|
Els rius són un equilibri natural fràgil i inestable, en contínua evolució, i sotmesos a factors com el canvi climàtic o l’acció antròpica. Aquest mateix vessant, aplicat a les conques mediterrànies, dóna tot un seguit de factors de risc. D’una banda el cabal limitat, més aviat escàs, de la majoria d’ells, així com la seua variabilitat depenent de les èpoques de l’any. D’altra banda, les accions antròpiques com a motors de pràctiques com la contaminació, les quals afecten de manera notable els elements dels rius i fan perillar l’ecosistema que forma tot el conjunt. Els embassaments, les canalitzacions i transvasaments d’aigua o la desaparició de la flora i la fauna autòctona dels rius són unes altres circumstàncies que cal analitzar. Possiblement la protecció dels boscos i aiguamolls ha rebut tradicionalment una major empenta en detriment dels rius, autèntics corredors de vida amb una gran potencialitat des del punt de vista biològic i ecològic. En aquest monogràfic Mètode divulga els coneixements i les investigacions d’un seguit d’especialistes de diverses universitats d’arreu de l’estat i de diversos organismes, sobre la llúdria, la vegetació de ribera i aquàtica, les canalitzacions i la prevenció d’avingudes, la restauració ecològica, la fauna i flora dels rius, les rambles, els peixos o la nova cultura de l’aigua. Juntament amb aquests punts, afegim una visió de Teodoro Estrela, director de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, sobre l’estat dels rius, i els projectes que es pretén posar en marxa. La contaminació al riu Segura, les canalitzacions dels barrancs del Poyo o del Carraixet en l’Horta, i més darrerament en el temps la construcció de l’inutilitzat canal Xerta-Càlig, o, a escala internacional, altres esdeveniments com la construcció de l’embassament de les Tres Goles a la Xina, són temes que posen d’actualitat els rius i l’aigua. Punt a part mereix el pla hídric estatal, que ha posat en el centre del debat públic la política de transvasaments i el seu impacte ambiental. Amb aquest macroprojecte es pretén transvasar aigües des del curs baix de l’Ebre cap a les conques del sud, és a dir, des de l’anomenada Espanya humida, fins a l’Espanya seca, emprant la terminologia oficial. Aquest debat, sempre actual, de l’aigua i l’estat dels rius, posa de manifest, si més no, que els rius –les artèries de la terra– són un element fonamental per a la supervivència humana, i a més per a la conservació de l’entorn i la qualitat de vida de les persones. Cada vegada més, aquella visió medieval dels rius com un obstacle al progrés i un risc –que el tenen– queda més lluny en el temps. En aquesta dècada, i més al futur, adquireix especial importància el vessant verd i humà dels rius, així com la font de riquesa cultural i ambiental que són. Monogràfic coordinat per Antoni Aguilella. Director del Jardí Botànic de la Universitat de València. |
Foto: V. Rodríguez |
