científiques sobre el canvi climàtic arriben amb dificultats a la ciutadania. La societat reconeix els trets de l’escalfament planetari. Tanmateix, aquest repte ambiental global encara és vist com un fenomen llunyà, amb unes conseqüències incertes i amb pocs efectes en la vida quotidiana. I en aquesta percepció, a banda d’altres actors, els mitjans de comunicació tenen molta responsabilitat. Aquesta publicació aprofundeix en les tendències actuals de la comunicació climàtica, tant en l’àmbit espanyol com internacional, tot aportant reflexions des del punt de vista de l’acadèmia i del periodisme actiu. Així, barreja resultats d’investigacions molt recents en matèria de difusió sobre el canvi climàtic juntament amb textos pròxims a l’assaig on s’analitza, des de la perspectiva del periodisme ambiental, el tractament mediàtic d’aquesta temàtica. En matèria de recerca, hi destaquen les conclusions de la investigació sobre la cobertura del canvi climàtic en els mitjans espanyols, liderada per Bienvenido León, coordinador de la publicació. L’estudi aporta una diagnosi il·lustrativa de la manera com s’informa d’aquest fenomen a nivell estatal, un àmbit on el debat amb visions negacionistes és molt menys bel·ligerant que als països anglosaxons. S’hi inclouen altres treballs interessants com ara el relatiu a usos lingüístics en la cobertura climàtica, comparant els EUA i Espanya, a càrrec d’Adriana Bailey, Lorine Giangola i Maxwell T. Boykoff, un dels autors més reconeguts internacionalment en matèria de comunicació del canvi climàtic. Periodismo, medios de comunicación y cambio climático, tot i que té un format molt divulgatiu, és especialment interessant per a comunicadors en formació. Per un costat, perquè aporta relats de periodistes ambientals en exercici de la professió (José María Montero, Sergio Federoviski…) i, a més a més, perquè dedica una gran atenció a aportar claus per saber com millorar la cobertura del canvi climàtic. Per exemple, Michael Bourk proposa una enriquidora guia de viatge per a periodistes novells en matèria climàtica, mentre que Francisco Heras i Pablo Ángel Meira aborden un repte bàsic, tant del periodisme ambiental com generalista, com és la qualitat de la informació. I és rellevant perquè precisament aquesta especialitat científica està assetjada pel catastrofisme, el sensacionalisme i les dificultats per trobar l’equilibri de les fonts o la gestió de les incerteses. L’obra arriba en un moment adient. En l’àmbit periodístic, es fa necessària la reflexió, ja que s’ha demostrat que mentre s’incrementa l’envergadura del problema i les evidències que l’escalfament global actual està relacionat amb les emissions antròpiques, la informació sobre canvi climàtic als mitjans generalistes es redueix, alhora que també disminueix la qualitat dels treballs periodístics publicats. Mentre que en el context internacional, l’actualitat climàtica és màxima: enguany s’ha publicat el cinquè informe del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de les Nacions Unides i comença ja el compte enrere perquè a la Conferència de les Parts COP 21 de París s’assolesca un nou compromís mundial per frenar les emissions d’efecte hivernacle per substituir el Protocol de Kioto en l’horitzó de 2020. Maria Josep Picó Garcés. Càtedra de Divulgació de la Ciència (UV). |
Periodismo, medios de comunicación
|
