«Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por», de Salvador Macip

Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por / Salvador Macip /Ara Llibres. Badalona, 2012. 264 pàgines.

Es calcula que una de cada tres persones patirà un càncer en algun moment de la seua vida. Aquesta xifra, que pot resultar esfereïdora, es matisa amb els alts índexs de supervivència que es van aconseguint en les darreres dècades. Tot i ser una malaltia ben present a la nostra societat, encara és una gran desconeguda que sovint apareix envoltada de mites i prejudicis. Això la fa encara més temible, perquè quan no tenim certeses omplim l’espai que els pertoca amb idees preconcebudes. Sovint, la manera d’aconseguir vèncer un temor és acarar-lo, perdre la por fent-lo més conegut, més pròxim. Però, es pot explicar el càncer de manera senzilla i entenedora a un públic ampli i variat, sense coneixements previs de medicina ni de biologia? La resposta és que sí. I no només és possible, sinó que ha de fer-se. En aquest sentit, el llibre de Salvador Macip ompli un espai necessari perquè es puguen desterrar els dubtes i bandejar les nocions errònies que cadascú puga tindre sobre el càncer. Adreçat a un públic general, repassa què és la malaltia, com es tracta i, molt important, què podem fer per a prevenir-la.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és doctor en medicina, investigador, escriptor de contes i novel·les i divulgador científic a diversos mitjans de comunicació. Aquesta llarga i variada trajectòria li aporta un ofici que es nota a l’hora d’escriure en un to clar i senzill sobre un tema tan complex com és el del càncer. Des de la primera pàgina del llibre deixa clara la seua voluntat divulgadora quan afirma que pretén presentar una imatge realista de la malaltia i fer-ho «de la forma més planera i entenedora possible, perquè cal que aquesta informació arribi a tothom». En una malaltia tan present socialment i amb tant de soroll de fons, produït pels múltiples estudis, notícies i testimonis que ens arriben per múltiples vies, no sempre es té una visió global i realista del tema.

El llibre, tanmateix, s’estructura en quatre parts independents, de manera que el lector –si no vol fer una lectura completa– pot anar directament al capítol que més l’interesse: què és el càncer i com evoluciona, què podem fer per a evitar-lo, quins són els tractaments actuals i les teràpies en estudi i, finalment, un apèndix on es recullen un glossari, les xifres de la malaltia, adreces d’utilitat i una selecció de les cinquanta preguntes més freqüents rebudes per l’autor a través de Twitter, Facebook i alguns blocs.

Malgrat l’aparent senzillesa, Macip s’esforça per oferir un text matisat, rigorós, amb informació basada en articles científics, tot i que explicada de manera amena. Així, per exemple, i sense caure en la puerilitat, els complicats processos de mutació cel·lular que condueixen a generar el càncer se’ns presenten com un conjunt de poders que va acumulant la cèl·lula fins convertir-se en una mena de supervilà. I la veritat és que l’ús d’aquestes imatges funciona a l’hora de fer intel·ligibles els diversos conceptes per a qui és llec en la matèria.

També les comparacions ajuden a comprendre millor la bio-logia del càncer. Macip les hi afegeix sempre que pot per enriquir la comprensió d’allò que explica: «Es pot entendre com si fes una fotocòpia de si mateixa» (divisió cel·lular) o «És com si algú agafés un text i comencés a treure’n lletres i paraules. Les frases aviat deixarien de tenir sentit o prendrien un significat completament diferent» (alteracions de l’ADN).

Els dibuixos que il·lustren el text, a càrrec d’Oriol Malet i també en el mateix estil informal, són el complement perfecte. Tenen el sentit de remarcar el que s’ha explicat al text i fins i tot esdevenen essencials a l’hora d’entendre determinades idees, com, per exemple, la dels diversos nivells dels «interruptors» dels processos de divisió cel·lular.

El llibre té una gran virtut –al marge de la divulgativa– i és el pes que posa en la prevenció més bàsica, aquella que està en les mans de qualsevol de nosaltres. En aquest sentit, Macip intenta, encertadament, implicar la ciutadania en la promoció de la salut i la lluita contra la malaltia. D’aquesta manera, i en contra del que s’afirma al títol del llibre, potser sí que caldria tindre-li una mica més de por al càncer i abandonar hàbits poc saludables que han demostrat ser factors de risc: tabac, alcohol, obesitat, sedentarisme i exposició sense protecció al sol. Si cadascú de nosaltres treballa en aquest sentit, estarem evitant l’aparició d’un gran nombre de nous casos de càncer a l’any. Potser valga la pena.